Educació per al llarg de tota la vida

Els canvis que han tingut en la societat i que afecten directament la família i l'escola es tradueixen en la necessitat de comptar amb un acord entre ambdues per avançar en el compromís educatiu. Quines són les realitats socials que el binomi educació-família ha d'afrontar per a dur a terme la seva tasca conjunta?

En primer lloc, la globalització de l'economia i dels mitjans de comunicació ens recorden insistentment que la nostra civilització és pluricultural, i introdueixen o redescobreixin la pluriculturalitat en espais fins ara homogenis. Es en aquest espais on la interculturalitat i el diàleg esdevé una necessitat. La globalització tendeix a uniformitzar la cultura i a fer que les persones actuïn dins uns patrons estàndard de vida. Una de les dificultats que presenta és construir una identitat global a partir de la diversitat, sense que hi hagi una memòria col·lectiva ni un passat comú. És per això que la globalització de la cultura genera en l'individu la necessitat de cercar uns trets d'identitat que l'acostin a la seva pròpia realitat i, a partir d'aquesta realitat, definir la seva proposta d'un futur comú.

Vivim en una societat canviant i això farà que Catalunya en el futur no sigui exactament tal com és avui, sinó que es produeixi un nou escenari demogràfic on la diversitat ha de ser valor en si mateix, i una font d'enriquiment com a país. El reconeixement el respecte i l'acceptació de la diversitat, individual i col·lectiva, vol dir integrar. La diversitat i la multiculturalitat són fets mecànics, mentre que la integració es un fet voluntari, i es en el sí de la família i l'escola on cal practicar i propugnar una autentica ètica de la diversitat. La funció educadora és la garantia de cohesió social i depassa el marc de l'escola. L'educació intercultural és cosa de tots, no només d'aquelles escoles, famílies o barris en els que conviuen realitat diferents: és un tema de corresponsabilitat social. L'escola, conjuntament amb la família, ha de generar una escala de valors que permeti a cada persona enfortir la pròpia personalitat i donar-li al bagatge necessari per afrontar el futur en un entorn divers. Cal revitalitzar l'acord entre família i escola per avançar en el compromís educatiu de formar la personalitat de l'alumne en el marc dels valors democràtics, en el concepte d'aprendre a aprendre i, també, en el com aprendre a ésser una persona lliure, responsable i autònoma.

En segon lloc, l'impacte de les noves tecnologies. Els darrers anys del segle XX i els primers del XXI estan emmarcats per una revolució tecnològica que ha creat noves formes de socialització i ha anat transformant el que denominàvem "societat industrial" en "societat de la informació", La rapidesa dels canvis tecnològics han introduït un nou ritme i ús del temps, més curt en la transmissió d'una informació que es cada vegada mes amplia; per això precisament cal incidir més que mai en la formació de la societat en els valors, i és en aquest i en la configuració de les actituds on l'entorn familiar juga un paper fonamental, i on l'intercanvi i la col·laboració entre pares, mares i educadors esdevé indispensable.

L'aplicació de les noves tecnologies de l informació dóna una nova dimensió en el món de l'educació, de la cultura, del treball, de les finances i facilita la connexió i interrelació entre tots el sector que representen el dia a dia dels ciutadans.

Cada generació a partir de la seva interrelació amb el món que l'envolta, te la seva pròpia concepció del què és coneixement i de la manera d'adquirir-lo. Així cal estar en primera línia de les tecnologies, per la seva incidència en el nou model de societat. La adquisició de nous llenguatges tècnics, i noves formes de comunicació podria crear el risc d'un nou tipus d'exclusió social i de desequilibri entre aquells que han tingut la capacitat d'adaptar-se al canvi i aquells que no ho han fet. La igualtat d'oportunitats i la realització personal del ciutadà vindrà determinada per la seva capacitat d'accés a la informació i del domini de les tècniques que permetin aquest accés.

En la convicció què cada persona ha de tenir dret a l'oportunitat equitativa en relació a la seva pròpia capacitat, Catalunya va fer una gran aposta per un nou model educatiu. Una aposta generosa, difícil i solidària entre generacions, solidaria amb el futur: és el projecte de la no exclusió. La aposta va ser la de un projecte educatiu per la societat catalana que pretenia sostreure de la ignorància a les generacions futures, va destinat a una població universal i no a una minoria destacada, i en això rau la seva dificultat: és molt fàcil educar elits, però es extraordinàriament difícil educar tots i totes; per això és molt més motivador i, per damunt de tot, mes just.

Els canvis tecnològics plantegen la redefinició del paper de l'educador de la família i de l'escola. Ambdós han d'esdevenir els elements vertebradors de l'educació, els conductors de procés educatiu. Conjuntament han d'ajudar a transformar la informació en coneixement i la immediatesa de la comunicació en maduració i cultura. Han de transmetre als joves els valors i les actituds necessaris per la utilització ètica de la informació, fen-los capaços de descriminar, seleccionar, i destriar de manera,conscient,lliure i crítica i de crear continguts d'informació i no només rebre-la.

Família,escola estan cridats a exercir el paper de lideratge del procés de transformació social, a esser, no tan transmissors de coneixements, com els capdavanters en la creació i invenció de continguts i en la utilització dels nous llenguatges disponibles. L'accés universal a les xarxes telemàtiques i la creixent influencia dels mitjans de comunicació requereix també d'aquest un paper de responsabilitat, que cal reforçar perquè siguin positivament educadors i potenciadors de valors solidaris en la transmissió de missatges.

Per últim l'allargament del període de vida i la creixent i canviant complexitat tecnològica ha creat la necessitat contínua de formació. Els ciutadans hauran de seguir un procés de reciclatge i actualització permanent de coneixements. En aquest sentit adquireix una dimensió cabdal l'educació al llarg de la vida en que Catalunya ha estat pionera i el seu model d'educació d'adults té el reconeixement internacional com a model a seguir.