Bé l’advocacia de l’estat ja s’ha pronunciat

Bé, l’Advocacia de l’estat ja s’ha pronunciat sobre la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya el 23 de gener i segons la Sra. Vicepresidenta del Govern espanyol i com no podia ser d’un altre manera diu que han apreciat arguments per que l’executiu pugui interposar un recurs d'inconstitucionalitat, cosa que el l'executiu espanyol no farà fins tenir un informe del Consell d'Estat per poder decidir (això “de poder decidir”, no és inconstitucional? No ho se pregunto? si interposa o no un recurs davant al Tribunal Constitucional (TC).

Poc clares deuen tenir les coses, si han de fer tantes sol·licituds i consultes.

L'Advocacia de l'Estat ha considerat que el fet de reconèixer el poble català com un subjecte sobirà vulnera quatre articles de la Constitució, segons la Sra. Cospedal com l'1, que estableix que la sobirania recau en tot el poble espanyol; la Sra. Vicepresidenta ha oblidant fer esment a la consideració de l‘Advocacia de l’Estat on especifica que l’article 96 de la carta magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern.

Argumenten que l’article 2, fixa la "indissoluble unitat d'Espanya", però el que no ens diuen és que el Regne d’Espanya va ratificar el 20 d’abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’Assemblea General de l’ONU al 1966. On s’expressa textualment en l’article 1.1 d’aquest dos tractats que “tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació” i que “en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

En aquest informe els seus redactors adverteixen, que en l’article tercer d’aquest mateix tractat, també es fa esment a que els estats que el subscriuen “procuraran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”.

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats i d’acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no es pot emprendre cap activitat per destruir-ho.

Malgrat això, en un col·loqui amb un periodista del setmanari britànic "The Economist", el Sr. Mariano Rajoy amb tota la fatxenderia que caracteritza al personatge, ha reconegut que si algú vol canviar la constitució, ho pot fer sempre respectant les lleis, les seves lleis, doncs és conscient que introduir a la Constitució el dret a decidir és impossible, ja que requeriria una majoria de dos terços al Congrés i el Partit Popular mai ho permetria.

Aquí queda clar, ni Tractats Internacionals, ni reformes ni diàlegs ni consensos, ells sempre s’oposaran a qualsevol acte democràtic, ells són els "amos i senyors" de la seva parcel·la dita Espanya i la ciutadania els camperols que la treballen per que ells puguin presumir i gaudir del seu fruit.

Com sempre, els governs espanyols manifestant el seu domini, en totes les decisions.

Però s’equivoquen si pensen que amb les seves actituds podran ofegar la veu d’un poble no autoritzant la consulta a la gent que viu i treballa a Catalunya a decidir el seu futur, per què la resposta seria contradictòria a la fal·làcia de que la immensa majoria de catalans volen que continuem com fins ara i que ... "és una minoria els que volen privar els ciutadans catalans d'Espanya".

No es donen compte que negar una consulta va en contra dels principis de la Unió Europea? No hi ha pitjor ignorant que aquell que nega la democràcia imposant la seva voluntat per la força.