Lamentables les constants al·lusions al passat, al recent del molt que s’havia fet, del llunya del poc que havien fet. Però el que si es cert es que en uns moments de crisi, en uns moments d’angoixa col·lectiva pel futur de moltes famílies i mitjanes i petites empreses, el que s’ha fet ara no ha estat un altra cosa que fer corre cortines de fum amb voler fer creure que l’estat del benestar s’ha d’aconseguir amb el xec de beneficència i de la subvenció recurrent. Que no porta res més que pa per avui i fam per demà.
No senyors, no, l’estat del ben estar passa per que tothom tingui un sou digne per viure dignament i les possibilitats per poder-se’l guanyar. És a dir feina.
Anem al debat... la veritat és que hi va haver moments en que vaig sentir vergonya aliena en segons quines intervencions, si seguim per aquest camí un debat polític serà un Reality Show televisiu més. Un debat polític entenc que és per contrastar opinions, propostes programàtiques i fins i tot punts de encontre en la solució de problemes, que ens afecten a tots. En política no tot si val, al ciutadà que ha de prendre una decisió un dia determinat per fer que el país funcioni d’acord amb la seva ideologia, pel seu pragmatisme, o per l’opció programàtica més possibilista en el moment. Cap persona amb dos dits de seny emetrà el seu dret al vot, per l’escola on els candidats porten els fills, pel patrimoni, o per les seves aficions i simpaties.
Votar requereix un petit esforç, saber com està el país, veure la feina feta, llegir, contrastar i en última instancia escoltar les propostes en campanya de cada candidat. Les desqualificacions personals, de gestió, no ens hauria de fer decidir, aquest dret que tant esta de moda. Si no som capaços de saber destriar el gra de la palla, si el dret a decidir que tenim per fer que ens governi una opció ho una altra el deixem a la sort del debat televisiu on tot si val, malament poder exigir el Dret a Decidir el futur de una Catalunya independent.
Dit això una cosa vaig treure en clar, que por la forma, les propostes, les il·lusions, la claredat del missatge i el seny amprat només podem comptar amb una opció, Catalunya per si sola no necessita que ningú de fora faci guanyar unes eleccions, Catalunya té recursos suficients en el centre (centre Dreta i centre Esquerra).
Però hem de ser més valents a l'hora de parlar i el què en fa por és que si ens falla el concert econòmic de què serem capaços, ajupir el cap? lamentar-nos? culpar a Madrid dels nostres mals? Això ara és el que en preocupa.
Quant, Com i Quina resposta hi donem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada