Serà possible sortir de la crisi traient moltes mesures, incloent-ne de socials i també anomenant-les anticrisi, amb l’objectiu que “tot continuï igual”, i tornar com abans. És a dir, continuar creixent i millorant la nostra comoditat de vida aprofitant-nos dels països del tercer món i continuar ampliant el nostre quart món?
Permeteu-me que en dubti. Els països del tercer món anomenats emergents, amb milers de milions d’habitants que coneixen com vivim els afortunats de l’anomena’t primer món, volen viure millor, volen no morir de gana set i mala higiene, i no ser víctimes d’aquest “genocidi” de milers de morts de gana. Mentrestant, a nosaltres ens sobra menjar per una desequilibrada distribució de la riquesa, i un molt egoista sistema econòmic en què els poderosos trepitgem els dèbils seguint la llei de la selva
Econòmicament nosaltres tenim molts dubtes que devem a alguns països que poc a poc guanyaran el seu lloc en aquesta selva del “jo més” i “ens faran patir”. D’altres, com l’Àfrica, resten marginals, com si els seus habitants no fossin humans, sense dret ni a malviure.
Què hem de fer, nosaltres, “la gent del carrer”?
En primer lloc acceptar que som còmplices d’aquesta situació per la nostra comoditat de vida, pel nostre viure un ben estar desmesurat, d’un consum impulsiu, i per ostentar el nostre fictici estatus social. Però hem de ser conscients que ens cal exigir una major disminució d’aquesta insostenible situació condicionada a una millora del tercer món més just i amb menys patiment, per viure més feliços i més segurs, ja que el terrorisme no s’acabarà si s’incrementa la gent desesperada per l’existència de les desigualtats socials.
Cal despertar, i cadascú, des del lloc de treball i compromís associatiu que hi posi el seu granet de sorra per fer una societat més forta i més justa, en un món més lliure.
I que podem fer, renunciar al que ens hem guanyat trballan
ResponEliminaAntonio
Sortir de la crisis, tard o d’hora sortirem el que no farem (perquè aquesta no és la primera) és deixar de viure moltes vegades per sobre de les nostres possibilitats i oblidem que hi ha persones que cada dia no gaire lluny de nosaltres, mor de gana, de falta de medicaments, d'higiene o per malalties que per a nosaltres ja estan eradicades.
ResponEliminaPerò aquest “quart món” està despertant, ja no calla, es rebel•la i diu prou. Àfrica sempre ha estat esclava per part del món civilitzat i lamentablement de vegades pels propis del seu entorn, però això crec que s’acaba. I no només està Àfrica, estan les faveles del Brasil, els nens als carrers, la esclavitud d’ells a molts països dels quals som els principals consumidors.
Dius que cal despertar i ja ho fem, de vegades, però malauradament ens dormim molt aviat en braços de la comoditat o de mirar cap a un altre costat.
Carles gràcies per tornar a escriure, ja feia molts dies que no gaudim dels teus escrits.
Bon dia carles,
ResponEliminaJusta
ment avui seguia les noticies i acabo de llegir que s'apuja el preu dels aliments bàsics als païssos de l'Africa subsahariana...Crec que no calen més comentaris. No sé què estem fent, segurment tens raò, vivim per demunt de les possibilitats, no estem disposats a renunciar a res, i ens hem instalat en elque "qui tingui feina , que se la faci". Crec que estem una mica apocaliptcs, però la realitat s'imposa.
MArisa
Hola Carles,
ResponEliminaGracies una vgada més per les tevs reflexions.
Sí tens tota la raó. Tots hem de posar el nostre granet de sorra, però, per on començar?çCertament el mon dels explotats comença a despertar. Una bona senyal, però serà encertada la manera de fer-ho?. Vols dir que no anirà en contra d´ells o de tot-hon, segons com es fagi?. Crec que ens calen líders mundials... La humanitat esta molt coixa.
Leo.