VOLDRIA SABER EXPLICAR-ME MILLOR......PERÒ

Se que hauria de parlar de retallades, corrupteles, gendres, ducs i caseres d’elefants,  però sabeu que passa que potser diríeu que no dic el que tothom vol que es digui que és el que diu tothom. Uns perquè són dels altres, els altres perquè tenen presumptes motius per callar, els d’allà que són  els dels  “cales” no peguen el que han de pagar i fan que els que han de cobrar tinguin motius d’autodefensa per distreure al personal.  

El petit i mitja empresari ofegat en el desconcert,  els bancs plens d’aturats asseguts fen petar la xerrada i prenent el sol, criticant a aquells que no van votar, per que la culpa de la situació és dels altres, dels que van guanyar. Però com no hi han arguments propis, econòmics ni politics, resulta que aquells són un corruptes, però els altres més i clar entrem en el circ de la xarcuteria on trobem tota classe d’embotits, però casualment el que més predomina és el xoriço per ser la peça més variada en quant a marques i Denominacions d’Origen. 

Nosaltres els catalans no som aliens a tot això, tenim Palaus que a més de esdeveniments musicals, fan obres de caritat ajudant a persones i “ONGS” d’activitats vàries, tenim Revisions automobilístiques, que no sabem perquè serveixen, o potser sí, viatges Andorra a comprar formatge, llet en pols, tabac etc. etc. a un cost desorbitat hem de suportat els propis “presumptes” i els veïns “presumptes” també i aquets com els diners els hi venen de les comunitats, ho fan tot a l’engròs, i “ensobrats”.comptabilitzant en llibres els moviments d’entrades i sortides i els curset d’esquí per terres helvètiques. 

I en aquest negoci apareixen els banques, aquets “Srs.” que quant fan una irregularitat, en l’entitat bancària que dirigeixen són acomiadats amb una bona remuneració i amb l’experiència acumulada se’n van ha assessorar aquelles companyies que abans eren públiques i que ells mateixos  en el seva curta estona (en castellà Rato) en un ministeri, van autoritzar la seva privatització. 

 I ara per adobar-ho tot, menyspreen mes d’1.400.000 signatures reclamant la adhesió al pagament, evitant els desnonaments i es sensibilitzen davant  les respectables 600.000 persones, que el seu gaudi es fer patir un animal, amb la crueltat que això representa, però ull, això és cultura això és un fet identitari, això és una demostració de que qui defensa i protegeix aquest espectacle no és digne de viure en una societat civilitzada on el patiment de les persones de les famílies, d’aquells que han decidit llevar-se la vida davant de tanta opressió  això tan dramàtic de tanta transcendència humana els hi és tan aliè com l’espectacle del acarnissament en públic dels animals considerat d’Interès Nazi....onal. 

Com se que els que en llegiu sou gent amb un grau d’intel·ligència per sobre la mitjana no m’estendré més amb el tema. Ja m’he heu entès, no? 

Tot és qüestió de prioritats i la meva, la nostra, és apaivagar la situació social, els desnonaments, l’atur, la precarietat dels que tenen la sort de tenir feina, i no veure més retallades en l’estat del ben estar en que ens van pujar amb una bombolla, la nostra prioritat és, repeteixo, gestionar els nostres recursos, els recursos que els que treballem i vivim a Catalunya generem evitant que cada any, més de 15.000.000.000 d’€ se’ls emportin per gaudir d’autopistes sense peatges, aeroports sense avions, ferrocarrils d’alta velocitat amb recorreguts de 80km. i viatges de caseres.

 

Que nosaltres hem d’aconseguir endreçar casa nostra, és evident, fer una neteja a fons i canviar tot allò que s’hagi de canviar per realment tenir unes estructures d’estat com les tenen els països del nord. Finlàndia, Suècia Dinamarca, Islàndia etc, etc, on els politics, estan al servei del poble i on la ciutadania té la força i el valor de l’exigència activa envers als seus representants.