L’educació és l’esperança

Sempre és bo de saber que l’Administració es preocupa per donar solucions a circumstàncies que la societat pateix i amb dificultat pot resoldre amb el mitjans que habitualment té al seu abast.

La creació de 34.000 places de Llars d’Infants, no de guarderia, ja que aquest és el nom oficial d’aquesta primerenca institució escolar dedicada als petits de 0 a 3 anys. Sembla que el Departament d’ Educació en cursar comunicats o fer declaracions hauria de saber el nom d’allò que administra. La diferència entre guarderia i llar d’infants, a la pràctica, potser que no sigui tan gran. Hi ha a Catalunya centres per a infants de 0 a 3 anys que, sempre els usuaris n’han dit guarderies. I això no ha repercutit en la qualitat del servei prestat.

Hi ha, però, una qüestió de caire diguem-ne filosòfic educatiu. La denominació Llar d’Infants evoca una altra casa, la casa del nen, un concepte mes pedagògic. Recordem que, al mig de Barcelona existia ja en temps anteriors a la guerra civil, La Casa dels Nens, dirigida molt de temps per la Dra. Montessori. En un edifici, la façana del qual era una al·legoria a la seva funció educadora. Per cert, edifici que al nostre modest parer, pertany al patrimoni pedagògic de la ciutat de Barcelona i , que segons sembla, ha estat alienat i ensorrat per l’actual consistori. Tornant, però, al nom que li correspon a cada cosa, val a dir que el terme guarderia tendeix a presentar un servei con d’aparcament de nens, de ludoteca, en canvi Llar d’Infants té més calat pedagògic i és el que li assignà el Parlament de Catalunya en el seu dia..
Davant d’aquesta acció importantíssima del govern d’oferir un servei tan ampli a les famílies, hem de creure que hi ha una planificació acurada de com realitzar-la.

En primer lloc, cal dir , que seria una llàstima desaprofitar l’experiència i bones pràctiques de les Llars d’Infants, o mal anomenades guarderies, de caràcter privat o d’ iniciativa social, existents en l’actualitat, que fan un bon servei, que estan arrelades als barris i, que fins i tot en molts casos, asseguren una tradició pedagògica de qualitat o d’arrelament tramesa de pares a fills. La pregunta, s’endevina. No hi haurà concerts entre l’administració per a aquests centres privats que tanta experiència tenen i poden o continuar oferint ?. O malgrat llur servei qualificat, veuran perillar la seva existència per l’abundància de plaça pública que s'anuncia.

Insistim sobre la qüestió. Per a 34.000 places públiques per a nens creades en noves Llars d’Infants, és necessitarien, pel cap baix , 850 nous monitors i uns 200 mestres. Qui, però, garanteix la qualitat dels novençans, en una feina tan qualificada ? La carrera, els estudis... ai, las!. Recordem que l’ésser humà aprèn més del 80 % del que li cal saber per a desenvolupar-se com persona en aquesta tendríssima edat. No seria bo aprofitar el cabal pedagògic ja existent i arnar-lo ampliant amb noves incorporacions provinents del centres d’estudi professional o de les escoles normals.?

Una darrera cosa, aquests milers de llocs per a nens i nenes de 0 a 3 anys poden resultar, segons com es facin les coses, cap unes més de 250 llars noves.

Qui vetllarà pel seu correcte funcionament ?. Que vetllarà perquè siguin l’avantsala eficaç del model educatiu català, l’escola catalana en llengua i continguts. Qui orientarà pedagògicament i didàctica aquests centres educatius?. Sembla que la inspecció educativa, a qui correspondria exercir aquestes funcions amb el suport d’assessors qualificats, actualment està més dedicada a resoldre problemes administratius que a vetllar per la qualitat de l’educació en qualsevol etapa educativa. És evident que una de les motivacions per als qui ens hem dedicat i ens interessem encara per l’educació és l’esperança, és la confiança, en aquells que saben i poden fer bé les coses.