27 d’abril 2012

Foc nou....



No volíeu una Convergència que apostés per l'Estat propi? doncs ho ha manifestat en el darrer congrés. Ara està per veure que fan a les pròximes eleccions, reflectiran en el programa electoral l’aposta de portar al país a la plena sobirania nacional? 

Per tal de establir-ne la plena legitimitat de la proclamació parlamentaria unilateral de independència, si arribes el cas, es indispensable la declaració programàtica dels partits politics, per tal de tenir un mandat atorgat per les urnes.

Fins ara CDC poc havia a fet mes enllà de proclames Nacionalistes, Catalanistes..., amb el convenciment que el que calia era apostar per l’encaix de Catalunya - España, 40 anys han estat suficients perquè la gent de CDC s’adonessin que era una utopia, conviure dins d’un Estat absolutista que ens roba i ens maltracta constantment. 




Mai es tard quan s’arriba, El 16è congres de CDC a presentat una ponència per debatre, esmenar, i consensuar on explícitament es manifesta aquesta voluntat de dotar a la Nació Catalana amb Estat Propi. Ha estat aprovada: Això s’està coent a foc lent,.... però depèn dels nostres actes (no d' opinions solament) que la cosa maduri més o menys ràpidament.  

Prou bé, però el pedal s'ha de pitjar més a fons, donar embranzida per no caure, evitant aturar-se a mirar enrere i mirar que diran els “d’allà”. Nosaltres tenim clar el posicionament d’ERC, SI, SC, PP i C’s. apostem per el de CDC i de les iniciatives civils en el marc de l’Assemblea Nacional Catalana es facin, com la “marxa per la independència” prevista per l’estiu del 2012 entre d’altres.


No ens queda tan clar que ICV-EUiA, PSC-PSOE i UDC apostin per aquesta transició cap l’Estat propi dins del context europeu.

Però no defallim, fem pinya, no es pot renunciar a que Unió Democràtica de Catalunya i el PSC si sumi al projecte nacional català. Esta vist que el projecte federal del PSC a fracassat, Espanya no he estat mai un país federal ni per la dreta ni per l’esquerra, sempre ha mantingut una actitud obstruccionista a qualsevol legació de poder. Donades les circumstancies actuals hem de remar tots en la mateixa direcció amb força quant el vent ens ve de cara i no aturar-se quant ens empeny per l’esquena per aconseguir conformar una majoria social que ens permeti la creuada cap l’Estat propi. 

No ens val ser de dretes o d’esquerres, tot i que qualsevol moviment d’emancipació se’n marca en l’espai progressista, perquè aspira a millorar les condicions de vida del ciutadans, ara ens toca avançar cap a la independència i centrar els esforç per aconseguir aquest objectiu.
Catalunya ofereix a Europa set milions i mig de ciutadans amb un grau alt de civisme i valors democràtics, posats a prova en moments difícils; aquí fem referèndums democràtics i prohibim les curses de braus mentre altres disparen trets i maten elefants. 

Gandhi deia: primer t’ignoren, després se`n riuen, mes tard t’ataquen i al final tu guanyes.