Les recomanacions que ens deixa l’informe PISA com la clau de la excel·lència educativa de Finlàndia, amb de l’èxit del rendiment escolar passa per l’augment de l’autonomia de centres educatius, donant més poder de decisió del directors amb capacitat per organitzar el seu propi claustre de docents i que la seva tasca es vegi reconeguda en aspectes de disciplina, entre d’altres. Però res d’això pot ser efectiu en el nostre país sense un pacte que doni estabilitat normativa, si cal a nivell estatal, que impliqui a la societat, als professionals i als propis polítics, amb l’objectiu que aquest pacte sigui estable en el temps, més enllà de d’una, dues legislatures.
Amb aquestes premisses, quedaria garantida la igualtat d’oportunitats, la cultura de l’esforç i de l’aprenentatge, d’acord les aptituds i interessos de cada alumne en el dret inalienable com és el de l’educació, on cada família a partir d’aquest dret ha de tenir la plena llibertat de l’elecció de centre en funció del seu ideari, i del projecte educatiu.
Però no sols a drets estem sotmesos, l’elevada qualificació del professorat i el respecte vers al docent de l’alumnat i la família fomenten un clima general d’escola, basic per la millora del resultats acadèmics, clima que malauradament en els últims temps a empitjorat a nivell general a tot l’Estat, amb la desatenció al professorat i amb el conseqüent augment considerable de desordre en les aules.
Cal doncs que les famílies sapiguem actuar en conseqüència i fer de la llar familiar, la prolongació de l’escola en quant a hàbits i comportaments, que el seguiment dels estudis dels fills, és mirall d’atenció per aquest. Però això requereix un temps, temps que no sempre disposem però que cal prioritzar en la seva consecució
Conciliar els horaris laborals i familiar es un repte que tenim, no oblidem que la màxima responsabilitat per uns pares es la d’Educar al fills, s’ha d’aconseguir una reforma laboral on els horaris permetin mantenir aquest equilibri. No per passar-se més hores a la feina, es produeix més, com tampoc per més hores que els alumnes estiguin a l’escola aprendran més.
Tots sabem i convenim que el millor desenvolupament físic i psíquic d’un infant es en l’entorn de la pròpia família, es un altre de les premisses en que compten a Finlàndia.
Si pensem que un infant de 4 mesos no està emocionalment ni físicament preparat per separar-se de la mare, del caliu de l’entorn familiar convindrem que ens cal doncs un replantejament de la funció de l’Escola Bressol de 0 a 3 anys. Revertir la despesa d’aquest centres amb una formula que permeti l’allargament de la baixa maternal fins a 36 mesos De segur que caldria aprofundir en el tema, disposar de dades econòmiques, de saber com es gestiona un canvi d’hàbits, i es tanquen llocs de treball de nous professionals dedicats a la custodia dels infants, malgrat això potser comportaria una inversió en salut emocional de la societat de futur.
Però res es impossible si hi ha voluntat de fer-ho.
Totalment d'acordpero com be dius cal un camvi de mentalitat molt profuns.
ResponEliminaUna de les coses que crec molt important a l’hora de la educació dels nostres fills, respecte a la escola és portar tots el mateix missatge i no contradir-nos en temes com normes de societat, de conviure, de respecte, si tots anem en la mateixa direcció serà un bon camí i si hi ha diferències parlar-ho amb l'escola o viceversa, mai desacreditar a l'altre davant del nen, aquí començaria el nostre propi descrèdit.
ResponElimina