01 de març 2011

La última de l’estat espanyol……

Que els temps canvien, es un somni, els vicis i tics del passat no han tornat, es
mantenen i de quant en quant algú els treu del pot de formol i s’acudeix  la naftalina per recordar-nos a quin país ens volen fer viure i quina gent ens envolta.


Espanya un Estat que està a la mira de tota la comunitat europea, que hi ha dubtes de la viabilitat dels plans que presenten per sortir de la crisis, en les mesures que han pres els seus governants. Aquest govern amic, no sé de qui, doncs no he vist cap detall d’amistat amb cap amic, conegut o saludat de Catalunya, aquest govern ara es dedicarà a subvenciona al Real Madrid per promocionar a l’estranger Espanya i la ciutat de Madrid com a destí turístic.  Fal·làcia!!! Per sanejar la seva economia el fracàs esportiu i institucional.
El mateix icona de l’Espanya en blanc i negre del NO - DO, del dictador, del poble sotmès pel terrorisme institucional, el voler reviure de nou, el Real Madrid, l’equip de futbol que si en un passat va viure els èxits, ara en un present decadent, econòmicament arruïnat i esportivament fracassat  per una gestió d’un Ser Superior, arrogant, vanitós, prepotent, un magnat del negocis del ciment i el totxo que ha portat a la misèria econòmica encoberta a l’equip de futbol que va ser estàndard de l’Espanya del anys 60  la España del Pajares, Esteso, la Bombi, Azores, Gracita Morales....
I per si això fos poc, al 2011 aquesta entitat esportiva i grup de jugadors , que no equip de futbol, compta amb l’entrenador més provocador, generador d’odi i violència, un jugador estrella fracassat, fatxenda, insolidari i envejós dels seus propis companys junt amb d’altres que són autèntics carnissers sobre un terreny de joc. Una entitat esportiva, que ha estat incapaç de fer escola de joves esportistes amb l’emblema del CF Reial Madrid, transmetre  els valors educatius que l'esport genera, on  no tot és guanyar o perdre. Una entitat sense aquestes premisses no pot promocionar res ni representar a ningú.
Si una entitat en aquestes circumstancies ha de promocionar a l’estranger Espanya i la ciutat de Madrid com a destí turístic, poc o cap prestigi pot donar i menys pot representar a la capital d’un Estat, no pot representar ni tant sols  a la seva pròpia gent que han posat la major part de les seves il·lusions durant més cent anys amb l’equip de futbol on es senten representats com col·lectiu i que ara en mans d'aquets personatges veuen menyspreats els seus sentiments i humiliades les seves emocions, és vergonyós fins i tot la falta de respecte per a molta d’aquesta gent que no té feina, que les passa magres par arribar a final de mes, que li costa un munt cada dia posar un plat a taula que l'Estat malbarati el diners en tapar el fracàs d’un personatge que es creu que el diner ho pot tot.
Fins aquí podríem arribar que quant Catalunya pateix un dèficit fiscal i el espoliadors el justifica’n de solidaritat amb la resta del pobles d’Espanya ens adonem que aquets espoli és per enriquir butxaques alienes a la solidaritat, butxaques de bons “vivants” especuladors de dubtosa honorabilitat