Però nosaltres –naltros- que, sens dubtes tenim més estudis que ells i teòricament haguéssim hagut d’esser un xic més intel·ligents , hem fet servir aquesta suposada saviesa per destruir la natura que hem heretat d’ells en ben poc temps.
Per la qual cosa, possiblement en aquest moments de naufragi de la societat en l’oceà del consumisme compulsiu, som sens dubte entre tots el mamífers, els que tenim avui per avui en futur més incert.
Som tants rucs que encara seguim pensant que quant premem aquets interruptors tan plans i bonics que ara tenim a les nostres llars de disseny atapeïdes d’aparells elèctrics, on res ja és per sempre ni tan sols l’amor, encara sembli que seguim creient que la llum i l’energia per fer anar tots aquells aparells es genera per obra i gràcia del Totpoderós.
Doncs NO!, no senyors… La veritat és que més o menys un 70% d’aquesta energia es genera a les Terres de l’Ebre. I si ens parem a pensar una mica, veurem que amb la poca densitat de població que tenen aquestes comarques -La Terra Alta-, no té més de 12.000 habitants- no cal ser gaire savi per a donar-nos que durant anys s’ha comés un gran greuge cap a questes terres i cap a la seva gent, que no ha tingut cap benefici traduït en rendes per tenir a casa tres centrals nuclears en funcionament. No és sobrer recordar que no estan a més de 100 km. en línea recta de Barcelona. Segur que el radi d’afectació de Txernobil ser més. I encara hi tenen una altra central pendent de desmantellar, per descomptat, totes elles amb les seves piscines plenes de residus altament radioactius amb els quals les centrals encara no sabent que dir-ne.
Per tant, no ens ha d’estranyar que el jove de La Terra Alta segueixi emigrant cap a les ciutats, ja que en els seus pobles no hi troben futur. I, a més, a la seva terra encara hi penja l’espasa de Dàmocles del cementiri nuclear que el “Ministerio” encara no ha dit on s’ubicarà. Però sembla que pot ser que al final sigui a Ascó, Ribarroja o a qualsevol altre poblet dels voltants. I si amb tot això ja en teníem prou, per acabar-ho d’adobar ara els hi volen a massacrar el territori posant-los veritables polígons eòlics massificant els generadors. Fins i tot, sembla que els han autoritzat posar-los dins a tocar de la xarxa protegida Natura 2000 perillant així el paisatge de contrades tant boniques com el pintoresc poble del Pinell de Brai. On per cert, ja només queden dos pagesos, un de jove i un altre ja retirat però que encara va al tros perquè conserva tota la saviesa que li ha donat la terra que amorosament ha treballat dia a dia durant tota la seva vida.
Per ell, i per totes les persones que viuen allà, ens hem de fer nostre el maltractament cap a la Terra Alta o vers qualsevol indret del nostre territori. Sinó, aquesta inconsciència ens durà a destruir qualsevol dia la nostra pròpia nació.
Com podríem mirar a la cara als nostres nets per molt que pugin heretar els nostres diners o propietats si per culpa de no actuar avui, potser demà ells no podran veure l’esclat d’una poncella, perquè ja no hi haurà flors? O ja no podran jugar al voltant de lo “Parot”, l’olivera bimil·lenària de l’Horta de Sant Joan, ja que al final s’arribarà a matar tot el que calgui en nom del progrés.
Potser quan no ens adonem, haurem matat també el Jardí de les Hespèrides.
Això és el que volem per als nostres nets?
Es un moment viscut de pensament sobre el paisatge. Queda clar
ResponEliminaClarisim
ResponEliminaHi ha tantes coses que no volem per als nostres fills, néts, però el que ens falta és una consciència col•lectiva que tot el que està succeint en aquesta boleta anomenada Terra no succeeix perquè... SEMPRE HA PASSAT, com molts ens volen fer creure, sinó perquè els que l'habitem som els seus únics destructors.
ResponEliminaPer cert, molt interessants els teus articles segueix amb ells.