Inici d’un fotògraf (I)

La meva infantesa viscuda en el Barri Gòtic de Barcelona en porta a observar l’art de la pintura. Quantitat de cavallets, paletes, pinzells, pintures aquarel·les, olis. Amb la burilla a la boca, i el pinzell a la mà s’anaven configurant formes sobre les teles, paper Arches copiant imatges del paisatge, plasmant racons, carrers, vivències de l’època, d’aquella Barcelona gris, fosca, diria jo dels anys 50.

Es l’any 1961, un amic, company de feina, Albert Hernando Jordà m’introdueix en el món de la imatge instantània la fotografia, poc a poc, en vaig apassionant al veure plasmada sobre paper la imatge que descobreix els meus ulls.

Tarda plujosa, al carrer Tallers de Barcelona una petita botiga d’estris de fotografia, Lázaro, un munt de caixes de paper de diferents densitats, pols químics, botelles de vidre opac, safates de plàstic de 30 x 40 cm i una ampliadora Carranza. Amb tot això en presento a casa sota la mirada perplexa del meu pare. No entenia res.

1963 un amic en proposa vendre’m una càmera fotogràfica, reflex! Sí, una reflex, una Ashai Pentax S1 ( que encara conservo) i aquí comença la historia. Dos cops al mes, en diumenge, sortides fotogràfiques, matinar agafar el tren dit dels esquiadors a quarts de set del matí cap a Vic.

Calia matinar tant, calia anar a Vic, recorre l’Osona? Clar! Que calia, havíem d’agafar les primeres llums, vaig aprendre, les boires que majestuosament retallaven els perfils del fetges de vaca, com anomenàvem les muntanyes de Tona, caminar Vic, Tona, Balenyà, els Hostalets. La llum pujava i enduria la imatge, ja no era hora de fotografiar calia trobar una tasca i esmorzar-dinar, costelles pa amb tomata, porró i “garajillo” una faria petita, a Centelles agafar el tren i cap a casa. Altre diumenge, altre indret, Mollet, esmorzar al cal Feliu “merendero” típic, ara colgat per al progrés de les vies ràpides anomenades Autovies.

I així va anar despertant-se en mi la passió per la fotografia, per l’art de aprendre a mirar, veure, i fixar la imatge

1965 començo a concursar i començo bé, accèssits, 2on. 3rs. 1ers premis, fins i tot un premi d’honor tot sota la tutela de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, entitat fundada 1923 i que avui compta amb la creu de Sant Jordi.

Vaig conèixer verdaders mestres de la fotografia, Albert Hernando, Wifredo Julbe, Ramon Vilalta, Carme Garcia de Ferrando, entre d’altres.

El servei militar, el canviar de domicili, no poder disposar de l’espai, ampli espai que en aquells temps es precisava per revelar, càmera avariada i altres vicissituds fan que la fotografia quedes en el bagul dels records.

Així acaba la primera part d’una historia, la d'aprendre a mirar, veure i plasmar la imatge.