Un entrenador de futbol ens ha donat una lliçó de com hem d’anar fen valer la nostra llengua, no adoptant només una actitud de defensa, sinó d'atac, no contra el castellà ni contra ningú, sinó fen un acte d'afirmació pròpia. Una persona que ja des de la seva infantesa, s’ha vist etiquetat com a “polaco” per parlar en català en la seva pròpia terra; Mequinensa, la Franja.
La intolerància d’unes ments retrogrades, han posat un altre cop palès que “les espanyes” no entenen res del que significa de riquesa cultural de pertànyer a un estat plurilingüístic.
I això contrasta, amb la defensa que fan alguns ignorants defensors d’una llengua que diuen que està en perill d’extinció, el castellà, que pel cap baix la parlen més de 400 milions de persones.
Per tant benvingudes les actituds que com aquest esportista on sense anar en contra de res ni de ningú a respost amb un atac. Ho m’acceptes com sóc i m'en vaig. I així ho va fer.
Un valor trames al jovent, reafirmar la seva condició de bilingüe. Però sembla que la defensa de la pròpia llengua es un acte indiferent entre un segment del jovent del nostre país que per moltes idees que es proposin on més falta ens fa, als instituts per estendre mes l’ús del català entre la joventut, es veu anul·lat perquè la llengua d'ús social entre els joves al lleure, als jocs d'ordinador, als DVDs i la música en general, als còmics, les pel·lis i tot el que és cultura juvenil, s'expressa majoritàriament en castellà. Aquí és on refiar-se de les forces del mercat (posició liberal extrema) ens porta directament al suïcidi.
L'enemic no és el castellà (que és, d'altra banda, una gran llengua culturalment parlant), sinó l'ús social i les forces del mercat... I és contra això que els suecs, els holandesos, els danesos, els finlandesos..., totes les llengües minoritàries d'Europa s'han "protegit". I també el francès i... el castellà!!! Per què no ho hauria de fer, el català? L'única raó és que no tenim un estat al darrere.
Aleshores ja ho tenim clar: per ser alguna cosa en aquest món global has de tenir estat al darrere... Aquest és el raonament que hi ha en el fons.
Malgrat tot cada vegada anem guanyant terreny, lentament, però tampoc no retrocedim. Actes com el del Sr. Raül Agné ens reafirmen que hi ha esperança. Això va contra els qui diuen que el català s'acaba: què s'ha d'acabar!!! Sí que s'acabarà si tenim una visió pessimista que ens paralitza i no ens deixa treballar.
Per tant, a treballar i bona feina. Ara depèn de nosaltres
Ànims!!!!
Crec que un gran “ambaixador” aprofitant aquest tema, seria Pep Guardiola, és una persona molt respectada en tots els mitjans de comunicació nacionals i internacionals i a l’hora de fer les declaracions (per exemple amb motiu de la Champion) fer-les en la nostra, la seva llengua.
ResponEliminaCristina
Una mica al fil del teu escrit avui ha sortit la noticia de la possible col·laboració de Pep Guardiola al Departament de Cultura, crec seria una gran elecció és un home respectat i admirat fora inclús de l’àmbit estrictament esportiu. http://www.cronica.cat/noticia/Pep_Guardiola_el_nou_fitxatge_del_Departament_de_Cultura
ResponEliminaCrec que amb accions o petits gestos com el de Raül Agné, les coses anirien canviant. No cal fer comentaris als periodistes dels seus absurds articles o reportatges, sinó anar prenent nota i anar aplicant-lo. Un excel·lent precursor i ambaixador seria Pep Guardiola, que precisament el dijous passat va recolzar la postura de Raül Agné.
ResponEliminaJoan Lluís
I per què no poden parlar en el seu idioma? Quan ve algú d'un altre país, no parla a la seva pròpia llengua?
ResponEliminaDoncs endavant i el que no ens entengui... que aprengui.
Mercè
Ha espanya hi ha encara molt racisme contra la multiculturalitat, la prova es aquesta ho la de telemadrit no posant en antena en Guardiola perquè parlava en català.
ResponEliminaPerò això ens afavoreix ja que juntament amb l'espoli que sofrim arribarem abans a la independencia.
La prova les enquestes, cada cop som mes.