Inici d’un fotògraf (II)

L’encant de carregar en la guia d’espiral del pot negre la pel·lícula en la foscor de l’estància, les dilucions d’aquell D76 de Kodak o aquell Rodinal d’Agfa en funció de la pel·lícula utilitzada, aquell fort  olor de l’àcid acètic, per aturar la reacció del hiposulfit aquell escollir la densitat dels paper i tantes i tantes tècniques artesanals per en definitiva mostrar una imatge, una imatge en blanc i negre. Tot records, vivències del temps passat.

I al igual que fa trenta sis anys, amb l’afany de mirar sense càmera  de voler deixar constància de la imatge del paisatge, de intentar, també,  reflectir el sentiment de l’expressió en la mirada d’una persona

Aquest  nou retrobament, amb  la fotografia,  a l’aprenentatge de noves formes de fer, a descobrir aquella llum provinent del sol que dona volum a les formes, allò que l’ull humà no percep a simple vista i que ens apropa quasi a la perfecció de la reproducció de la imatge, en porta a una vegada més, desprès de molts anys, a posar al veredicte d’experts una nova imatge tractada amb les noves tecnologies digitals, i la sorpresa, es valora i reconeix el treball fet. Puc seguir amb la meva afició, puc aprendre molt, de tractaments tècnics, però la percepció de l’objecte es manté viu.

Ara, de nou en més temps, motxilla i càmeres a l’esquena amb aquest antecedents de la creació fotogràfica amb la necessitat  de plasmar la realitat a traves d’una nova forma de veure el temps, ha seguir mirant el paisatge a la recerca de les formes, de l’expressió... de perpetuar la historia.