PER QUÈ?.....

L’excés de crispació creat per un personatge, que es pensa que tot el món gira al seu voltant, ha fet que una entitat centenària amb un més o menys prestigi de seriositat, on en l’àmbit esportiu consten 9 copes d’Europa en totes les seves variants i modalitats, 31 lligues espanyoles, 17 copes de Espanya entre “Generalisimos” i Reis, amb 8 Súpers copes espanyoles i 1 súper-copa Europea entre d’altres des de les retransmeses per TV en blanc i negre, aquesta entitat emblema de l’Espanya que tant a fet per aquell país en èpoques del dictador, fins a les de la TV de color en democràcia caigués en el més gran i inacceptable dels ridículs.

Ens demostra el seu immens complex de inferioritat, on necessita el triomf a qualsevol preu perquè és conscient que sense aquets ell no és ningú, com demostra el fet de caure en les més grans baixeses pel que diu i del que fa, demostrant la seva impotència amb les injuries contra el rival  abocant un munt de deixalles sobre aquells que li han demostrat el més vulgar de la seva realitat, fins el punt de perdre el sentit del ridícul i la seva ubicació en aquesta societat.

És obvi que amb aquesta actitud el que ha pretès aquest individu és desacreditar la victòria del rival, ha intentat distreure l’atenció, per tal de evitar que els seguidors, socis i aficionat del equip que entrena, un equip amb una certa seriositat i prestigi esportiu, l’ha convertit amb un equip sense identitat, covard, destraler, indigne de gestionar un pressupost de més de 400 milions d’euros i de alinear en les seves files un bon grapat d’estrelles amb una alta cotització en el mercat futbolístic, això sí dirigits per un enemic del futbol com va definir  The Times, potser per que comparava el seu futbol, amb altres que es practiquen i veuen per els camps d’Europa i en la mateixa lliga espanyola.

Però aquest personatge només vol l’èxit aconseguit per enaltir el seu nom, no pas fer un bon espectacle esportiu, donar prestigi a la entitat que el paga, molt bé per cert, fer gaudir als aficionats, simpatitzants, socis d’aquesta entitat. I el que no sap el personatge és que el futbol amés d’un esport, és sentiment passió, per uns colors, per definir una identitat. El Real Madrid, és tot això també, passió, sentiment i identitat i el seus dirigents no poden malbaratar els més de 100 anys de historia d’aquesta entitat deixant-la en mans d’un individu mediocre en lo professional, acomplexat en lo personal i necessitat de reafirmació com Maurinho

I sols una reflexió al Magnat de la construcció; Quant ell va néixer el R. Madrid ja existia, abans de fer-se ric, el R. Madrid va estar dirigit per altres persones que en menys fortuna i menys poder econòmic el va fer nou cops campió d’Europa 31 de lligues espanyoles i no tantes copes, 17 però també. Des de juny del 2009 va ser de nou escollit President  i d’entrada i a cop d’efecte ha invertit 159 milions d’euros amb els dos noms més mediàtics del futbol Cristiano Ronaldo i Kaká aquest fitxat segons les pròpies paraules del president, "por la amistad que tengo con Galliani  porque es un gran amigo del club. Que esto no se olvide nunca". Que voldrà dir amb aquesta frase, després de pagar 65.000.000 € per amistat ?

Això és el món del futbol.

LA SISENA HORA

En campanya electoral CiU va reiterar en diverses ocasions que la lluita contra el fracàs escolar era un dels un dels objectius prioritaris en l’acció de govern en cas que la ciutadania els hi dones confiança, i així ha estat . Ara son al govern.

L’anterior  govern mai ens va justificar de forma clara les avantatges d’aquesta sisena hora, potser lectiva, només hi havia una cosa clara l’equipara-me’n amb l’horari escolar de l’escola concertada. Sí es així sols es va demostrar que era una qüestió més ideològica que no pas pedagògica, aquesta constant obsessió de l’enfrontament de les dues xarxes educatives que tan de mal ha fet en el nostre país i que tant benefici lectoral ha donat alguns.

La demagògia, del discurs públic versus privada concertada i la poca capacitat de discernir el gra de la palla de moltes famílies de bona fe, va fer que el discurs ens portés a donar la raó a posicionaments populistes mes que a raonaments convincents.

L’objectiu de la sisena hora era mantenir el alumnes un hora mes al centre, alliberant a pares i mares d’aquesta hora d’estada amb els fills? O bé aquesta sisena hora estava dissenyada per que aquells centres que ho creguessin convenien poguessin destinar aquesta hora a treballar amb grups reduïts o de forma individualitzada amb aquells alumnes que presentessin dificultats en aspectes bàsics de l’aprenentatge com ara la escriptura. La lectura o les matemàtiques. Mai d’això ens van parlar tan sols ens parlaven de l’equiparació amb l’escola concertada. Mai ens van fonamentar en arguments educatius el cost d’aplicació d’aquesta sisena hora, molt en temo que aquest cost  fos molt més elevat que els beneficis educatius que aquesta mesura generava de la forma que estava plantejada.

Però mai ens van dir tampoc que aquesta hora, la sisena, de l’escola concertada anava a càrrec de les famílies. Es com si l’escola pública, a traves de les associacions de pares i mares, financessin qualsevol activitat acadèmica per obtenir millors resultats.

Però no les APA’s de la publica, feien mans i mànegues per cobrir el recursos que de l’administració no arribava o potser que alguns equips directius, no sabien administrar

D’això, molt podríem parlar però potser ho deixem per més endavant, mereix un capítol propi.

Esperem que les reformes proposades no suposin cap pèrdua de cap lloc de treball. Que els 4.000 mestres que com a conseqüència de la aplicació d’aquesta sisena hora, es van contractar seguiran treballant en el mateix centre on son actualment o si més no alguns vagin destinats a reforçar altres centres que per les seves característiques d’entorn soci- econòmic- cultural necessitin una major dotació.

Els ajustos, les optimitzacions de recursos passen també per el recursos humans i d’organització i en aquest àmbit, ens diuen que el professorat ampliarà el seu horari lectiu amb una hora mes reduint-la de coordinació, d’atenció a les famílies, d’activitats complementaries d’horaris variables entre d’altres.....

I si aquest arguments de canvi en les formes de fer els avalem, si la comunitat educativa, les famílies, els assumim com a propis per tal de l’atenció i la qualitat de l’ensenyament dels alumnes no es vegi afectada, es més, sigui signe de millora dels resultat acadèmics podrem donar per vàlids els ajustos pressupostaris que afecten únicament a aspectes material, com poden ser el retard en la construcció d’escoles, la despesa corrent de energia, paper, aigua, etc... En definitiva una major i millor gestió administrativa des de el propis centres docents. Aprofitant l’autonomia de gestió, millorant la seva eficàcia i fent uns centres educatius competitius entre ells, per tal de garantir uns millors resultats, tan acadèmics com educatius.