He sentit a dir que els mestres han de fer de MESTRES, i que la burocratització en la qual estan embolcallats, no els hi pertoca.
Cal saber però, si aquesta tasca d’omplir papers, i més papers, informes, estadístiques, etc. ha servit per alguna cosa. Entenc que si algú els hi va encomanar aquesta tasca, és amb l’objectiu de millorar uns resultats. Ja siguin en l’organització dels centres, o bé en els resultats acadèmics dels alumnes. En el dia a dia, la percepció és que ni una cosa ni altre s’ha aconseguit. Per tant, deixem que els mestres facin de mestres. Al cap i a la fi és el que saben fer i per això s’han preparat. O, si més no, és el que haurien de saber fer. Potser si això fos així s’hauria fet front a una de les causes d’aquest 30% de fracàs escolar?
Veure com l’esforç i la il·lusió en la feina feta es transforma en èxit, porta el plaer; a la satisfacció d’haver aconseguir el repte de la difícil tasca d’educar, i d’instruir les futures generacions en l’esdevenir del país.
A la gran càrrega de responsabilitat que comporta aquesta feina, hem pogut comprovar com la seva credibilitat s’ha vist menyspreada fins el punt que, fins i tot la seva autoritat, ha estat desautoritzada en pro d’un progressisme mal entès, amb la fal·làcia de que tots som iguals.
I no es així, la fermesa de la veu del mestre, del to estricte que cal per animar i motivar a un pre-adolescent per fer-li veure que el valor de l’esforç és el camí per vèncer les dificultats en què es trobarà, és crucial pel seu desenvolupament com a persona. I aquesta acció només es pot transmetre amb autoritat, que no autoritarisme, fermesa i convicció.
La mateixa fermesa i convicció per transmetre ànims a uns pares angoixats per les actituds del seus fills o amb l’exigència de transmetre, també, davant les famílies, la responsabilitat que tenen de complir la seva primordial tasca educadora. Tot plegat, sense oblidar que el paper de l’escola és el d’instruir i, òbviament, reforçar els hàbits educatius dels seus fills. Deixant clar que els pares mai han de dimitir de la seva responsabilitat d’educar.
Quan això succeeix, quan la societat dona l’esquena a l’escola i no valora tot allò que es fa pel bé dels nostres fills, és quan la veu del mestre es pot transformar autoritària en les seves reivindicacions.
Fins aquí una reflexió desprès d’haver-me apropat durant un temps en el món escolar intentant fer de pont entre la família i l’escola.
La veritat és que la tasca d'un "mestre" sempre ha estat molt bella i en temps molt gratificant, però com en tot, els progressos ens han donat coses molt bones per a l'ésser humà però altres ens han fet deshumanitzar i en aquest cas és el que tu dius, se li ha perdut el respecte i la confiança a una persona, un col.lectiu que té la difícil tasca de que el demà sigui culte, humà, en definitiva persones.
ResponEliminaAlmenys el programa de Mas sembla més rigorosos en les qüestions que es planteja’n com la supressió de duplicitats (Per tant s'haurien de suprimir els inspectors o les agències avaluadores), també en la qüestió del comportament a les aules , i del fracàs escolar. De moment no donen la culpa al professorat insinuat "que no estem preparats" com s’han passat dient 8 anys els del PSOE_ERC. Sinó que per començar es que esta sobre la taula és que s'han de prendre mesures que ajudin a que socialment quedi clara la idea de que "la conducta a les aules" es un factor associat al fracàs escolar a Catalunya.
ResponEliminaAquestes i altres eixos ja són MOLT diferents als eixos que ens han estat regalant els tripartits els últims anys. Segur que faran coses malament, però aquest canvi d’òptica té bona pinta.
Paraules maques i prou, tu saps prou bè que l'ensenyament públic te un greu problema: La llei del funcionariat. Mentre aquesta llei sigui vigent l'escola pública te i tindrà unes dificultats enormes: Baixes injustificades, ho se de bona tinta, incompetents que estant en el seu lloc perquè ningu els pot fer dora, pomes podrides que poden podrir les altres, I NO SON POCS I POQUES, i si aquests son els que han de fer de companys de professió i alhora ensenyar als nostes infants, anem arreglats.
ResponEliminaPer altra part, els sindicats, espcialment un, semblen mes uns talibans, com els controladors, que no pas uns profesionals de l'ensenyament.