Ara és l’hora de ser de Dretes o d’Esquerres?

He arribat a la conclusió que no sóc  de dretes, ni de centre, ni d’esquerres, ara no toca que diria aquell. Sóc decididament independentista amb el desig de deixar de ser-ho per poder ser independent, lliure, per poder decidir si el meu país ha de ser de dretes o esquerres.

En el context en que ens trobem després de quatre mesos d’haver iniciat el camí que ens ha de portar a la llibertat, de veure i viure les mal fiances, les contradictòries manifestacions d’uns i d’altres, i la candidesa d’alguns dirigents d’esquerres que contemporitzen amb els dirigents “comuns” (ICV, “colauistes” i “podemites”) pensant càndidament, molt càndidament, que aquest dirigents maduraran quant constatin la impossibilitat del referèndum “pactat” i acabaran abraçant l’independentisme per la força dels fets. Això, amics, és un error greu d’estratègia, fruit d’una candidesa indigne d’algú d’esquerres: els dirigents dels “comuns”, atenció parlo sempre dels dirigents, no de les bases, mai abraçaran l’independentisme: el seu objectiu estratègic és un altre, (oposat) a la seva ambigüitat calculada (tàctica) que té com a finalitat guanyar temps, anar acumulant forces i sobre tot, desgastar i dividir el front transversal per la independència, arrossegant parts de la crèdula esquerra independentista fora de l’aliança independentista transversal, imprescindible per fer el gran salt.

Els dirigents d’ICV, colauistes i podemites (els comuns) tenen el cul pelat i se la saben llarga: quant se la “fotin” com diuen  alguns companys ben intencionats però incauts d’ERC, aquest dirigents de l’esquerra espanyolista no abraçaran l’independentisme, sinó que maquinaran altres maniobres per continuar minant la unitat transversal independentista, arrossegant destructivament sectors de l’esquerra independentista cap el seu camp i acumulant forces per el seu lerrouxisme 2.0, per què? Doncs perquè el seu objectiu és conscientment, programàticament, contrari a la independència! Un altra cosa són las bases, però els “tripijocs” vacil·lacions i concessions de la direcció d’ERC no estant sent amb les bases sinó equivocadament amb els dirigents dels comuns, i això no condueix a desemmascarar-los sinó a donar-los-hi aire, temps, vida i reforçar-los!. Fins el punt que estan agafant la iniciativa, unint-se i imposant de nou el discurs  públic el tema del referèndum, etc., mentre l’independentisme sembla indefens davant d’ells, de tan cuidadós que és per no espatllar la hipotètica aliança futura amb ells... els  hi estem donant peixet!!

Com a conseqüència, el discurs hegemònic independentista que hi havia a l’esfera pública està cedint terreny al discurs força crescut i agressiu dels comuns, que estan aprofitant les nostres vacil·lacions i candidesa davant d’ells per agafar, amb enorme proactivitat, la iniciativa i imposar-se.

Aquest no és el camí per aconseguir les majories que falten per part de l’independentisme!!! Cal lliurar la batalla de les idees i els programes davant les bases, davant la ciutadania.

El camí és denunciar  i desemmascarar amb gran decisió, convicció, contundència i de forma massiva els tripijocs dels dirigents dels “comuns”, dedicats, amb un discurs entabanador, calculadament  ambigu i enganyós, a posar traves i entrebancs a l’alternativa més lluminosa i solvent que el poble de Catalunya, tot ell té al seu davant: la Independència, l’únic escenari capaç de posar a les mans del poble de Catalunya el dret a decidir-ho tot per ell mateix i de rescabalar alhora els seus recursos per dur a terme  les seves decisions; és a dir, l’únic escenari que posa a mans dels ciutadania les regnes del propi destí com a nació!

Cap alternativa (ni l’uniformisme, ni l’autonomisme, ni el federalisme) superar això fora complexos, davant l’aspiració avançada del poble català.

El propòsit dels dirigents dels comuns és reaccionari- volen que ens conformem amb engrunes, quant tenim a l’abast el pa sencer- i cal denunciar-lo àmpliament : fins i tot a les bases dels comuns (com tot els ciutadans, tot el poble necessitem saber què és el que els seus dirigents els volen escamotejar, a elles i a tots!