El sistema polític espanyol en els darrers anys a portat a totes les seves institucions a la fallida, s’han carregat el model productiu, han fet de l’estat autonòmic, un estat de campi qui pugui al voler alienar a tothom per igual sense tenir en compte els fets diferencials de les quatre nacions que conformen l’Estat. No han tingut en compte, que el futur, passa per un model educatiu, seriós, modern, portat a la praxis amb autoritat, on el valor de l’esforç ha de ser la base de l’èxit i no ha estat així segons tots els estudis, els informes d’àmbit europeu han deixat palès al grau de tercermundista en que es troba el model educatiu espanyol, i això ens arrossega a nosaltres, malgrat anar per sobre dels paràmetres analitzats. D’aquí que hem de aprovar a les Federacions de Pares d’Alumnes de Catalunya que han decidit desvincular-se de la Confederació Espanyola d’AMPAS i iniciar actuacions enfocades a establir relacions amb la resta de federacions europees dins d'un Pla de relacions internacionals. Una acció més de la societat civil organitzada que veu que la perinença a Espanya es un mal negoci.
Que dir de l’estat del benestar de les persones, que tan sols han vist com les seves il·lusions han estat el somni de les bones paraules i de l’engany, ens han confos amb l'estat del ben estar, amb la falàcia dels drets adquirits.
Es per aquestes raons, que ens cal seguir amb aquest nou cicle que hem encetat en la vida política i econòmica a Catalunya. I cal que els partits catalans prenguin nota, per tal de sortir d’aquets atzucac que ens arrossegat, no hem de permetre, que les mediocritats que governen a l’Estat ens ridiculitzin, en la política exterior.
No podem permetre que un sentiment d’impotència davant aquesta manera de governar l’estat hipotequi el nostre futur com a poble, crec que hi ha que canviar tot de nou, especialment la forma de participar en política, hem de crear una massa crítica política suficient per reformar i generar il·lusió trencan si cal amb el jou opressor d’un Estat que no ens vol entendre.
