El president de CiU Artur Mas, va reclamar en període de campanya “que d’una vegada per totes hi hagi un projecte basat en el dret a decidir”.
Ara bé, ens agradaria saber si aquest és el projecte que durem a terme, en aquests 4 anys de mandat nacionalista. Ens ha dit paraules plenes d’esperança i plenes de múltiples interpretacions.
Diumenge, exercirem aquest dret a decidir per tant, decidirem qui ens ha de conduir cap el futur del nostre país. Però no decidirem amb qui, aquest guanyador ens portarà a prendre la propera decisió i si aquest, el deixarà decidir. És evident que totes les nacions del món tenen el dret a decidir, però a Catalunya la consideren una nació els que tenen el poder de l’Estat? El 10 de Juliol el poble de Catalunya va manifestar el seu sentit nacional afirmant que sí: Som Una Nació, i volem decidir el nostre futur.
Però la clau de volta d’aquesta decisió no la tenim nosaltres, atès que un poble sotmès tan sols pot decidir expressar el seu sentiment. I encara, val a dir i recordar, que no sempre ha estat així.
Per poder exercir realment aquest dret cal passar a l’acció. I el primer pas és, com bé diu Artur Mas, cohesionar aquest poble sense enfrontament. Amb tot, aquesta acció requereix molt de rigor, empenta i convenciment del que es pretén. El camí serà dur, ho sabem, però ha arribat l’hora d’emprendre’l tots units fent força com diu l’himne del Barça. Tan se val d’on hem vingut, el que val és saber on som, i que tots sapiguem a on anem.
Cal tenir present que el benestar de la gent passa per poder viure millor, veure les seves necessitats bàsiques cobertes i les seves il·lusions realitzables. Però res d’això serà possible si les rendes del seu treball no reverteixen on les produeix. I si això s’explica amb claredat i fem conèixer a tothom què vol dir “pacte fiscal”, que res ni ningú del que el seu destí els ha portat a casa nostra, els farà retrocedir, ni renunciar als seus orígens. Que el que no es pretén és cap enfrontament, ja que el nostre desig és que tothom visqui millor. I si cal un cop de mà, el podem donar des de les nostres possibilitats, i des del nostre sentit de la solidaritat. Sempre, en el ben entès que la solidaritat comença per un mateix, per poder ser solidari amb els altres.
A Catalunya ens cal que els nostres polítics ho tinguin clar i que el full de ruta establert sigui un recorregut dissenyat amb l’amplitud que calgui perquè hi càpiguen quants més millor. Però ample, no vol dir llarg. Només cal que sigui el suficient llarg on tots hi puguem veure des de lluny el fi de la ruta.
En definitiva, veure el sol de la llibertat.
Si els Catalans no fem el pas de declarar la independència tots units amb un govern primer de concentració nacional i se li diu a l’Espanya solidaria que ja no els volem que el fill s’ha fet gran i que volem anar solets a Europa i això mentre els nostres dirigents dels respectius partits politics no entenguin ho vulguin, ens fotran tot el que voldrà Espanya, jo crec que a Madrid si fossim valents una vegada fet el govern de concentració nacional, retirem tots els diputats Catalans i catalanistes i comencem a negociar tot el que s’ha de negociar per ser un Estat independent perquè a Madrid no hem d’anar a negociar res que sigui nostre sinó hem d’exigir el clam d’un poble que va sortir un 10 de juliol a reclamar el que es seu el dret a poder decidir el que vol ser i no està permés en aquesta democràcia espanyola disfressada. Per això ara més que mai hem de començar a treballar cap a la independència per que jo no vull 30 anys més d’autonomisme i que em diguin que sóc insolidari, que perseguim al Castellà, que som Nazis, que no puc veure a la meva terra el cinema en la meva llengua, que no puc exigir que la gent sapigue català, jo vull que els meus fills es facin grans amb la nostra nació i no en un Estat que no és el nostre.
ResponEliminaCrec que el més positiu que pot sortir aquest diumenge és que el partit encarregat de portar endavant el nostre país és com tu dius Carles, cohesionar aquest poble sense enfrontaments amb ganes de treballar i per què no, de fer que es respecti l’Estatut que nosaltres “vam decidir”. Felicitats per aquest nou escrit Carles.
ResponEliminaHi estic d'acord. És més, crec que el camí que cal iniciar com dius, és ara o mai.
ResponEliminaLa crisi, la situació d'espoliació fiscal demencial, l'Estatut tombat a Madrid, la posterior manifestació del 10-J,..
Si ara el poble no reacciona, què més ens han de fer per reaccionar?
Estic d'acord que ara decidim el camí. És cert que crec que només és el principi del camí, però diumenge Catalunya ha de decidir si vol mirar cap al Meditarrani lliure o cap a Madrid sumisa.
El vot realment útil de diumenge: Solidaritat Catalana.
ResponEliminaJa està be de votar partits que fins ara no ens han demostrat res de res i fa 30 anys que hi son, nomès volen guardar la cadira.
Ara tenimk l'esperança de que qui ha fet el millor barça de l'historia faci la miloor Catalunya de l'Historia:
VOTA SOLIDARITAT CATALANA, ES L'ÚNICA ESPERANÇA
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa resposta que m'has escrit i que has borrat, no ha estat encertada, el programa de solidaritat el pots consultar perfectament a la seva web, no pots dir que no te programa, Al nostra parlament li fa falta savia nova. Ara es una verdadera dictadura dels que hi son per no perdre les cadires. Els peridodistes ho diuen clarament, tots he tots.
ResponEliminaPer tant es un favor a la democracia no votar a cap partit parlamentari
Trebla si el favor a la democràcia es no votar a cap partit parlamentari per que el periodistes, tots he tots, ho diuen anem arreglats. No he vist gent mes propera a la menjadora que aquets. No tots he , no tots
ResponElimina