Per fortuna i per mor del bon seny de molts catalans i bascos, els partits polítics que tenen l'oportunitat d'incidir en el rumb de la política espanyola són nacionalistes. Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc s'estan comportant con a forces autènticament nacionalistes, és adir com a formacions que creuen en una identitat nacional especifica i diferent de l'anomenada nació espanyola, que són conscients de la pròpia identitat nacional, que pugnen pel interessos de les seves nacions i que es prenen seriosament la pervivència d'aquestes comunitats humanes que han arribat fins aquí en una peregrinació de segles, no gens còmoda per cert.
Alguns creadors d'opinió, i alhora agents de pressió social, han fet servir la potencia de certs mitjans de comunicació per convèncer els pobles català i basc que ara era l'hora de sacrificar interessos partidistes, legítims és clar, a una manera d'intocable i indiscutible interès "superior" de la nació espanyola. Per aquests portaveus, servidors d una nació més nació que és l'espanyola, les convivències de nacions menys nacions, com la catalana i la basca, tenen una importància relativa (relativa a Espanya,s'entén) i evidentment subordinada.
Però la força de la realitat nacional és terrible, encara que es tracti de nacions petites i condicionades. Hi ha circumstàncies en què les nacions petites diuen no, perquè només aquest no mostra amb prou contundència la bondat i la justesa de les pròpies raons. La negativa per part de CiU i del PNB a formar part del govern de coalició amb el PSOE,va ser la manera potser més eficaç de posar en relleu que Catalunya i el País Basc no estant vivint amb satisfacció en el marc de l'Estat de les Autonomies.
Hem de començar a pensar que les actituds fermes, sempre que siguin sensates, són les més idònies perquè el poder polític espanyol s'acostumi a respectar la realitat plurinacional de l'Estat.
El si o el no dels partits nacionalistes a determinades preposicions del govern del Estat són la demostració pràctica que, per un contingent molt important de ciutadans, Catalunya o Euskadi són realitats civils molt més fonamentals que Espanya. Vull dir que el que aquest ciutadans realment viuen com a prioritària és la seva condició de bascos o de catalans i que, per tant la seva condició d'espanyols no és substancial. Podria no haver Estat o podria deixar de existir.
Aquesta consolidació dels nacionalistes, però, no s'ha de tornar en contra del ciutadans dels altres territoris de l'Estat. Per això, els representants polítics de les opcions nacionalistes han de lluitar en primera fila per fer governable l'Estat en aquest temps de crisi generalitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada