31 d’agost 2015

LA VIA MORTA DE LA CORRUPCIÓ DE L’ESTAT

González, als catalans: "No us deixeu arrossegar cap a una aventura il·legal"

L’expresident espanyol escriu una carta als ciutadans de Catalunya on assegura que la proposta de 'Junts pel Sí' pot ser el començament de l’autèntica "via morta".
Redacció / Agències

L'expresident del Govern espanyol Felipe González fa una crida als catalans perquè "no es deixin arrossegar cap a una aventura il·legal i irresponsable que posa en perill la convivència entre els catalans, i entre aquests i els altres espanyols". En una carta dirigida al poble català que avui publica el diari El País l'expresident socialista reafirma la seva certesa en la creença "que estem molt millor junts que enfrontats: reconeixent la diversitat com una riquesa compartida i no com un motiu de fractura entre nosaltres".

"Per a mi, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i Catalunya tampoc seria el que és separada i aïllada", afirma, i mostra la seva gratitud pel suport permanent i majoritari dels catalans per a la tasca de govern quan ell va estar al capdavant del mateix. "No aconseguiran, trencant la legalitat, asseure en una taula de negociació a ningú que tingui el deure de respectar-la i fer-la complir. Cap responsable pot permetre una política de fets consumats, i menys trencant la legalitat, perquè convidaria a d’altres a aventures en sentit contrari", sentencia l'expresident espanyol.

Afegeix a més que el president de la Generalitat, Artur Mas, sap que "des del moment mateix que incompleix la seva obligació com a president de la Generalitat i com a primer representant de l'Estat a Catalunya, està violant la seva promesa de complir i fer complir la llei". "Es col·loca fora de la legalitat, renuncia a representar a tots els catalans i perd la legitimitat democràtica en l'exercici de les seves funcions", assenyala González.

El polític socialista diu no estar d'acord amb l'immobilisme del Govern de Mariano Rajoy, "tancat al diàleg i a la reforma" però afegeix que aquesta convicció, "que estreny el marge de maniobra dels que desitjaríem avançar per la via de l'enteniment, no em pot portar a una posició d'equidistància entre els que s'atenen a la llei i els intenten trencar-la".

També fa referència a la desconnexió d'Europa "aïllant a Catalunya en una aventura sense propòsit ni avantatge per a ningú" i a la desconnexió de la dimensió iberoamericana, “que tant valor i transcendència té per tots", opina. Felipe González afegeix que "vivim en la societat més connectada de la història" i a col·lació declara que la revolució tecnològica significa "connexió", "interconnexió", tot el contrari a "desconnexió".

En la seva opinió "cada dia és més gran la interdependència entre tots nosaltres: espanyols de totes les identitats, europeus de la Unió entre 28 Estats nació, llatinoamericans de més de 20 països, per no parlar dels nostres veïns del sud o de la resta del món". Felipe González assenyala en la part final de la seva carta, després d'afirmar que no creu que Espanya es trenqui sigui quin sigui el resultat electoral, que "necessitem reformes pactades que garanteixin els fets diferencials sense trencar ni la igualtat bàsica de la ciutadania ni la sobirania de tots per decidir el nostre futur comú".

"No necessitem més liquidacionistes en la nostra història que proposin trencar la convivència i les regles de joc amb plantejaments falsament democràtics", conclou.

Felipe González

LA VIA MORTA DE LA CORRUPCIÓ DE L’ESTAT

Ja m`imagino el savi González dient-li a Ghandi, o a Luther King: no vagin per aquest camí, que van a una via morta. Que poca cosa ets Felipe. Patètic. La teva història ja esta trencada, jau per terra, sense horitzó, sense futur, sense forces. Una vida ful, externa, d’obtestació del gran vividor....iots, meucas, puros, xampany, però en realitat buit en la foscor de la misèria més trista, la soledat. Malaurada situació aquesta que la hem de pagar els contribuents, els de sempre vaja, el que ús votem per col·locar-vos.

Tu, Gonzalez, el producte que la Transició es va inventar per estabilitzar l'alternativa dels post-franquistes. Sense ruptura. Sense veritat. Sense justícia. Liquidant els principis de la democràcia i fent votar a la gent per por.

Tu, Felipe amb americana de pana, i camisa de coll descordat. Aquell que en un congrés socialista, per donar més credibilitat, (si és que tenia) va ser organitzat a Suresnes, on vas ser escollir “Secretario General” i on també es va aprovar la Resolució 11 del “full de ruta” que es diu ara. Dèieu …Reconocimiento de autodeterminación de todas las nacionalidades ibéricas. Felipe…, on ets?

Ha sí, deu estar recordant allò  “d’entrada OTAN NO!!” i després seguin el teu “full de ruta” ens hi vas ficar SÍ, o SÍ… a la força, com tot el que feu els espanyols, “a la força” res raonat, la força, sobre tot que no us manqui.

És curiós la vehemència de que ens insistiu en que ens deixem arrossegar per algú, no heu entès res sou on éreu Felipe ets un exemple de com pot degradar-se un ésser humà. Et creus que encara és vigent el que "tot val", però...no. Hi ha gent amb dignitat. Gent que no es deixa arrossegar per un entabanador. Com va ser en el teu cas.

No Felipe, no ho entendreu mai això que el poble català ja mai més es deixarà arrossegar a una fantasia o aventura, com tu dius, Felipe, a Catalunya som nosaltres, el poble, el que anem tots amb un objectiu cap a una fi. Aquest poble ha decidir trencar i tornar a la historia, a la real, a la que vosaltres ens vàreu usurpar, dient que la vostra historia és la nostra, no Felipe, no.

Nosaltres hem triat els caps visibles amb la seva gent, preparada, que saben com avançar curosament cap a l’objectiu, i en ells hi dipositem la nostra confiança, per seguir el camí, però et quedi clar Felipe i tots els Felipe’s que t’envolten, i aquells que feu servir de titelles, que el motor és el poble, i aquest motor té recursos per no aturar-se mai.

Felipe recorda que ets el personatge que formes part de una etapa molt fosca de l'historia d’Espanya, d’aquesta Espanya que teniu sotmesa, sota els Principios Fundamentales del Movimiento Anomenats  ara Democràcia Constitucionalista.

Al poble espanyol li heu de explicar el que no saben, qui era l’home X del GALS qui autoritzava assassinats, els tolerava o mirava cap un altra banda, de tots els grans episodis de corrupció protagonitzats pel Partit en el poder, que sota el teu mandat va aparèixer un grup terrorista com els GAL.

Felipe…  tirant de hemeroteca he trobat això… al ABC.es 5-4-2011 ... Era el secret a veus, però ningú ho havia revelat davant un tribunal: Felipe González va crear els GAL. «Estava darrere de tot». Ho va dir ahir, amb total claredat i sense titubejar ni un moment, José Amedo. I ho va fer a l'Audiència Nacional, durant l'últim judici dels GAL, el dels atemptats contra els bars «Batzoki» i «Consolation» al febrer de 1986, que se celebra 25 anys després malgrat que la investigació porta tancada prop de una dècada. L'únic acusat és Miguel Planchuelo, llavors cap de la Brigada d'Informació de la Policia a Bilbao, per a qui l'acusació popular demana 114 anys de presó per sis delictes d'assassinat en grau de temptativa i pertinença a banda armada. La Fiscalia defensa la seva lliure absolució.

De les corrupteles del germà d’en Alfonso Guerra, Juan Gerra, condemnat, del Barrionuevo i d’en Vera, condemnats, del Sala condemnat i encara en actiu al PSC, per en Bustos condemnat i no parlo dels imputats com Chaves i companyia, aquests són els exemples d'una Espanya democràtica, transparent, sense corrupció ni portes giratòries, no Felipe?.

Tu ens vols donar consells? Només un dèspota antidemòcrata és capaç de donar insuportables argumentacions on, per tu, Felipe, per l'única cosa que vas respectar a Catalunya va ser pel suport permanent i majoritari dels catalans per a la tasca de govern quan vas estar al capdavant del mateix. Per que et vas trobar amb un govern “autonòmic” pactista a la baixa, de la política del “peix al cove” a canvi d’engrunes  i ves a saber si de silencis. Així ens va ara.

Com, tu Felipe, tens companys de partit, del passat que fins hi tot gosen dir que ets un ciutadà de a peu, tu que formes part del Consell d’Estat.
Tu Felipe, aquell que va donar als franquistes la possibilitat d'entendre que en el bipartidisme de la restauració, ells també hi guanyaven. En fi. Felipe no ets ni podràs ser mai un patriota espanyol de veritat, aquells que pensen en el seu poble i accepten la proba del cotó de la democràcia que tindran, acceptant la decisió del poble català. De fet, n'hi han pocs, poquíssims. I Felipe, creieu-me, no est d'aquesta mena.

Felipe per què no dius la veritat?. Que sense els impostos de Catalunya la resta d'Espanya (les 11 CCAA no son sostenibles amb aquest sistema i s’acabarien el parlaments i el diputats i el càrrecs de confiança, i els funcionaris i ….) no viurien. Que sense el dèficit fiscal català, el PSOE no guanyaria a Andalusia i no podrien col·locar-se en cap consell d'administració de cap companyia de l'IBEX. Que aquesta gent que tant prediqueu (pp i psoe) són capaços de, pel seu propi benefici personal, fer lleis injustes (la del sòl, depòsits bancaris, seguir amb l'oligopoli de les elèctriques i petrolieres, ...) per acabar cobrant una milionada sense fer res en un consell d'administració d'una d'aquestes empreses beneficiades on tu en formes part en els Consells d’administració adjudicats ha dit, per pagar-te els favors polítics que vares fer i fas als teus amos.

Preferim la il·legalitat de treballar i lluitar per la llibertat i la Justícia, de tot un poble, el català i de la gent que el conforma, contra aquest bluf de disfressa democràtica, amb el que teniu segrestada la malaurada Espanya. Tot perquè els oligarquies espanyoles i vosaltres els seus mercenaris, pugueu mantenir el vostre poder corrupte dels grans mentiders de la dita democràcia de la transició,

Felipe és la teva opinió, l’opinió d'un cadàver polític, anticatalà i defensor de l’España imperialista. Un beneficiat de les portes giratòries gràcies a la teva agenda de contactes quan et dedicaves a la política.

Felipe no he llegit, o no he sabut interpretar, cap argument del perquè es millor quedar-se!!!! Que trists, no…? No serà que Espanya ens considera Catalunya com simplement un territori conquerit.

Tranquil Felipe saps que no tens cap autoritat, moral ni humana per parlar sobre que ens cal als catalans, estem preparats perquè sabem que les clavegueres de l'Estat estan plenes d'escarabats, i rates furgant per tot arreu. La guerra bruta ja fa temps que ha començat i no pararà fins que diguem prou.

Hi ha un savi poeta català que va fer uns versos que diuen així:

"Ningú bastirà sa casa sobre fonaments febles.
Conserves velles puden, ranciegen.
Val més partir de zero que de femta"

03 d’agost 2015

SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Oliveres: “Amb Catalunya Sí que es Pot corríem el risc d'haver de votar contra el procés”

El líder de Procés Constituent argumenta que la coalició obligava a la disciplina de vot al Parlament i imposava Coscubiela com a portaveu, “que és qui realment té el poder”
Gemma Aguilera - El Singular

Procés Constituent ha decidit no donar suport a la confluència amb Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem i ICV-EUiA. Els adherits a la formació liderada per la monja Teresa Forcades i l'economista i activista Arcadi Oliveres ho han decidit per un 60,6% dels vots, i a més, també han rebutjat explorar acords amb la CUP, de manera que no concorreran a les eleccions del 27S. Les raons del no a la confluència són diverses, “tant ideològiques com d'organització i funcionament”, assegura Arcadi Oliveres a El Singular. 

En primer lloc, PC temia que no fos identificat com un partit del procés: “Si bé com a organització política aquesta qüestió no s'ha definit estrictament, la gran majoria dels nostres adherits són independentistes, i una de les coses que més ens incomodava de Catalunya Sí que es Pot és que oferia massa ambigüitat sobre si el 27S els vots a aquesta candidatura eren o no a favor del procés. El risc era que els nostres vots o no comptessin pel Sí o comptessin pel bloc del no. Això ens feia molta angúnia”, relata Oliveres. Procés Constituent també ha trobat a faltar que en el manifest fundacional de la confluència d'esquerres no es faci referència als terminis per la celebració d'un referèndum d'independència.

D'altra banda, Oliveres posa de manifest diferències en els criteris funcionament de la coalició i algun dèficit democràtic que no podien acceptar. “El fet que s'imposi el portaveu parlamentari té efectes importants en la línia ideològica de la coalició. Nosaltres no tenim cap mena d'experiència política, però sabem que qui mana de debò és el portaveu parlamentari. Ells tenien clar que havia de ser Joan Coscubiela, una persona molt experimentada i contra la qual no hi tinc res, però és que la imposició del portaveu anava lligada a una altra exigència de Catalunya Sí que es Pot, l'obediència de vot. Havíem d'obeir sempre allò que decidís el grup”.

El líder de Procés Constituent reconeix que en aquesta coalició el partit hauria tingut una representació mínima, “perquè si les expectaves electorals són de 18-20 escons i a PC ens n'oferien un parell o tres”. Aquesta circumstància, afegeix “ens deixaria a mercè de les decisions dels altres partits també en la qüestió nacional, de manera que vam considerar que amb aquesta coalició corríem el risc d'haver de votar qüestions que anessin contra el procés al Parlament de Catalunya”.



SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Últimament l'Arcadi no s'assemblava gens al que coneixíem de Justícia i Pau. Era incomprensible com Oliveres podia caure a les xarxes de Herrera, Camats i Iglesias que tenen el mateix discurs i objectius que en Duran i Lleida, dels habituals del “puente aéreo”.  L’actitud de la Teresa Forcades que malgrat tot encara volia presentar-se en solitari? Per obtenir quin resultat? Per restar quants vots a les opcions independentistes amb possibilitats? Una dona que hi ha qui la considera intel·ligent, que no veia l´evidència? Costa de creure... no ho entenc, tot en grinyola… però algun dia sabrem la veritat de tot plegat. Aquesta dona mai ha estat cosa clara, excés de protagonisme només?, però bé, direm allò tan evangèlic: "perdona´ls que no saben el que es fan"!

No sé què deu haver hagut de passar perquè ús adoneu ara del que era obvi, entenc els vostres dubtes ideològics. Però hi ha una qüestió que és fonamental. És el poble espanyol que no ens vol com a catalans dins de Espanya. Per tant, qualsevol partit que vagi a demanar el vot als espanyols incidirà sempre en contra dels nostres interessos. Individuals i col·lectius …

Cal una reflexió d’aquells de “Catalunya Si que Es Pot.” que realment creuen que s'ha de donar una darrera oportunitat a l'Estat. Sí que Es Pot,  Què? Hem dialogat i pactat durant 35 anys i "donde dije digo, digo Diego". És la seva manera natural de fer. Només valoren el poder, la força. De la paraula només l’engany, No el diàleg.

L’engany de que Podemos guanyarà a Espanya i que s’iniciarà un procés de reforma de la Constitució, on podrem incidir no és més que això, un engany. No ho farà i tots ho sabem. I menys encara obtindrà els 2/3 dels diputats que necessitaria per una hipotètica reforma de la Constitució espanyola. Que a Catalunya no aportaria res de nou positiu, ans al contrari.

Aquesta fal·làcia de donar una darrera oportunitat a l'Estat, de esperar a una nova Constitució per no trencar sentiments, en la majoria dels casos és un tema recurrent, és voler manipular les emocions per amagar la racionalitat i és això el que hem de valorar, la racionalitat per davant de les emocions. Pensem en les diferències entre el procés que es va viure a Euskadi, envoltat de violència, i l'endegat pels catalans, absolutament pacífic.

Realment considereu que ha estat molt diferent la resposta, les actituds que ha tingut el Govern espanyol en un cas i en un altre,?

El diàleg és fonamental i tard o d'hora ens haurem d'acabar entenent (de fet, ells, per repartir el deute, estan molt però molt molt més interessats que nosaltres en dialogar) però, sincerament, admetem que amb els polítics de l'Estat espanyol no hi ha res a fer. El diàleg per ells es mostra de submissió, de pèrdua de poder. Ells són ells, guanyadors nats…

Obrim els ulls perquè no tindrem més oportunitats. Ens hi juguem molt, el nostre present i sobretot el nostre futur i el dels postres fills. Que no ens enganyin, les emocions són vostres, només vostres, i en una Catalunya independent us podreu seguir sentin com vulgueu, espanyols, espanyols / catalans o catalans. Els sentiments no es permeten o prohibeixen. Aquí parlem de política, d’espais que comporten més recursos econòmics, millor gestió un primer pas cap a la millora del nostre benestar Del benestar de tots.

Perquè, en definitiva, d'això tracta tot plegat. De que nosaltres i els nostres puguin estar i viure en les millors condicions. I això és possible en una Catalunya independent. doncs endavant.

Informeu-vos, compareu arguments d'uns i altres i no us quedeu amb aquells que sempre heu escoltat, que sentiu als mitjans de comunicació, etc.  

La decisió és vostra i l'heu de prendre vosaltres, sense influències externes.