Nadal 2014

A qui ve a convèncer, en Rajoy?.

“Si algú esperava algun símptoma de distensió o d’oferta per part de Mariano Rajoy en la seva visita a Barcelona, s’equivocava. El president espanyol ha pronunciat aquest matí un dels discursos més durs contra el procés sobiranista i particularment contra el President Artur Mas.”

A qui ve a convèncer, en Rajoy ?. Des de Austràlia va dir que vindria a Catalunya per a explicar les coses. Doncs s'ha explicat com un llibre obert. Sense fulles, sense pàgines, com la guia telefònica de Tombuctú. Ha arribat desprès d’esmorzar, ha deixat anar les seves inconveniències i ha marxat sense ni dinar.

Als seus no cal que els hi expliqui res que ja ho saben. Evidentment no sembla ni intel·ligent ni diplomàtic ni tan sols un bon venedor.

De Catalunya en poden parlar els catalans. Exactament com els espanyols parlen d´Espanya. No seràs tu, Mariano, que ens has de dir qui pot parlar en nom de Catalunya, potser l'Alícia? Una dona que cada vegada que obre la boca és per transmetre sons com a qualsevol guineu salvatge afamat de sang. Els corruptes dels quals estàs rodejat per portar a cap una involució sistemàtica de la democràcia "vigilada", tu que incompleixes totes les promeses electorals tu i el teu partit que espolieu la riquesa de Catalunya i ús aprofiteu de la ignorància del poble espanyol, tu i els teus palmeros que heu institucionalitzat la corrupció,  que ús heu apropiat de un banc on poder posar a bon recapte els beneficis de la espoliació que practiqueu.

No, Mariano, no, sou els menys indicats per venir a parlar a Catalunya, tu i els teus, aquí no teniu ni veu ni vot, no sou res, heu vingut com a colonitzadors i Catalunya en el seu mil·lenni d’existència ha demostrat, abastament que res té a veure amb l’Espanya que dius representar. El to les formes amb les que has vingut “Sr,” Rajoy et desqualifiquen per ser alguna cosa a Catalunya i menys governant, a Catalunya, Mariano els governants ens els triem nosaltres, de dretes, d’esquerres, de tot el ventall ideològic, que pugui haver en una societat. I tu ni els que et representen aquí en Catalunya, ni són ni representant a ningú,

Mariano,  et diré que si com dius el “govern català“ no treballa pel benestar dels catalans, potser serà que treballar pel benestar dels espanyols, perquè els governants d’aquesta espanya malgasten la seva poca productivitat, amb viatges, a Canàries a satisfer colombianes, a saquejar petits accionistes, inversors de la banca, als qui les seva cort de “cuatreros” gasten amb alcohol, confetis, i aniversaris amb targetes de crèdit irregulars, i a cobrar indemnitzacions, d’obres que ja era conegut que no eren viables, que l’únic objectiu era espoliar més al poble espanyol.

Qui no tindria dèficit, al gestionar, la misèria, al veure que se l’emporten els diners, i quant els reclamem, perquè que són nostres, se’ns cobren interessos.

Ara, dieu que aquí és falseja la historia, ara, no teniu un altre argument, vosaltres que heu evitat l’accés a la historia, a la cultura al vostre poble, que el heu amagat la riquesa cultural dels pobles d’España, dient-los que la cultura que la seva historia és la vostra? Que vens a dir tu, Mariano que allà on vas fas el més estrepitós ridícul, com et pots creure que ets un mandatari internacional, que si per dir Bon dia necessites un intèrpret, i per parlar ho has de fer darrera un plasma per la covardia de respondre preguntes, per la teva incapacitat dialèctica,…

Ay Mariano, te diría tantas cosas, pero me quedaré con la más importante: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!  ¿Sabes? empezó bajito, bajito,  y tu subiste el volumen, y sube, sube, sube, sube,…

HEM PERDUT LA POR

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha assenyalat que “s’està posant a ciutadans particulars, funcionaris, en la tessitura de que deixin de complir la llei”, motiu pel qual ha afegit: “Ja no és que el president de la Generalitat compleixi o no la llei, sinó que no pot forçar als ciutadans a l’incompliment de la llei. La seva actuació afecta a tercers, i li demano que respecti els catalans en aquest sentit”.

El cinisme, de qui no coneix la vergonya, la neta d’un colpista li gossa demanar al president de la Generalitat de Catalunya que respecti als catalans.?

A quins catalans et refereixes? A més, si, com dius, la votació no té cap garantia democràtica no serà perquè vosaltres mateixos no ens la deixeu fer com cal ? No serà que el concepte democràcia no és mes que una paraula que heu après com els lloros, repetint uns son, que no sabeu interpretar? però Malgrat tot,  algú en pot garantir que una votació, consentida per aquest nefast govern, covard i inepte dins d’aquest esperpèntic Estat sigui democràtica?

Aquí ningú no força ningú a votar, no ens podeu dir que és una participació forçada si no és maliciosament. A votar anem voluntàriament i ho em gestionat tot voluntàriament. La societat civil ajudant aquells que amb l’emoció de veure que el seu somni es pot fer realitat t’agraeix amb llàgrimes als ulls, la lluita, ferma, constant, pacifica i cívica que des de el teixit associatiu hem fet pel seu país. Ja val de mentir…”Sra.” Sáenz de Santamaria.  La Nostra lluita no és contra España, ni contra ningú, la Nostra lluita és a favor de Catalunya, a favor de la seva gent, per retrobar la dignitat.

“Sra.” Vicepresidenta els catalans hem tingut (per força) durant tres-cents anys por del garrot de Castella, de això que dieu España. Hem passat por per les dictadures repressives, por d'una nova Guerra Civil… Però ús dic “Sra.” ens heu pres tant, tant, que fins i tot ens heu pres la por.

Aquest diumenge, 9N 2014, “Sra.” Sáenz de Santamaria, ha estat el final de la por. Més de 2.000.000 conciutadans han manifestat la seva voluntat de viure en un país lliure, amb voluntat democràtica sortida del poble que ha empès als seus governants a arribar a on som per deixar molt clar que Catalunya pot i vol governar-se a si mateixa Aquesta por que el 10N voleu imposar als funcionaris, als responsables dels centres educatius, és l’últim batec del peix sobre la sorra tret del mar. Però no, ja fa massa temps que vosaltres esteu sobre la sorra, ja no teniu força, ús manca aire. Ara ús be el pànic a vosaltres,

Cada dia la mateixa cançó!. No se n´adoneu que el vostre relat  cansa?. Que heu perdut tota l’autoritat moral i política escudats en una Constitució redactada i consensuada sota els ressons del sables, provinents d’un passat, autoritari, assassí i sanguinari?

Sabeu, o no, que heu estat fen el ridícul davant l’opinió pública mundial.? que hi ha una llei Universal dels drets Humans que parla sobre la llibertat i del dret de l’Autodeterminació dels Pobles, que està molt per sobre de les lleis que surten de l'altiplà castellà que encotillen i neguen aquest dret fonamental de les persones.

Permeteu-me que personalitzi, Jo vaig anar a votar per decisió pròpia, per qui l’11 de setembre del 2012 en va dir “això jo no ho veure” i per que els meus nets siguin lliures en un país lliure, no pas perquè ningú em posi en cap tessitura, I “Jo Sra.” Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del estat Español vaig votar SÍ-SÍ . 

ARA VA DE DEBÒ !!!

És l'hora de mobilitzar-nos per la consulta. La clau del procés que estem vivint no són els partits catalans, ni Madrid, ni Brussel·les. La clau és el poble de Catalunya.

Estem davant una partida d'escacs que tot moviment està pensat de la part catalana.

Si els catalans sobiranistes mostrem públicament -al carrer, a internet, a tot arreu- que volem votar el 9N de la manera que sigui, això farà que tots els partits sobiranistes hagin de donar suport a la consulta, i farà també que el govern espanyol no es vegi amb cor de prohibir-la. El sol fet d'arribar a fer la consulta serà un gol per l'escaire a l'estat espanyol. I si la participació és massiva més dels que vàrem ser a la V, aleshores equivaldria a una golejada.

Poder participar ens donaria una moral brutal als sobiranistes, ens permetria entrar en una dinàmica guanyadora i faria que a les properes eleccions els partits sobiranistes arrasessin. Ens costa imaginar-nos l'impacte que tindria per la moral col·lectiva la celebració de d’aquesta “consulta”, perquè els catalans no estem acostumats a guanyar. Hi estem tan poc acostumats, que ens hem arribat a creure que no podem guanyar, que el que ens correspon és perdre.

Ara tenim una ocasió única de fer un pas crucial cap a la independència. Hem de tenir perspectiva històrica: és el primer cop a la història que els catalans tenim l'oportunitat de dir a les urnes si volem ser independents.

D'acord que la consulta no tindrà cap efecte pràctic immediat, però passar de O a 1 és un salt molt important.

I ara mateix estem a 0. Hi ha qui vol passar de 0 a 10, és a dir del no-res a la independència -sense explicar com es fa això, per cert-. La paret de la independència no la passarem fent un salt, sinó pujant una escala. Graó a graó, amb fermesa però amb prudència. Al contrari del que va fer Companys el 6 d'octubre, per exemple, -tot i que ell no volia la independència -però les conseqüències per l'autonomia de Catalunya van ser funestes, com també podrien ser-ho ara si volem anar més ràpid del compte.

La consulta s'ha internacionalitzat i ara qui té un problema és en Espanya. A més, el President Mas ja ha posat la DUI sobre la taula i altre cop tant els espanyols com la premsa internacional ja saben de quin pal anem.

Cada pas que fem ens donarà moral i força per fer-ne un altre, i a cada nou pas hi haurà més catalans que se'ns uniran. Això és com les curses de fons: cada quilòmetre que fas et dóna forces per fer-ne un altre, perquè cada cop estàs més a prop del final. Deixem-nos de personalismes, fílies i fòbies, i aprofitem aquesta oportunitat de demostrar el nostre patriotisme. No en tindrem moltes d'oportunitats com aquesta. La història no la fan les elits polítiques, militars o econòmiques, la fa el poble.

Catalunya serà el que nosaltres vulguem que sigui. D'aquí a 10 anys la forma concreta que va prendre la consulta serà una anècdota. Només es recordarà que el poble català va decidir deixar enrere partidismes i capelletes i va fer una cosa que a l'estat espanyol ningú no havia fet mai abans.

 Depèn de nosaltres i només de nosaltres que això passi.

RESSONS DE LA LLEI DE CONSULTES

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat després de l'aprovació de la llei de consultes que aquest divendres ha estat "un dia molt trist per a la democràcia", ja que ha vist llum verda una "llei inconstitucional per fer un referèndum il·legal per trencar Espanya".

Aquesta dona i el mimètic relat i discurs que porten repetint una cop rere l'altra durant 4 anys, em genera una desconnexió mental cada cop més profunda i quasi automàtica. Últimament ni me'ls escolto. És un relat tant buit de contingut, tant disseccionat i abastament rebatut, amb una associacions tant infantils i unes regles de tres tant de pati de col·legi amb unes falsedats tant evidents, que començo a creure que no apel·len a la manca de la més elemental intel·ligència dels altres, sinó que evidencien una preocupant i molt seriosa deformació de la realitat més palpable.

La diversitat de les opcions polítiques enriqueixen a una societat, i a més, dóna la possibilitat d'empatitzar amb altres opcions polítiques tot i no compartir-les, per tenir perspectiva. Ara bé, algú em pot explicar que hi té al cap aquesta gent, cóm podem empatitzar per arribar a entendre o comprendre res ... que diantre tenim a veure amb aquesta gent?. Tant catalans com la resta, sí, o més, però sincerament se'm fa difícil entendre que es pot amagar darrere d'aquests cervells menyspreant ,criminalitzar, condemnar les institucions fins al punt de manifestar que, "Això s'ha acabat, és el final, és fastigós i vomitiu", mentre s’acomiadava d’alguns companys del PP a la porta del parlament dient:”això serà irrespirable”

Els catalans estem aconseguint que el nostre País deixi de ser, injusta i brutalment, tractat com "una possessió" d'Espanya. Actualment aquest, absolutament injust, comportament d'Espanya (fins i tot, sense esmentar el seu terrible comportament dictatorial) ja no pot ser acceptat per els països civilitzats, dels que Espanya té una forta i necessària dependència. S'han d'adaptar i ho han d'acceptar. No els queda més remei.

Sra. Camacho vostè i el seus companys de secta confonen el que és tenir una decisió presa, amb tenir que guanyar una consulta. Que el partit que representa faran tot el possible per rebentar l’exercici, legítim de tota persona de manifestar el que vol,  “Sra.” Camacho, ¿aprovar una llei de consultes és una cosa trista per a la democràcia? però com pot bramar aquestes barbaritats i que ningú de la seva confiança li faci veure que fa riure, que fa el ridícul….que fa pena.

El Sr. Cameron els hi ha donat una lliçó de democràcia, de valentia, i de respecte "Podria haver prohibit el referèndum però sóc un demòcrata" va dir. Per aquest Sr. el respecte als ciutadans del seu poble, l’ha posat per sobre dels interessos del seu partit i fins i tot de l’Estat un estat, per cert, compost per 4 quatre nacions reconegudes pel Regne Unit.

Però aquí “Sra.” Camacho ens trobem amb un Estat, on el seu president, ens dona a entendre que: "Podria no haver recollit signatures i recorregut un estatut que havia superat tots els tràmits legals i constitucionals desprès de molts anys de consens i pactes i no haver fet una campanya brutal i repugnant "Contra Catalunya", però sóc un feixista i faré tot el possible per torpedinar l'enteniment i la democràcia i imposar la meva voluntat malgrat vagi contra la gran majoria del poble català i contra el mínim sentit d'estat i de cultura política democràtica"

"Podria haver arribat a un acord amb els representants de la majoria del poble català, però m'estimo més dir NO, NO i NO a tot i no fer cas ni a les mobilitzacions, ni al govern, ni al Parlament, ni a les Institucions catalanes”.

“Sr.” Rajoy precisament avui? 18 de setembre 2014 doncs ha anat ha encertar el dia! amb 85% de participació en el referèndum d'Escòcia, i unes bones lliçons de democràcia i llibertat que han rebut al parlament...no deuria escoltar.

Però NO, vostès ja tenen una idea fixa i la resposta preestablerta. NO

El dia 18 de setembre de 2014 ha estat un dia molt trist per la democràcia. Mentre uns europeus, els escocesos, poden decidir el seu futur, uns altres europeus, els catalans, no poden fer-ho.

La tàctica del no fer res a la que ens té tant acostumats el Sr. Rajoy no li ha funcionat....

Votarem i marxarem!!!!!

Estem on estem i el fets no són nous

Estem on estem, i el fets no són nous, un 8 de setembre de 2009 sobre quarts de 10 de la nit se’n va ocorre escriure sobre uns fet singular que uns veïns de un Poblet de Catalunya anomenat Arenys de Munt  (Arenis de encima) se’ls hi va ocorre fer; preguntar sobre que hauria de ser Catalunya, i ves per on la resposta l’estem revivint ara. També.

L’ESTAT ESPANYOL HA TORNAT A DEMOSTRAR L’ESCASSA QUALITAT DE LA DEMOCRÀCIA QUE TENIM

 8 / setembre / 2009 a les 23:10

L’Estat espanyol ha tornat a demostrar dues coses: l’escassa qualitat de la democràcia que tenim, i que quan es tracta de “la unidad España” perden el món de vista. Deixeu-me que us ho expliqui per passos.

1) A Arenys de Munt, una colla de patriotes valents engeguen un procés d’allò més senzill: preguntar a la gent què opina sobre una qüestió concreta. L’Ajuntament, com a Institució més propera al ciutadà, i amb l’actitud més democràtica possible, els ajuda i els presta mitjans per fer-ho. A qualsevol país que no fos una dictadura bananera, això no passaria d’una notícia breu perduda allà per la plana cinquanta dels diaris (com a molt)

2) Però “España y yo somos así, señora” i ràpidament els hereus polítics del dictador, que contra tota lògica segueixen essent un partit legal malgrat la seva afició a ”la dialéctica de los puños y las pistolas”, es posen com un gall de panses i munten una manifestació amb ànims… diguem-ne dissuassòries, per respectar la presumpció d’innocència (una cosa, per cert, de la que ells en farien burla, si s’escaigués al revés).

3) Efecte immediat: un fet que en condicions democràtiques normals no passaria d’una anècdota de la qual no se n’haurien assabentat ni a Arenys de Mar, surt a primera plana de tots els diaris.

4) Un individu que ostenta el càrrec de conseller d’Interior, no pas gràcies a la seva preparació i prestigi intel·lectuals ni a que el seu partit sigui àmpliament votat per una quantitat ingent de ciutadans, sinó per pactes de despatx més o menys confessables, decideix que la llibertat d’expressió dels feixistes és sagrada i autoritza la manifestació sense cap problema. La llàstima per a ell és que a aquestes alçades, quan ja s’ha acabat el segle XX i tots ens hem fet grans, tothom sap de les coincidències i connivències entre feixisme i comunisme. Però en fi, diuen que quan una porta es tanca se n’obre una altra: si hi ha més periodistes que manifestants i més mossos que periodistes, no passarà res i els tindrem comptats i fotografiats i tots sabrem que pocs que són.

5) Però la cosa no s’acaba aquí. L’Estat, amb una manca de reflexos espectacular, en lloc de callar i mirar cap a una altra banda, esperant que passi la tempesta i no tingui més conseqüències, també hi vol dir la seva i, adopta la espanyolíssima decisió de “entrar al trapo”. Sense cap problema, posa tota la seva maquinària al servei de la causa i es presenta als tribunals per mirar d’impedir-ho, coincidint, sense cap rubor, amb els feixistes.

6) Però no s’acaba aquí la cosa, sinó que resulta que l’advocat de l’Estat que es persona davant dels tribunals per defensar la molt democràtica petició de que es prohibeixi demanar l’opinió del poble… Tatxant! és un ex candidat de Falange. Estic segur que a cap guionista se li hauria ocorregut una genialitat similar. Potser es van pensar que per aquesta condició seva s’hi sentiria més implicat i ho faria (encara) millor. Ja ho saben allò de que la professionalitat està renyida amb la visceralitat?

7) Com a conseqüència de tot plegat, el fet ha adquirit ressò internacional. Diverses televisions i un munt de periodistes de diferents països hi seran per seguir els fets en directe. Tant si es fa el referèndum com si no, serà notícia. I si es fa, i surt el que tots pensem que sortirà (i d’aquí plora la criatura, que a Madrid també s’ho pensen) encara serà més notícia.

Una pregunta: Tan burros són tots els servidors de l’Estat que no se n’adonen que amb la seva intervenció només fan que ajudar a magnificar el fet? A cap polític, a cap altíssim funcionari, a cap think tank , a ningú de Madrid en definitiva, no se li ha ocorregut que és un error polític i estratègic monumental afegir-se a la festa? Una vegada més es demostra que quan es tracta d’aquestes coses perden el món de vista.

I ara una petita excursió pel món de la lògica: si, segons ells, el PNB i ETA “son lo mismo” perquè comparteixen l’objectiu de la independència d’Euskadi, se’n deu seguir que el PP, el PSOE, l’advocat de l’Estat, i tota la resta també deuen “ser lo mismo” que la Falange, Franco, el ”Movimiento Nacional” i els Primo de Rivera (pare i fill). Oi?

Si em permeteu, faré encara una altra petita excursió diguem-ne històrica, que pot sonar sarcàstica, però és absolutament seriosa: aquest senyor que ostenta el títol de Comte de Barcelona no hi té res a dir en tot això?

A hores d’ara, la senyora jutgessa s’està rumiant què ha de dir. No és fàcil, és clar: es tracta d’escollir entre la lletra de la Constitució i els principis de la democràcia. No conec aquesta senyora, i no sé res de les seves idees ni de les seves fílies i fòbies. Potser ho té molt clar, en un sentit o altre, o potser no. El que és segur és que si té un mínim de sentit democràtic l’han posada entre Espanya la paret. Potser entre la seva carrera professional i la seva consciència, fins i tot.

Per ajudar-la en aquest tràngol, m’agradaria recordar un fet que li pot servir d’inspiració. Quan a les “chapas” dels cotxes s’hi duien els distintius provincials, a Girona la gent va començar a tapar el GE amb un GI. I vinga a posar multes. I com és multes posaven, més gent ho feia. Fins que van decidir legalitzar-ho: el distintiu de Girona es va canviar per GI i que els que ja hi tenien el GE el podien canviar. Però ves per on, molt poca gent ho va fer. I doncs? Com és possible, després de tanta campanya i tant de merder? Doncs molt senzill: com que ara ja està autoritzat el GI, ja no cal fer-ho. O sigui que senyora jutgessa, faci’m el favor de prohibir el referèndum d’Arenys de Munt. Farà un servei que no s’imagina a la causa independentista. Que els catalans som molt punyeteros per a certes coses…

Sigui com sigui, i acabi com acabi tot plegat, una cosa és clara: a Arenys de Munt ja ha guanyat el SÍ.

Carles Baeza

Estat, corrupció i llibertat

Bé, potser faig malament de dir-ho, però a mi el tema del President Pujol, no m’ha afectat gens ni mica ni bé ni malament. Em pot haver sabut greu, decebut, però res més. Com que sempre he desitjat la independència de la meva terra, tant me fa el que digui Espanya sobre els catalans.

No la reconec i per tant ja ho he dit molts cops, que visc sense aquell estat tant com puc, i per tant la meva única prioritat és la llibertat nacional del meu país. Que hi hagi un 1 % de corruptes o hi hagi un 6 % de corruptes, em pot molestar més en el segon cas, però que em molesti, de cap de les maneres no canviarà mai la meva prioritat.

És més, potser en el segon cas, pel fet d’haver-hi més corrupció, pensaré que el pensament espanyol ha estat més introduït a casa nostra que no pas que en el primer cas. Aleshores, potser encara tindré més pressa d’obtenir la tan anhelada llibertat per tal que no vagi creixent el tant per cent de corrupció. Per això deia que a mi, no m’afecta ni la corrupció, ni els tripijocs ni els resultats del Barça (en sóc soci), ni els partits de la selecció catalana de qualsevol esport que sigui. Que m’agrada que guanyin els catalans?. Sempre!. Però en cap cas, guanyi o perdi no canviaré mai d’equip ni m’esborraré de soci perquè -suposem- fossin dolents jugant a futbol.

Mentre Catalunya sigui esclava d’Espanya -pel fet d’estar- és un signe d’anormalitat, per tant fa que no ho pugui jutjar i ho voldria fer.

De manera que, fins que Catalunya no sigui clarament independent, no podré viure i per tant jutjar, com si ja fóssim un país normalitzat. D’aquí ve la pressa perquè vingui el dia 9 de novembre de 2014 i poder votar el doble SÍ. Mentrestant, tant me fa que els espanyols em diguin que tinc monos a la cara o cara de mono.

No els hi donaré el plaer que m’afecti. El meu cervell fa molts anys que només el tinc encarat per a la independència del meu país.

La resta, em sobra tot...fins que no siguem lliures!. Queda clar!.

En quant a l’afer del President Pujol considero que només ha de retre comptes a la Hisenda Espanyola i a ningú més. No sé que té a veure amb el Parlament de Catalunya que un home no pagui a Hisenda una herència particular. Només haurà de pagar a Hisenda, el que aquests diguin i vulguin, indiscriminadament.

Però al Parlament, per què?. A més, ha estat l’únic encausat -recordem’ho per un tema personal-, i ha demanat perdó. Qui cregui amb ell, que el perdoni i qui no cregui en ell, doncs que no el perdoni.

Molts polítics que han posat la mà a la caixa -aquests sí, a la pública-, i ni tan sols han demanat perdó i continuant governant i ostentant càrrecs públics de responsabilitat. Això són fets, no especulacions.

Però tota aquesta envestida contra Catalunya i els catalans, és normal. És evident que si busquen trobaran. Ara bé, a nosaltres no ens ha de fer ni fred ni calor. Quan un poble vol la independència és perquè hi té dret. Què té a veure que a aquest poble hi hagi corruptes o malalts, o rics o pobres o alts o baixos o honestos o bones persones?. Un poble és això, gent de tota mena.  

Per tant independents o no, continuaran havent-hi tota classe de gent que he citat abans. O és que algú es pensa que si som independents no hi haurà corrupció?. I ara, que som dintre de l’estat, com s’ha vist, n’hi ha més que mai.

Per això penso que amb la independència tenim més facilitat de fer un país més normal, més anglosaxó perquè qualsevol persona que sigui corrupte (i no parlo de diners), sinó com aquella ministra alemanya que va dimitir perquè va copiar uns exàmens. Amb la independència podem tenir un país així on tots i cadascun de les persones que la integren, tinguin la consciència suficientment alta per tal de dimitir quan hagin fet una cosa mal feta.

A partir d’aquí que cadascú faci el que li dicti la consciència. I un servidor -torne-m’hi- només tinc temps per treballar per a la independència del meu país i res no em distraurà del meu objectiu.

El que ens cal a Catalunya per si no ho sabien!

Com he fet darrerament, a manca de idees per expressar el que està passant, i donar la meva pròpia visió del fets, en permeto difondre aquest Article d’en Pere Cardús Cardellach, jove periodista nat a Terrassa, al 1978, articulista, entre d’altres publicacions, de VilaWeb. http://www.vilaweb.cat

El meu comentari:

Podríem dir moltes coses de com escoltaríem una proposta  per  la 3a. Via per fer-la transitable, però en sembla, que tan clara i concisa com aquesta que ens planteja en Pere…

…potser si algú d’aquest que setmanalment fan ús del pont aeri o terrestre, que encara somia en una tercera via és possés a la cartera, i tornes, amb la consecució de que ells acceptin aquesta tercera via integra, potser, repeteixo, El noi de la Franja, recuperaria la seva credibilitat, i l’altre, el que va per l’esquerra, els que encara no saben si son carn o peix, si, sí ,sí,no, o potser no. 

El que ens cal a Catalunya per si no ho sabien!

Pere Cardús 26.06.2014

 Tercera via? Parlem-ne Voleu que ens prenguem seriosament una hipotètica proposta de tercera via?

 Entesos. Diuen que faran una proposta. Parlem-ne. Sigui com sigui, una proposta d'última hora no ens farà pas retirar la pregunta sobre la independència. Els catalans ens expressarem sobre si volem un estat independent tant sí com no. Si algú es pensa que un joc de mans improvisat impedirà que es consulti sobre allò que fa molts anys que es prepara amb honestedat, va ben servit. Però siguem generosos i no descartem d'entrada la possibilitat de prendre'ns seriosament la tercera via.

 Que l'estat espanyol demani perdó per l'afusellament del president Lluís Companys en un acte solemne amb les màximes autoritats presidides pel rei Felipe VI.

 Que el Tribunal Constitucional esmeni la decisió de liquidar l'estatut aprovat pels catalans en un referèndum i que es restitueixi íntegrament el text aprovat al parlament el setembre del 2005.

 Que el govern balear del PP retiri el decret de llengües (TIL) i deixi en pau la comunitat educativa. 

Que el govern valencià del PP faci possible que els milers de famílies que ara no poden escolaritzar els seus fills en català ho puguin fer.

Que s'aturin totes les sentències invasives sobre la immersió lingüística que no reconeixen l'autoritat de la Llei d'Educació de Catalunya.  

Que se suprimeixi la llei de llengües de l'Aragó que denomina 'LAPAO' el català de la Franja. I, evidentment, que es retiri completament la LOMCE promoguda pel ministre Wert. 

Que l'estat espanyol faci la petició formal per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. Que el congrés espanyol i el senat reformin sengles reglaments per permetre les intervencions i les activitats parlamentàries en català, èuscar i gallec. 

Que l'estat ordeni les inversions immediates per a començar la construcció del corredor mediterrani amb amplada de via europea.  

Que retiri la proposta de llei de ports que pretén furtar els beneficis del port de Barcelona per finançar les infraestructures deficitàries espanyoles.  

Que es reconegui la propietat i el control de la gestió de la Generalitat sobre tots els aeroports catalans. Que restin sense efecte els centenars d'acords bilaterals amb més estats que impedeixen als aeroports internacionals d'establir connexions directes amb l'aeroport del Prat i que els obliguen a fer parada al de Madrid. 

Que les seleccions catalanes puguin disputar competicions oficials internacionals i no siguin boicotades per les institucions españoles.  

Que els conductors dels Països Catalans puguin portar el CAT a la matrícula enlloc de la E d'Espanya. 

Que el govern d'Alberto Fabra retorni els diners de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià i es reconnectin immediatament els repetidors. Que torni a obrir la Ràdio Televisió Valenciana i s'activi automàticament la reciprocitat total dels canals públics de tot el país. 

Que es retornin a Catalunya, al País Valencià i a les Illes els interessos pagats en concepte de retorn del crèdit del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i es paguin els deutes de les disposicions addicionals dels estatuts.  

Que s'ordeni una distribució equitativa i proporcional dels objectius de dèficit públic entre l'estat, els governs autonòmics i els municipis d'acord amb les seves càrregues socials.

Que l'estat espanyol reconegui l'espoliació fiscal sostinguda en una moció aprovada per dues terceres parts del congrés espanyol. I que s'aprovi la reforma del sistema de finançament amb una limitació del dèficit fiscal del 2,5% del PIB. 

Que s'estableixi l'obligatorietat d'entendre el català en tots els tribunals de justícia dels Països Catalans per respectar els drets lingüístics dels ciutadans.  

Que s'acomiadin tots els agents i funcionaris de l'estat que hagin humiliat o discriminat ciutadans per raó de llengua o d'identitat. 

Que retirin tots els policies espanyols, guàrdies civils i l'exèrcit del territori català. Que la delegada del govern espanyol procuri pel bon funcionament de les institucions espanyoles a Catalunya i el compliment dels seus compromisos amb el govern i els ciutadans, en lloc d'assetjar --amb diners públics-- els municipis per la bandera espanyola o les mocions de sobirania aprovades. 

Que es renunciï definitivament al transvasament del riu Ebre i que s'abandonin tots els projectes que malmeten el territori i el medi natural de les nostres comarques. 

Que el rei d'Espanya passi per totes les ciutats i viles cremades durant la guerra de Successió per demanar perdó i reconèixer que és monarca per aquells fets funests. En aquests mateixos actes de petició de perdó, que reconegui que la llengua espanyola va ser una llengua d'imposició i que es va perseguir el català. 

Una vegada fet tot això, i no pas abans, estudiarem amb molt de gust qualsevol proposta que ens vulguin fer de convivència i d'encaix. Potser aleshores podrem començar a entendre això de 'la diversitat en la unitat' com una idea positiva i no com un insult a la intel·ligència dels catalans. Nosaltres som gent a qui abelleix el diàleg i el pacte, que aprecia les bones maneres i la voluntat d'entesa. Que no ens prenguin per ases ni per beneits. Tot això s'ha acabat. Catalunya ja no fia.  

A partir d'ara diem 'fets, no paraules'. Qui vulgui ser escoltat que demostri que s'ho mereix. Mentrestant, no ens feu perdre el temps. La 'diversitat en la unitat' d'aquests últims tres-cents anys ja l'hem tastada. A fe de Déu que l'hem tastada.

A CATALUNYA LA “CASTA” POLÍTICA ESTÀ AL SERVEI DEL POBLE

Han arribat tard, nosaltres ja hem pres la decisió. I doneu massa voltes president Mas, crec que l’actitud correcte es fer veure clarament, sense embuts, que la consulta es fa, no que es farà, sinó que es fa el dia 9 de novembre, dir-los textualment al govern espanyol i al món que les coses estan així, que el dia 9 s'adonaran, que no és en Artur Mas, qui liderà aquest procés, que és el poble de Catalunya, qui l'empeny a que sigui liderat pel President de la Generalitat.

És llavors quant ja veurem quina és la reacció del govern espanyol, quant sàpiguen que a Catalunya la “casta” política, està al servei del poble.

Noticia de Ara Cat.

 “Si no guanyem aquesta batalla no en podrem afrontar altres de més importants”

El president de la Generalitat adverteix que no només té riscos seguir endavant amb el procés sobiranista, sinó que en tindria tants o més fer marxa enrere. Assegura que el dèficit de les balances fiscals no només frena l’economia catalana, sinó que “resta capacitats”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat aquest divendres la seva determinació a convocar la consulta el 9 de novembre i ha advertit sobre les proporcions del resultat sigui quin sigui: “Veurem si les majories són prou sòlides tant si surt ‘sí’ com ‘no”. Ho ha dit durant el col·loqui posterior al seu discurs en la XXV Trobada Empresarial al Pirineu, després de ser preguntat sobre què pot passar després de la consulta, i Mas ha afegit que l’important ara és poder decidir: “Si no guanyem aquesta batalla, no en podrem afrontar altres de més importants”.

Ha assegurat que seguirà oferint acordar-la amb el govern espanyol, en benefici de tots, en referència a la fórmula ‘win-win’ que defensa: “Seguirem insistint, però també he de dir que, en qualsevol cas, el procés català ha d’anar endavant, perquè el preu de no anar endavant seria molt alt”. “Ningú vol negociar res amb tu. El que es vol imposar és ‘oblidi’s d’això, faci una reflexió’, i, en comptes de dir ‘no t’arruguis’, és ‘Fes marxa enrere’!”, ha lamentat en referir-se a l’actitud del Govern espanyol.

“Això no és diàleg”

Davant aquesta reacció, ha conclòs: “Si del que es tracta és de plantejar-ho així, llavors això no és un escenari de diàleg. Convocarem la consulta en aquestes condicions? Doncs la convocaré”. Tot i això, ha admès que la seva posició és arriscada: “El que estem fent té risc? Sí, té risc. Alguns poden dir que té molt risc: potser sí. Algú calcula el risc de no fer-ho?”.

Mas ha explicat que Catalunya té un projecte, que no és per negar res ni anar en contra de ningú, sinó que és un projecte propi que requereix unes condicions diferents de les de les últimes dècades i uns instruments diferents: “Necessitem tenir uns instruments normals per poder tirar endavant el nostre projecte” de país. “Hi ha un percentatge molt significatiu de gent que ha entès que per la via tradicional no sortirem endavant, i fa falta un projecte polític diferent, que no nega la relació amb Espanya”, ha argumentat, i ha incidit que s’està vivint amb serenitat, positivisme, de manera pacífica i apel·lant a la capacitat de decidir que té un poble.

Ha afegit que és un projecte definit, que tira endavant, amb el desig de trobar a l’altre costat un clima que permeti acordar les coses “sense renunciar als projectes bàsics de fons”, com es fa en altres països, tot i que de moment no hi ha resposta, ni clara ni positiva, més enllà de l’enrocament. També ha dit que la mida d’un país no predetermina la viabilitat d’un país. És més, ha recordat que les economies més competitives i amb un estat del benestar més sòlid d’Europa són els països nòrdics, Holanda i Alemanya: “Moltes són economies petites, però són més competitives per la seva qualitat democràtica, perquè són més manejables i perquè tenen economies més estructurades”.

En relació amb el dèficit fiscal d’entre 11.000 i 15.000 milions segons les balances presentades aquest dijous, el president ha anat més lluny que el conseller Andreu Mas-Colell i ha dit que és un dèficit que no només ”frena”, sinó que ”resta capacitats” a l’economia catalana.

I jo dic i repeteixo;

Som en el moment més il·lusionant de la parella.

Només 5 mesos, menys que un part. Estem tots amb la il·lusió de veure com la panxa es va arrodonint, mirant dia a dia si esta mes grossa, i com tot part, hi han dies de dolor, de mal estar, Marejos, algun vòmit segons les olors, el que menges el plat que et posen a taula, però això no ens fa perdre l'alegria del nou nat.

Pot passar que el part sigui complicat, es el risc de tots els parts, sembla, però, que per les ecografies que s'estan fent, ve be i serà nena, hi si ha qualsevol entrebanc amb una cesària, (dui) tot

La corda s’ha trencat

De dissabte a la Tarraco Arena, amb aquella alegria, entusiasme il·lusió, sense cap dubte que Catalunya té capacitat per esdevenir un estat sobirà, independent de l’estat espanyol, a la vanitat d’un passat conservat amb diferents perfums reviscut de naftalina, al Congrés dels Diputats, amb molts personatges imputats per causes judicials pendents. És va poder copsar com el temps s’escola cap el futur

He seguit amb atenció el llarguíssim debat de l'amenaça i com tots els qui ho hagin fet podrien fer molts comentaris, però per a mi els més concloent és que ens cal denunciar amb energia la impostura de la pretesa igualtat de drets de tots els "espanyols administratius" en el "Reino de España": simplement perquè en nom de la igualtat els drets de les minories són laminats sistemàticament. És el discurs estrella de UPyD i no solament farà forat a Espanya sinó que pot fer dubtar a molta de la nostra gent preocupada legítimament pels drets però ancorada confortablement dins del nacionalisme banal dels "supremacistes" espanyols.

S'hi han fet algunes referències en les intervencions, però han quedat ofegades per les disquisicions jurídiques de nul·la talla i importància. A quin tribunal es poden elevar les fal·làcies i falsedats de les posicions jurídiques dels nonistes després del darrer pronunciament del Tribunal Constitucional.?

Ells es senten forts perquè encara es pensen que estem agenollats…però ahir aquest 8 d’abril de 2014, la seva mirada es va trobar amb la nostra, desafiant, amb les armes de la democràcia, de les urnes, del dret a decidir.

Malgrat però, han deixat clar que NO!!!. Ni tan sols serien capaços, de resumir coherentment a què li han dit que NO. Però ho han fet. NO. I no han parat esment en que ells ja no tenen cap poder.

Que, en realitat, la representació d'ahir en el Congrés del Diputats no era per a ells. Ells feien un paper que fan molt bé. El de comparses. Només es tractava de posar en evidència, davant del món sencer, que amb ells no es pot negociar. Que no hi ha res a negociar. Què rés no a canviat des de aquell 1 d’abril de 1939.

Realment és un autèntic misteri la incapacitat del govern espanyol  per a llegir i copsar la realitat de Catalunya i dels temps que vivim: dóna la impressió que per a ells la història és “la seva història” i que no hi ha res a dir (al pur estil de Felipe V).

S’ha arribat al límit, la corda s’ha trencat. Nosaltres marxem.