Voldria creure’m que CDC ha escoltat el clam de la manifestació i que les declaracions d’en Mas “Ahir el curs de la història de Catalunya, poc o molt, va començar a canviar. Hem fet una aposta en els darrers trenta anys per encaixar en un marc constitucional, l’hem fet de bona fe, però és evident que això està tocant a la seva fi i que Catalunya ha de fer una aposta clara pel seu dret a decidir el seu propi futur”,son aquestes paraules l’espurna de llum en el llarg camí recorregut i el poc que en queda per recórrer cap a la plena sobirania?
Sóc dels que pensen que ara en plena eufòria “nazi..onal” on han emplenat balcons i façanes, botigues, i portalades de la roja i gualda on España es indivisible, on la nostra manifestació el nostre clam només l’hem cridat i sentit nosaltres i el països civilitzat de tot el món, els hi vindria molt bé aquest referèndum, estan esperant el moment com ho han fet amb la sentencia i la seva publicació, estan esperant la convocatòria oficial per mobilitzar a la seva gent, jugar amb la seva sensibilitat per intimidar els indecisos amb les arts que els i son mes propicies, la por, la manca de democràcia, l’actitud mes arcaica, casposa i feixista que els caracteritza.
Per tant i amb aquest panorama, considero un encert aquesta aturada, que en la “intimitat” tots aproven, el que passa es que en portes d’unes eleccions nacionals on els candidats a ser minoritaris, els que han portat la bandera de la independència, els que varen portar un partit espanyolista al govern de la Generalitat, (m’ha agradaria pensar que va ser un error de càlcul de no pensar las conseqüències, Nefastes conseqüències) Repeteixo un referèndum ara seria un fracàs sense volta endarrere, i no ens ho podem permetre hem d'actuar freds i serens per aconseguir l’objectiu, necessitem un consens de Partits i un Lideratge fort. El pitjor del cas és que alguns partits polítics de cara a eleccions portaran en el seu programa electoral la consecució de la Independència sense tenir en compte que la retallada de l'Estatut és tan brutal que veurem com ens sortim, No ho tenim gens fàcil gràcies al tripartit hem enrederit 40 anys.
El primer que han de fer els polítics és convocar eleccions perquè dia que passa ala que ens tallen, torno a repetir aconseguir un govern fort amb lideratge i un consens entre els partits catalans i fins que no aconseguim això no podrem continuar caminant, Sé que és difícil però no impossible.
Estic veien la TV (la nostra la que aviat serà la d’ells) TVC-TV3 i sento en Mas que demana que en la resolució conjunta del parlament han de figurar el lema que ens ha fet sortir al carrer SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM, i ves per on, ningú ho accepta, ( i els que ho veuen be no es pronuncien, no sigui cas que perdin les poltrones) serà CDC la que trencarà el pacte, per voler reflectir allò que el poble català va expressar al carrer? Seran els col·laboracionistes del PSC, que sotmesos al PPESOE no tenen mes respostes que anar alimentant comissions d’investigacions, i distreure el personal amb fal·làcies? O aquets feliços embolicats amb una amanida de sigles, que el mas fàcil es anomenar-los com la marca blanca del PSC.
He parlat d’un lideratge fort, un lideratge, consistent, un lideratge que malgrat tot, només el personalitza aquell que ha guanyant dues eleccions, un líder, amb credibilitat, que sols l’han arrabassat el poder de liderar el país els col·laboracionistes, els Il·luminats i els feliços.
Respecto aquells que voldrien ja un referèndum, aquells que com jo pensen que ja ni ha prou, de tanta agressió, d’aquells que diuen Adéu España, (jo no, mai m’he considerat ni espanyol ni que estic a Espanya) Sols ús demano, cap fred, cor calent i fer la pedagogia que calgui per aconseguir l’objectiu: INDEPENDÈNCIA en el seu moment.
Sembrem per el 2014 no malmetem la collita abans d’hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada