És l'hora de mobilitzar-nos per la consulta. La
clau del procés que estem vivint no són els partits catalans, ni Madrid, ni Brussel·les.
La clau és el poble de Catalunya.
Estem davant una partida d'escacs que tot
moviment està pensat de la part catalana.
Si els catalans sobiranistes mostrem públicament
-al carrer, a internet, a tot arreu- que volem votar el 9N de la manera que
sigui, això farà que tots els partits sobiranistes hagin de donar suport a la
consulta, i farà també que el govern espanyol no es vegi amb cor de
prohibir-la. El sol fet d'arribar a fer la consulta serà un gol per l'escaire a
l'estat espanyol. I si la participació és massiva més dels que vàrem ser a la
V, aleshores equivaldria a una golejada.
Poder participar ens donaria una moral brutal als
sobiranistes, ens permetria entrar en una dinàmica guanyadora i faria que a les
properes eleccions els partits sobiranistes arrasessin. Ens costa imaginar-nos
l'impacte que tindria per la moral col·lectiva la celebració de d’aquesta “consulta”,
perquè els catalans no estem acostumats a guanyar. Hi estem tan poc acostumats, que ens hem arribat a creure que no podem
guanyar, que el que ens correspon és perdre.
Ara tenim una ocasió única de fer un pas crucial
cap a la independència. Hem de tenir perspectiva històrica: és el primer cop a
la història que els catalans tenim l'oportunitat de dir a les urnes si volem
ser independents.
D'acord que la consulta no tindrà cap efecte
pràctic immediat, però passar de O a 1
és un salt molt important.
I ara mateix estem a 0. Hi ha qui vol passar de 0
a 10, és a dir del no-res a la independència -sense explicar com es fa això,
per cert-. La paret de la independència no la passarem fent un salt, sinó
pujant una escala. Graó a graó, amb fermesa però amb prudència. Al contrari del
que va fer Companys el 6 d'octubre, per exemple, -tot i que ell no volia la
independència -però les conseqüències per l'autonomia de Catalunya van ser
funestes, com també podrien ser-ho ara si volem anar més ràpid del compte.
La consulta s'ha internacionalitzat i ara qui té un problema és en
Espanya. A més, el President Mas ja ha posat la DUI sobre
la taula i altre cop tant els espanyols com la premsa internacional ja saben de
quin pal anem.
Cada pas que fem ens donarà moral i força per
fer-ne un altre, i a cada nou pas hi haurà més catalans que se'ns uniran. Això
és com les curses de fons: cada quilòmetre que fas et dóna forces per fer-ne un
altre, perquè cada cop estàs més a prop del final. Deixem-nos de personalismes,
fílies i fòbies, i aprofitem aquesta oportunitat de demostrar el nostre
patriotisme. No en tindrem moltes d'oportunitats com aquesta. La història no la fan les elits polítiques,
militars o econòmiques, la fa el poble.
Catalunya serà el que nosaltres vulguem que
sigui. D'aquí a 10 anys la forma concreta que va prendre la consulta serà una
anècdota. Només es recordarà que el poble català va decidir deixar enrere
partidismes i capelletes i va fer una cosa que a l'estat espanyol ningú no
havia fet mai abans.
Depèn de nosaltres i només de
nosaltres que això passi.
