13 de maig 2013

LAPAO: LLENGUA, IDIOMA O ACUDIT?

Quan semblava que la democràcia i la incorporació espanyola a la UE construirien ponts de diàleg i nous camins per explorar, passa exactament tot el contrari. A Espanya està emergint una mena de creacionisme lingüístic institucionalitzat que, contravenint els dictats del coneixement, la ciència i la història, nega la llengua catalana a tots els territoris catalanoparlants i la persegueix en tots els àmbits imaginables amb l’objectiu de imposar la supremacia de la llengua espanyola i el trencament de la unitat lingüística, històrica i cultural dels Països Catalans. 

Les mesures presses per el mal anomenat ministre de cultura, el “Sr.” Wert sobre l’ús i aprenentatge de la llengua catalana és una agressió a la convivència que atempta contra els drets dels tots aquells ciutadans que tenen el català com a llengua pròpia. I voler esborrar el que tothom sap i és profecia: que de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer s'hi estén un mateix poble amb una mateixa llengua i cultura. 

Però ni a Catalunya ni als Països Catalans no la desestabilitzaran amb esperpèntiques actuacions com aprovacions de lleis que vulguin fer creure que protegeixen l’ús de les llengües minoritàries i aquelles que ni tan sols existeixen. 

Aquest despropòsit, de voler aniquilar una llengua romànica parlada per més deu milions de persones i amb mil anys d'antiguitat fa pensar que Catalunya haurà de recórrer als estaments internacionals per denunciar i aturar aquest despropòsit que l'estat espanyol aplica per sistema i des de tots els àmbits contra un patrimoni universal com és una llengua i una cultura que no deixen de ser, què hi farem, llengua i cultura europees. 

Europa no pot mirar cap a un altre costat aquestes altures de segle XXI, la inconcebible, reprovable i intolerable grau de persecució al qual està arribant una llengua minoritzada com la nostra en una Europa que es presenta com a paradigma de la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i que l'any 1992 va crear la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries precisament per evitar el que està passant amb tanta alegria a Espanya amb el català, l'occità, el basc, el bable i el gallec. 

Permetre que un govern autonòmic com l’aragonès s’inventi la creació de acrònims com LAPAO i LAPAPID per amagar la realitat del mot “llengua Catalana”, de la llengua parlada durant segles a les terres de l’Aragó oriental on més de 60.000 aragonesos la parlen com a llengua pròpia és un argument més de la intolerància, inoperància i ignorància d’un ministre de cultura, el qual no hauria d’exercir com a tal, si tenim en compte que el govern espanyol no té cap competència en aquesta matèria, més que la de crear problemes en territoris on la pervivència de la llengua catalana és un fet natural i una constant que es perd en els segles. 

Si com els contraris del fet sobiranista català diuen, crec que és hora que algú li digui al govern aragonès que es preocupi d'allò que realment interessa al 19% d’aturats del seu territori en lloc de difondre mites i dogmes lingüístics basats en l'absurditat del no-res, on a tots ens fans sentir vergonya aliena i que protegeixi el ric i variat patrimoni lingüístic, ells sí, de la seva comunitat autònoma...

Cal ja, que tots aquells ciutadans de parla catalana independentment del territori, València Balears, l’Aragó... despleguéssim tots els mecanismes nacionals i internacionals disponibles per aturar els atacs reiterats de l'estat espanyol contra la nostra llengua si convé, sol•licitant la intervenció del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, perquè els drets lingüístics són una part indissociable dels drets humans. 

Sabeu que l’any 2001 l’Estat Espanyol va signar la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, justament per salvaguardar les llengües minoritzades. 

Potser seria l’hora de exigir, també, que Espanya s'acostumés a complir els seus compromisos internacionals sense els artificis i tripijocs amb que ens tenen acostumat. En definitiva el “Joc del Trilers” on sempre s’acaben emportant el diners. 

Algú creu que podem seguir entre aquesta gent gaire temps més...?