La Independència no ha de ser motiu de fractura social

És lamentable que a dia d'avui hi hagi persones, que viuen aquí,  que facin comentaris o referències sobre la Independència i es preguntin: què significa Independència?

O bé: quantes persones d'arrels catalanes, viuen a Catalunya per parlar d’independència?

Ganes de barrejar la magnèsia amb la gimnàstica.

Sí, independència, és molt fàcil d’entendre en poques paraules: no haver de dependre de ningú. Som un país prou preparat per dur a terme el nostre propi destí amb persones que viuen i treballen a Catalunya sense renunciar als seus orígens; gent de procedències diverses arrelats a on van néixer, però que les circumstàncies de l’època els  va fer marxar cap altres indrets i sortosament els van trobar. I és que van trobar una terra que els va acollir i que se’ls va fer seus. No és just que l’esforç de supervivència d’èpoques difícils de treballs durs, i mal remunerats, ara que han aconseguit un benestar (dins del possible) que han contribuït en aixecar aquest país, que molts d’ells han vist néixer  i créixer els seus fills, vegin espoliat el seu esforç i menyspreat el seu treball.

La Independència política i econòmica de Catalunya vers España no ha de ser motiu de fractura social, ans al contrari, aquesta independència ens ha de fer ser més solidaris, ens ha d’agermanar. En definitiva, ens ha de fer sentir d’igual a igual, perquè una gran majoria estima i sent seva aquesta terra com la dels seus avantpassats; no s'ha de renunciar a cap identitat, ningú no és ni serà un ciutadà de segona, atès que tot aquell que estima i respecta el lloc on viu és ciutadà de ple dret.

Coneixen aquests mateixos que són tan "espanyols" que viuen i treballen (o cobren de l'atur) a Catalunya, que deixen un 20% dels seus impostos per a no sabem què?, Saben que Catalunya és la comunitat "espanyola amb el menor nombre de funcionaris, i major nombre de peatges". Quines paradoxes, no?

Els que vivim a Catalunya paguem més, gastem menys i som els més endeutats.

Sempre Catalunya és l'objectiu de totes les crítiques "de tots els mals", per què quan es fan aquestes crítiques ningú no té el valor de fer-ho amb xifres?, amb xifres comparatives.

¡¡ Quantes veus es silenciarien!!!

Però és clar, això no interessa.

Què farà Espanya quan no tingui de què parlar sobre Catalunya?

Se l'hauran d'inventar.