L'independentisme a casa nostra ha guanyat per una majoria
parlamentaria que ens permetrà seguir el procés, però ens han faltat vots,
alguns ja sabíem que passaria amb el vot de l’exterior. S’han perdut més de 150.000
vots. Quants d’aquest a la candidatura de JUNTS PEL SÍ? Quants a la resta?
Davant aquesta “anomalia” barroera i poc democràtica de l’Estat
espanyol s’ha provocat una “inquietud” a les
capitals europees respecte a la situació política espanyola que
fan créixer les pressions al govern de Rajoy per trobar una sortida
negociada al procés, és a dir la celebració d'un referèndum. I aquí hem d’estar preparats, necessitem un govern “fort el més aviat
possible” que informi “més i millor”
sobre el full de ruta. Escampar el procés és i ha de ser un instrument més per
aconseguir l'objectiu, però necessitem el suport internacional i sobretot,
europeu i per això cal molta claredat i
informació.
No hem sabut explicar a la gent les avantatges d'un nou país. Actes
multitudinaris, Girona, Reus, Lleida, Barcelona, l’Hospitalet... discursos èpics, però buits de contingut pràctic,
de dir allò que la gent volia saber, les avantatges de viure en una Catalunya
independent. Poca contundència en les respostes
a les manipulacions i fal·làcies del govern d’Espanya, tot falsejant documents
de la Comissió Europea, que ells des de els mitjans sotmesos al l’Estat han difós,
fins el punt de creure-s'ho, hi gent que també se les ha cregut les han tramés
al seu entorn amb tota la bona fe que dona la ignorància.
Hem
tingut insuficiència de mala llet, que és el que els hi ha sobrat als altres. I
és el que agrada.
En aquesta campanya
molta gent s’ha involucrat, gent que mai havia participat de forma directe i
activa en cap campanya electoral, gent que
el seu únic compromís polític i
col·lectiu ha estat anar a votar, exercir aquest dret i moltes vegades ocultant
el seu vot per no condicionar les relacions amb seu entorn.
Hem demostrat la
capacitat que tenim de mobilització, d’unir més de un milió i mig de persones
una tarda, -durant quatre anys- amb el
més exquisit ordre i civisme expressant el nostre somni, el desig de independència...
Al
passeig Lluís Companys de Barcelona a la festa dels Candidats és respirava una gran il·lusió, una esperança, un
convenciment de que tot estava guanyat,
però...
La
Farga de l’Hospitalet estava a vessar en
el míting de Junts pel Si, semblava que tota la ciutat de l’Hospitalet hi era
dins del recinte i resulta que en aquesta ciutat, va guanyar Ciudadanos. L'explicació és que estava plena a
vessar de gent convençuda.
Els
“guanyadors,” vàrem omplir el passeig
Maria Cristina a Barcelona, més de 70.000 persones. Rés de nou es va
sentir, novament l’èpica ens va esperonar
als convençuts.
Molta gent vàrem
donar la cara dia a dia, dissabte rere dissabte en zones difícil, per les
característiques de la gent, vàrem repartir molta informació molt paper, globus, encenedors, clauers, bolígrafs,
dies a les sis del matí a les estacions de Rodalies repartint diaris, posant
estelades als balcons, tot, intentant
explicar el procés... La gent fugia, no volien escoltar res, ni les
persones grans, ni les mares amb els nens, ni els homes de mitjana edat, algú
que va voler escoltar dubto que hagués canviat el vot que ja el tenia decidit
per C’s.
Està
clar que la gent que vam trepitjar els carrers, ens va faltar “guió” arguments
i estratègia. Anaven contra rellotge, el temps se’ns tirava a sobre. Absències en el temps, especulacions, desavinences,
un espectable desmotivador. La classe
política no va estar a l’alçada de les expectatives creades el 9N, hauríem
de reflexionar sobre el temps perdut des de aquest 9N fins... podríem dir l’1
de setembre.
Cap
partit polític ha tingut pietat amb nosaltres, a la
que podien repetien incansablement el 3%, el cas Pujol i sense demostrar res és
repetia que Mas és el més corrupte del món, fins i tot el dia de les eleccions,
a la seu del C’s la gent cantaven el 3%.
Nosaltres hem tingut més d'una ocasió per parlar del “Sr”. Cañas, un
impresentable que va estar imputat per frau i que al cap de quatre dies el van
posar com assessor dels eurodiputats i crec que també el Sr. Nart està tacat. Ni una paraula hem tingut cap a ells,
ni per l’entitat política amb més corruptes i
imputats, el PP, Tots ells han campat a la seva, i han convençut a la gent.
Hem
hagut d'aguantar als Socialistes fins a la sacietat, no
hem tingut ni un sol retret cap a un partit embrutat a més no poder, que ens
vol entabanar amb la fal·làcia de l’ Estat federal, però,
això si, negant a Catalunya la seva condició de Nació.
UDC l’ínclit
“Sr.” Duran ens ha estat atacant dia si i dia també, tractant-nos d’arrauxats, sembla
ser que el seny està al “Hotel Palace” de Madrid. Convergència tan educada no va voler entrar al drap, uns vots que ben podrien haver-se anant esgarrapant cap a
nosaltres.
CSQP,
els que criticaven a Mas d’anar 4a. a la llista, ells desapareixen, Camats
i Herrera, potser van caure de la bicicleta. Un fantasma encapçalava la llista
d’un tropell de personatges guiats per el Messies amb cueta caigut amb
paracaigudes sobre una tabla de surf al mig de l’oceà, perplexe per l’entorn en
que es va trobar, amb un discurs fora de lloc, cosa que deia cosa que és contradiu,
si però no, dret a decidir, sí però… bé esperar que guanyi les eleccions a
l’Estat i ja parlarem de lo vostre…???
No hem arribat a convèncer a la seva gent que vetllar per les desigualtats socials, eix
del discurs de CSQP, és tenir més
recursos econòmics per gestionar, no voler gestionar la misèria, que el seu
discurs de la confrontació, sempre
rendible en eleccions, d’esquerres front les dretes és estèril en un País espoliat com és Catalunya.
I per reblar el clau els
mitjans de comunicació, sempre al servei del continuisme, donant ressò a
les fal·làcies i manipulacions d’un
Estat estructurat en la corrupció i el totalitarisme.
Perdoneu potser no estigueu d’acord amb el que dic, però és la
meva reflexió un cop vist el resultat, de la meva candidatura.
Tot i
això sóc optimista cara al futur i orgullós d’haver guanyat
