Feliç any 2016

Pot ser vagi errat però es la meva opinió

L'independentisme a casa nostra ha guanyat per una majoria parlamentaria que ens permetrà seguir el procés, però ens han faltat vots, alguns ja sabíem que passaria amb el vot de l’exterior. S’han perdut més de 150.000 vots. Quants d’aquest a la candidatura de JUNTS PEL SÍ?  Quants a la resta?

Davant aquesta “anomalia” barroera i poc democràtica de l’Estat espanyol s’ha provocat una “inquietud” a les capitals europees respecte a la situació política espanyola que fan créixer les pressions al govern de Rajoy per trobar una sortida negociada al procés, és a dir la celebració d'un referèndum.  I aquí hem d’estar preparats, necessitem un govern “fort el més aviat possible” que informi “més i millor” sobre el full de ruta. Escampar el procés és i ha de ser un instrument més per aconseguir l'objectiu, però necessitem el suport internacional i sobretot, europeu i per això cal molta claredat i informació. Cosa que ens ha mancat. 

No hem sabut explicar a la gent les avantatges d'un nou país. Actes multitudinaris, Girona, Reus, Lleida, Barcelona, l’Hospitalet... discursos èpics, però buits de contingut pràctic, de dir allò que la gent volia saber, les avantatges de viure en una Catalunya independent. Poca contundència en les respostes a les manipulacions i fal·làcies del govern d’Espanya, tot falsejant documents de la Comissió Europea, que ells des de els mitjans sotmesos al l’Estat han difós, fins el punt de creure-s'ho, hi gent que també se les ha cregut les han tramés al seu entorn amb tota la bona fe que dona la ignorància.

Hem tingut insuficiència de mala llet, que és el que els hi ha sobrat als altres. I és el que agrada.

En aquesta campanya molta gent s’ha involucrat, gent que mai havia participat de forma directe i activa en cap campanya electoral, gent que el seu únic compromís polític i col·lectiu ha estat anar a votar, exercir aquest dret i moltes vegades ocultant el seu vot per no condicionar les relacions amb seu entorn.

Hem demostrat la capacitat que tenim de mobilització, d’unir més de un milió i mig de persones una tarda, -durant quatre anys- amb el més exquisit ordre i civisme expressant el nostre somni, el desig de independència...

Al passeig Lluís Companys de Barcelona a la festa dels Candidats és respirava una gran il·lusió, una esperança, un convenciment de que tot estava guanyat, però...

La Farga de l’Hospitalet estava a vessar en el míting de Junts pel Si, semblava que tota la ciutat de l’Hospitalet hi era dins del recinte i resulta que en aquesta ciutat, va guanyar Ciudadanos. L'explicació és que estava plena a vessar de gent convençuda.

Els “guanyadors,” vàrem omplir el passeig Maria Cristina a Barcelona, més de 70.000 persones. Rés de nou es va sentir, novament l’èpica ens va esperonar als convençuts.

Molta gent vàrem donar la cara dia a dia, dissabte rere dissabte en zones difícil, per les característiques de la gent, vàrem repartir molta informació molt paper, globus, encenedors, clauers, bolígrafs, dies a les sis del matí a les estacions de Rodalies repartint diaris, posant estelades als balcons, tot, intentant explicar el procés... La gent fugia, no volien escoltar res, ni les persones grans, ni les mares amb els nens, ni els homes de mitjana edat, algú que va voler escoltar dubto que hagués canviat el vot que ja el tenia decidit per C’s.

Està clar que la gent que vam trepitjar els carrers, ens va faltar “guió” arguments i estratègia. Anaven contra rellotge, el temps se’ns tirava a sobre. Absències en el temps, especulacions, desavinences, un espectable desmotivador. La classe política no va estar a l’alçada de les expectatives creades el 9N, hauríem de reflexionar sobre el temps perdut des de aquest 9N fins... podríem dir l’1 de setembre.

Cap partit polític ha tingut pietat amb nosaltres, a la que podien repetien incansablement el 3%, el cas Pujol i sense demostrar res és repetia que Mas és el més corrupte del món, fins i tot el dia de les eleccions, a la seu del C’s la gent cantaven el 3%. Nosaltres hem tingut més d'una ocasió per parlar del “Sr”. Cañas, un impresentable que va estar imputat per frau i que al cap de quatre dies el van posar com assessor dels eurodiputats i crec que també el Sr. Nart està tacat. Ni una paraula hem tingut cap a ells, ni per  l’entitat política amb més corruptes i imputats, el PP, Tots ells han campat a la seva, i han convençut a la gent.

Hem hagut d'aguantar als Socialistes fins a la sacietat, no hem tingut ni un sol retret cap a un partit embrutat a més no poder, que ens vol entabanar amb la fal·làcia de l’ Estat federal, però, això si, negant a Catalunya  la seva condició de Nació.

UDC l’ínclit “Sr.” Duran ens ha estat atacant dia si i dia també, tractant-nos d’arrauxats, sembla ser que el seny està al “Hotel Palace” de Madrid.  Convergència tan educada no va voler entrar al drap, uns vots que ben podrien haver-se anant esgarrapant cap a nosaltres.

CSQP, els que criticaven a Mas d’anar 4a. a la llista, ells desapareixen, Camats i Herrera, potser van caure de la bicicleta. Un fantasma encapçalava la llista d’un tropell de personatges guiats per el Messies amb cueta caigut amb paracaigudes sobre una tabla de surf al mig de l’oceà, perplexe per l’entorn en que es va trobar, amb un discurs fora de lloc, cosa que deia cosa que és contradiu, si però no, dret a decidir, sí però… bé esperar que guanyi les eleccions a l’Estat i ja parlarem de lo vostre…???

No hem arribat a convèncer a la seva gent que vetllar per les desigualtats socials, eix del discurs de CSQP, és tenir més recursos econòmics per gestionar, no voler gestionar la misèria, que el seu discurs de la confrontació, sempre rendible en eleccions, d’esquerres front les dretes és estèril en un País espoliat com és Catalunya. 

I per reblar el clau els mitjans de comunicació, sempre al servei del continuisme, donant ressò a les fal·làcies i manipulacions d’un Estat estructurat en la corrupció i el totalitarisme.

Perdoneu potser no estigueu d’acord amb el que dic, però és la meva reflexió un cop vist el resultat, de la meva candidatura.

Tot i això sóc optimista cara al futur i orgullós d’haver guanyat

LA VIA MORTA DE LA CORRUPCIÓ DE L’ESTAT

González, als catalans: "No us deixeu arrossegar cap a una aventura il·legal"

L’expresident espanyol escriu una carta als ciutadans de Catalunya on assegura que la proposta de 'Junts pel Sí' pot ser el començament de l’autèntica "via morta".

Redacció / Agències

L'expresident del Govern espanyol Felipe González fa una crida als catalans perquè "no es deixin arrossegar cap a una aventura il·legal i irresponsable que posa en perill la convivència entre els catalans, i entre aquests i els altres espanyols". En una carta dirigida al poble català que avui publica el diari El País l'expresident socialista reafirma la seva certesa en la creença "que estem molt millor junts que enfrontats: reconeixent la diversitat com una riquesa compartida i no com un motiu de fractura entre nosaltres".

"Per a mi, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i Catalunya tampoc seria el que és separada i aïllada", afirma, i mostra la seva gratitud pel suport permanent i majoritari dels catalans per a la tasca de govern quan ell va estar al capdavant del mateix. "No aconseguiran, trencant la legalitat, asseure en una taula de negociació a ningú que tingui el deure de respectar-la i fer-la complir. Cap responsable pot permetre una política de fets consumats, i menys trencant la legalitat, perquè convidaria a d’altres a aventures en sentit contrari", sentencia l'expresident espanyol.

Afegeix a més que el president de la Generalitat, Artur Mas, sap que "des del moment mateix que incompleix la seva obligació com a president de la Generalitat i com a primer representant de l'Estat a Catalunya, està violant la seva promesa de complir i fer complir la llei". "Es col·loca fora de la legalitat, renuncia a representar a tots els catalans i perd la legitimitat democràtica en l'exercici de les seves funcions", assenyala González.

El polític socialista diu no estar d'acord amb l'immobilisme del Govern de Mariano Rajoy, "tancat al diàleg i a la reforma" però afegeix que aquesta convicció, "que estreny el marge de maniobra dels que desitjaríem avançar per la via de l'enteniment, no em pot portar a una posició d'equidistància entre els que s'atenen a la llei i els intenten trencar-la".

També fa referència a la desconnexió d'Europa "aïllant a Catalunya en una aventura sense propòsit ni avantatge per a ningú" i a la desconnexió de la dimensió iberoamericana, “que tant valor i transcendència té per tots", opina. Felipe González afegeix que "vivim en la societat més connectada de la història" i a col·lació declara que la revolució tecnològica significa "connexió", "interconnexió", tot el contrari a "desconnexió".

En la seva opinió "cada dia és més gran la interdependència entre tots nosaltres: espanyols de totes les identitats, europeus de la Unió entre 28 Estats nació, llatinoamericans de més de 20 països, per no parlar dels nostres veïns del sud o de la resta del món". Felipe González assenyala en la part final de la seva carta, després d'afirmar que no creu que Espanya es trenqui sigui quin sigui el resultat electoral, que "necessitem reformes pactades que garanteixin els fets diferencials sense trencar ni la igualtat bàsica de la ciutadania ni la sobirania de tots per decidir el nostre futur comú".

"No necessitem més liquidacionistes en la nostra història que proposin trencar la convivència i les regles de joc amb plantejaments falsament democràtics", conclou.

Felipe González

LA VIA MORTA DE LA CORRUPCIÓ DE L’ESTAT

Ja m`imagino el savi González dient-li a Ghandi, o a Luther King: no vagin per aquest camí, que van a una via morta. Que poca cosa ets Felipe. Patètic. La teva història ja esta trencada, jau per terra, sense horitzó, sense futur, sense forces. Una vida ful, externa, d’obtestació del gran vividor....iots, meucas, puros, xampany, però en realitat buit en la foscor de la misèria més trista, la soledat. Malaurada situació aquesta que la hem de pagar els contribuents, els de sempre vaja, el que ús votem per col·locar-vos.

Tu, Gonzalez, el producte que la Transició es va inventar per estabilitzar l'alternativa dels post-franquistes. Sense ruptura. Sense veritat. Sense justícia. Liquidant els principis de la democràcia i fent votar a la gent per por.

Tu, Felipe amb americana de pana, i camisa de coll descordat. Aquell que en un congrés socialista, per donar més credibilitat, (si és que tenia) va ser organitzat a Suresnes, on vas ser escollir “Secretario General” i on també es va aprovar la Resolució 11 del “full de ruta” que es diu ara. Dèieu …Reconocimiento de autodeterminación de todas las nacionalidades ibéricas. Felipe…, on ets?

Ha sí, deu estar recordant allò  “d’entrada OTAN NO!!” i després seguin el teu “full de ruta” ens hi vas ficar SÍ, o SÍ… a la força, com tot el que feu els espanyols, “a la força” res raonat, la força, sobre tot que no us manqui.

És curiós la vehemència de que ens insistiu en que ens deixem arrossegar per algú, no heu entès res sou on éreu Felipe ets un exemple de com pot degradar-se un ésser humà. Et creus que encara és vigent el que "tot val", però...no. Hi ha gent amb dignitat. Gent que no es deixa arrossegar per un entabanador. Com va ser en el teu cas.

No Felipe, no ho entendreu mai això que el poble català ja mai més es deixarà arrossegar a una fantasia o aventura, com tu dius, Felipe, a Catalunya som nosaltres, el poble, el que anem tots amb un objectiu cap a una fi. Aquest poble ha decidir trencar i tornar a la historia, a la real, a la que vosaltres ens vàreu usurpar, dient que la vostra historia és la nostra, no Felipe, no.

Nosaltres hem triat els caps visibles amb la seva gent, preparada, que saben com avançar curosament cap a l’objectiu, i en ells hi dipositem la nostra confiança, per seguir el camí, però et quedi clar Felipe i tots els Felipe’s que t’envolten, i aquells que feu servir de titelles, que el motor és el poble, i aquest motor té recursos per no aturar-se mai.

Felipe recorda que ets el personatge que formes part de una etapa molt fosca de l'historia d’Espanya, d’aquesta Espanya que teniu sotmesa, sota els Principios Fundamentales del Movimiento Anomenats  ara Democràcia Constitucionalista.

Al poble espanyol li heu de explicar el que no saben, qui era l’home X del GALS qui autoritzava assassinats, els tolerava o mirava cap un altra banda, de tots els grans episodis de corrupció protagonitzats pel Partit en el poder, que sota el teu mandat va aparèixer un grup terrorista com els GAL.

Felipe…  tirant de hemeroteca he trobat això… al ABC.es 5-4-2011 ... Era el secret a veus, però ningú ho havia revelat davant un tribunal: Felipe González va crear els GAL. «Estava darrere de tot». Ho va dir ahir, amb total claredat i sense titubejar ni un moment, José Amedo. I ho va fer a l'Audiència Nacional, durant l'últim judici dels GAL, el dels atemptats contra els bars «Batzoki» i «Consolation» al febrer de 1986, que se celebra 25 anys després malgrat que la investigació porta tancada prop de una dècada. L'únic acusat és Miguel Planchuelo, llavors cap de la Brigada d'Informació de la Policia a Bilbao, per a qui l'acusació popular demana 114 anys de presó per sis delictes d'assassinat en grau de temptativa i pertinença a banda armada. La Fiscalia defensa la seva lliure absolució.

De les corrupteles del germà d’en Alfonso Guerra, Juan Gerra, condemnat, del Barrionuevo i d’en Vera, condemnats, del Sala condemnat i encara en actiu al PSC, per en Bustos condemnat i no parlo dels imputats com Chaves i companyia, aquests són els exemples d'una Espanya democràtica, transparent, sense corrupció ni portes giratòries, no Felipe?.

Tu ens vols donar consells? Només un dèspota antidemòcrata és capaç de donar insuportables argumentacions on, per tu, Felipe, per l'única cosa que vas respectar a Catalunya va ser pel suport permanent i majoritari dels catalans per a la tasca de govern quan vas estar al capdavant del mateix. Per que et vas trobar amb un govern “autonòmic” pactista a la baixa, de la política del “peix al cove” a canvi d’engrunes  i ves a saber si de silencis. Així ens va ara.

Com, tu Felipe, tens companys de partit, del passat que fins hi tot gosen dir que ets un ciutadà de a peu, tu que formes part del Consell d’Estat.

Tu Felipe, aquell que va donar als franquistes la possibilitat d'entendre que en el bipartidisme de la restauració, ells també hi guanyaven. En fi. Felipe no ets ni podràs ser mai un patriota espanyol de veritat, aquells que pensen en el seu poble i accepten la proba del cotó de la democràcia que tindran, acceptant la decisió del poble català. De fet, n'hi han pocs, poquíssims. I Felipe, creieu-me, no est d'aquesta mena.

Felipe per què no dius la veritat?. Que sense els impostos de Catalunya la resta d'Espanya (les 11 CCAA no son sostenibles amb aquest sistema i s’acabarien el parlaments i el diputats i el càrrecs de confiança, i els funcionaris i ….) no viurien. Que sense el dèficit fiscal català, el PSOE no guanyaria a Andalusia i no podrien col·locar-se en cap consell d'administració de cap companyia de l'IBEX. Que aquesta gent que tant prediqueu (pp i psoe) són capaços de, pel seu propi benefici personal, fer lleis injustes (la del sòl, depòsits bancaris, seguir amb l'oligopoli de les elèctriques i petrolieres, ...) per acabar cobrant una milionada sense fer res en un consell d'administració d'una d'aquestes empreses beneficiades on tu en formes part en els Consells d’administració adjudicats ha dit, per pagar-te els favors polítics que vares fer i fas als teus amos.

Preferim la il·legalitat de treballar i lluitar per la llibertat i la Justícia, de tot un poble, el català i de la gent que el conforma, contra aquest bluf de disfressa democràtica, amb el que teniu segrestada la malaurada Espanya. Tot perquè els oligarquies espanyoles i vosaltres els seus mercenaris, pugueu mantenir el vostre poder corrupte dels grans mentiders de la dita democràcia de la transició,

Felipe és la teva opinió, l’opinió d'un cadàver polític, anticatalà i defensor de l’España imperialista. Un beneficiat de les portes giratòries gràcies a la teva agenda de contactes quan et dedicaves a la política.

Felipe no he llegit, o no he sabut interpretar, cap argument del perquè es millor quedar-se!!!! Que trists, no…? No serà que Espanya ens considera Catalunya com simplement un territori conquerit.

Tranquil Felipe saps que no tens cap autoritat, moral ni humana per parlar sobre que ens cal als catalans, estem preparats perquè sabem que les clavegueres de l'Estat estan plenes d'escarabats, i rates furgant per tot arreu. La guerra bruta ja fa temps que ha començat i no pararà fins que diguem prou.

Hi ha un savi poeta català que va fer uns versos que diuen així:

"Ningú bastirà sa casa sobre fonaments febles.

Conserves velles puden, ranciegen.

Val més partir de zero que de femta"

SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Oliveres: “Amb Catalunya Sí que es Pot corríem el risc d'haver de votar contra el procés”

El líder de Procés Constituent argumenta que la coalició obligava a la disciplina de vot al Parlament i imposava Coscubiela com a portaveu, “que és qui realment té el poder”

Gemma Aguilera - El Singular

Procés Constituent ha decidit no donar suport a la confluència amb Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem i ICV-EUiA. Els adherits a la formació liderada per la monja Teresa Forcades i l'economista i activista Arcadi Oliveres ho han decidit per un 60,6% dels vots, i a més, també han rebutjat explorar acords amb la CUP, de manera que no concorreran a les eleccions del 27S. Les raons del no a la confluència són diverses, “tant ideològiques com d'organització i funcionament”, assegura Arcadi Oliveres a El Singular. 

En primer lloc, PC temia que no fos identificat com un partit del procés: “Si bé com a organització política aquesta qüestió no s'ha definit estrictament, la gran majoria dels nostres adherits són independentistes, i una de les coses que més ens incomodava de Catalunya Sí que es Pot és que oferia massa ambigüitat sobre si el 27S els vots a aquesta candidatura eren o no a favor del procés. El risc era que els nostres vots o no comptessin pel Sí o comptessin pel bloc del no. Això ens feia molta angúnia”, relata Oliveres. Procés Constituent també ha trobat a faltar que en el manifest fundacional de la confluència d'esquerres no es faci referència als terminis per la celebració d'un referèndum d'independència.

D'altra banda, Oliveres posa de manifest diferències en els criteris funcionament de la coalició i algun dèficit democràtic que no podien acceptar. “El fet que s'imposi el portaveu parlamentari té efectes importants en la línia ideològica de la coalició. Nosaltres no tenim cap mena d'experiència política, però sabem que qui mana de debò és el portaveu parlamentari. Ells tenien clar que havia de ser Joan Coscubiela, una persona molt experimentada i contra la qual no hi tinc res, però és que la imposició del portaveu anava lligada a una altra exigència de Catalunya Sí que es Pot, l'obediència de vot. Havíem d'obeir sempre allò que decidís el grup”.

El líder de Procés Constituent reconeix que en aquesta coalició el partit hauria tingut una representació mínima, “perquè si les expectaves electorals són de 18-20 escons i a PC ens n'oferien un parell o tres”. Aquesta circumstància, afegeix “ens deixaria a mercè de les decisions dels altres partits també en la qüestió nacional, de manera que vam considerar que amb aquesta coalició corríem el risc d'haver de votar qüestions que anessin contra el procés al Parlament de Catalunya”.

SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Últimament l'Arcadi no s'assemblava gens al que coneixíem de Justícia i Pau. Era incomprensible com Oliveres podia caure a les xarxes de Herrera, Camats i Iglesias que tenen el mateix discurs i objectius que en Duran i Lleida, dels habituals del “puente aéreo”.  L’actitud de la Teresa Forcades que malgrat tot encara volia presentar-se en solitari? Per obtenir quin resultat? Per restar quants vots a les opcions independentistes amb possibilitats? Una dona que hi ha qui la considera intel·ligent, que no veia l´evidència? Costa de creure... no ho entenc, tot en grinyola… però algun dia sabrem la veritat de tot plegat. Aquesta dona mai ha estat cosa clara, excés de protagonisme només?, però bé, direm allò tan evangèlic: "perdona´ls que no saben el que es fan"!

No sé què deu haver hagut de passar perquè ús adoneu ara del que era obvi, entenc els vostres dubtes ideològics. Però hi ha una qüestió que és fonamental. És el poble espanyol que no ens vol com a catalans dins de Espanya. Per tant, qualsevol partit que vagi a demanar el vot als espanyols incidirà sempre en contra dels nostres interessos. Individuals i col·lectius …

Cal una reflexió d’aquells de “Catalunya Si que Es Pot.” que realment creuen que s'ha de donar una darrera oportunitat a l'Estat. Sí que Es Pot,  Què? Hem dialogat i pactat durant 35 anys i "donde dije digo, digo Diego". És la seva manera natural de fer. Només valoren el poder, la força. De la paraula només l’engany, No el diàleg.

L’engany de que Podemos guanyarà a Espanya i que s’iniciarà un procés de reforma de la Constitució, on podrem incidir no és més que això, un engany. No ho farà i tots ho sabem. I menys encara obtindrà els 2/3 dels diputats que necessitaria per una hipotètica reforma de la Constitució espanyola. Que a Catalunya no aportaria res de nou positiu, ans al contrari.

Aquesta fal·làcia de donar una darrera oportunitat a l'Estat, de esperar a una nova Constitució per no trencar sentiments, en la majoria dels casos és un tema recurrent, és voler manipular les emocions per amagar la racionalitat i és això el que hem de valorar, la racionalitat per davant de les emocions. Pensem en les diferències entre el procés que es va viure a Euskadi, envoltat de violència, i l'endegat pels catalans, absolutament pacífic.

Realment considereu que ha estat molt diferent la resposta, les actituds que ha tingut el Govern espanyol en un cas i en un altre,?

El diàleg és fonamental i tard o d'hora ens haurem d'acabar entenent (de fet, ells, per repartir el deute, estan molt però molt molt més interessats que nosaltres en dialogar) però, sincerament, admetem que amb els polítics de l'Estat espanyol no hi ha res a fer. El diàleg per ells es mostra de submissió, de pèrdua de poder. Ells són ells, guanyadors nats…

Obrim els ulls perquè no tindrem més oportunitats. Ens hi juguem molt, el nostre present i sobretot el nostre futur i el dels postres fills. Que no ens enganyin, les emocions són vostres, només vostres, i en una Catalunya independent us podreu seguir sentin com vulgueu, espanyols, espanyols / catalans o catalans. Els sentiments no es permeten o prohibeixen. Aquí parlem de política, d’espais que comporten més recursos econòmics, millor gestió un primer pas cap a la millora del nostre benestar Del benestar de tots.

Perquè, en definitiva, d'això tracta tot plegat. De que nosaltres i els nostres puguin estar i viure en les millors condicions. I això és possible en una Catalunya independent. doncs endavant.

Informeu-vos, compareu arguments d'uns i altres i no us quedeu amb aquells que sempre heu escoltat, que sentiu als mitjans de comunicació, etc.  

La decisió és vostra i l'heu de prendre vosaltres, sense influències externes.

Avança la idea d’una llista civil sense Mas ni Junqueras

Si aquesta noticia és confirma ni un pas enrere per fi tornem a caminar cap endavant. Ara només falta una miqueta de responsabilitat més per part de tots. Alguns més que d'altres però.

Aquesta proposta és en la línia del que plantejava el President Mas el novembre 2014. Per què Esquerra no ho ha acceptat fins ara? Què ha canviat? Que potser la seva estratègia (fagocitar Convergència) no els ha funcionat? Sigui com sigui, benvinguda proposta unitària de les entitats sobiranistes.

Dit això, celebro que es faci un plantejament seriós en la línia de la màxima unitat i la màxima transversalitat. Era indispensable que la societat civil recuperés el protagonisme. Tot i així, hem de tenir clar que el procés és un procés polític i des d'un punt de vista essencialment democràtic, per arribar a acords, no ens hauríem de centrar en l'exclusió.

L'hora s'atansa i no podem fer massa cabrioles, qualsevol fórmula centrada en la unitat pot ser molt i molt engrescadora. I no diguem, molt més econòmica i per tant, molt més eficient. Aquesta sí que és l'autèntica eròtica del poder, quan, des de la generositat t'entregues incondicionalment en un projecte excepcional, deixant de banda ideologies, per engendrar un nou estat lliure i sobirà.

La il·lusió col·lectiva que afecta de forma directa a l'ànima i a l'esperit de cada un de nosaltres, és l'eina indispensable per fer realitat la regeneració democràtica, social i política que la majoria de ciutadans desitgem.

Però al marge d'aquesta reflexió hem de tenir molt clar que hi ha d'haver unitat d'acció i tot el que s’anunciï ha d'estar prèviament pactat. No es pot tornar a donar, la sensació que tot s’improvisa. Hi ha d'haver un pacte de no agressió. Hi hauria d'haver un equip amb diàleg permanent format per totes les entitats i partits polítics. A mesura que ens acostem a l'ull de l’huracà tindrem menys capacitat de reacció i no es podrà transmetre seguretat als ciutadans.

Entitats sobiranistes, sigueu valentes i endavant. Ara és l'hora. Sigui quin sigui el format que proposeu, abans pacteu-lo. Entre tots recuperarem l'esperit de la Via Catalana que ens portarà cap a la victòria. Els partits (que també són societat civil adoctrinada) que s'apartin de voler liderar el procés…  no han estat a l’alçada que el poble es mereix amb tan tacticisme partidista, amb tant egocentrisme personal.

El nostre esperit, els de miler i milers de dones i d’homes exuberants de  il·lusió que dia a dia, setmana rere setmana hem esmerçat hores, amb reunions actes, trobades amb entitats, amics, veïns, obrin els ulls als desinformats de la realitat, omplin Km. de carreteres agafats de les mans, sense pensar quin carnet porta a la butxaca creuant el país.

Omplint urnes, amb l’emoció del record d’aquells que somiaven poder votar per l’alliberament del nostre país, de tants, i tants que van caure per la causa… i amb força, davant la negativa d’aquest estat opressor, amb el desafiament i el desconcert. Però ferms amb el nostre objectiu.

Hem de tenir clar que aquest és l'esperit: anem a un referèndum i no a unes eleccions, ordinàries, entre esquerres i dretes. NO ara es el futur del país, no hi hauran ni esquerres ni dretes si no hi ha país. Regeneració democràtica, en una Regió Autònoma d’España ? NO, Gràcies!!! vull un país lliure per regenerar la democràcia

El que hem de tenir clar, però, és que si amb aquesta llista es volgués treure de la circulació a Artur Mas, i a Oriol Junqueras i a David Fernández, això seria el suïcidi de l'independentisme

Ara és l’hora d'incloure, de intel·ligència, de picardia política, de sentit de com funcionen les coses a la política. No pots fer fora a homes com Artur Mas, en el que se senten més representants, o, en tot cas, una mica menys insegurs tota una sèrie de sectors econòmics del país, amb els quals haurem de comptar per fer funcionar l'economia i per recaptar els tributs (els tributs els recapten les empreses i els negocis, no ho oblideu, i els ingressen a Hisenda). Igual que tampoc, que no ho s'hi presenti Oriol Junqueras, és perdre la garantia de que la llista aplegarà també una de  les sensibilitats de moviment obrer i dels sectors més progressistes de la societat catalana. No podem fer fora dos actius com aquests. Hem de sumar-hi més gent valuosa, com el Jutge Santiago Vidal, com alguns independentistes d'Unió, com Carles Viver Pi-Sunyer la Carme Forcadell, Eduardo Reyes Etc. Etc. Però parlar tan a la lleugera de fer fora Mas és dir directament que optem per tenir en contra o d'esquenes una part important dels sectors econòmics i socials sense els quals la independència, encara que es proclami, no funcionarà.

No s’ha renunciar als capdavanters dels partits polítics,  Se'ls ha de igualar com a líders dels partits en un segon nivell, per sota dels personatge simbòlics de reconegut prestigi que encapçali la llista. No hi ha d'haver segons i tercers com és habitual. No ha de ser una llista com de costum.

Suposo que com tothom...alleujament i un PER FI !! ¡Això és el que volíem la majoria dels independentistes, tirar endavant el projecte d'un nou estat d'un nou país fet des del punt zero fins el que vulguem. És evident que España no podrà impedir que aquestes eleccions siguin plebiscitàries!!

Llàstima que no haguem sabut assaborir amb més temps els efectes beneficiosos de la unitat.

Vinga! endavant jugada magistral

FORCADES I LES VACUNES

Forcades defensa els pares que no vacunen els seus fills

La monja, que penjarà els hàbits temporalment, critica que l’Agència de Salut els “discrimini”

Agències

Nerea Rodríguez

La monja benedictina Teresa Forcades ha defensat avui els pares que no vacunen els seus fills, com els del nen de sis anys d’Olot amb diftèria i ha criticat que l’Agència de Salut Pública els “discrimini”.

Forcades, que dilluns penjarà els hàbits temporalment per poder-se dedicar plenament a la política, ha demanat “respecte absolut per aquests pares perquè les vacunes estan en mans d’unes empreses que només volen fer negoci”, tot i que ha admès que la de la diftèria és de les millors que hi ha.

“La vacuna està provada i funciona, però no al 100%”, ha alertat. “Tenint en compte que té una efectivitat del 95%, amb la qual, segons ella, un 5% de nens no estan immunitzats tot i haver-se vacunat i corren el risc de patir efectes secundaris derivats de l’alumini que porten”, ha argumentat.

El Singular

FORCADES I LES VACUNES

Teresa Forcades és una intel·lectual teoritzadora, que viu en el món de les idees, és una intel·lectual...va sobrada de coneixements...però li falta l´experiència de la vida real... tant coneixement l’ha intoxicat la ment... no troba el seu lloc en el mon… va fent provatures... dins-fora... amb el gran objectiu paranoic de capitanejar la salvació del poble desorientat... ja sigui a nivell científic... religiós... social o polític... Fa pena veure la necessitat imperiosa que té de salvar els altres quan faria bé de centrar-se en la seva desorientació.

Dir que algú no s'ha de vacunar perquè no guanyin diners les farmacèutiques és una estupidesa que només ho pot dir una persona que vol impactar, per la seva projecció personal.

Sap el mal que pot fer amb declaracions com aquestes? Què no ha vist mai afectats de polio? Ja sap què és el tètan o la verola? només vol sorprendre i impactar. Però compte que està frivolitzant amb la vida de moltes criatures. És una temeritat que els infants no siguin vacunats de malalties tant greus i que molts pares és deixin portar per les fal·làcies d’aquestes sectes que per la mania persecutòria als laboratoris farmacèutics postulen l’antivacuna, per no voler donar negoci a les “farmacèutiques”.

Els actes de fe, reverenda germana, queden per a les monges com vostè, que deu creure en la resurrecció de Llàtzer i aquestes coses. La resta de mortals només creiem en el saber científic, és a dir en coses demostrades i provades, parlar d'això, en un debat polític quan no hi ha ningú capacitat tècnicament per rebatre-la, Sra. Forcades em sembla totalment mesquí. Hem fa basarda l'odi que representa contra la ciència i la evolució.

Les vacunes han salvat milions de vides. En el tema de la diftèria , que fa dècades que es posa la vacuna, el benefici per la població és incomparable, vagi a l'Àfrica, a la Índia i vegi que passa en aquests llocs on grans àrees de població no tenen accés a les vacunes.

25 milions de nens al món no reben la vacuna triple vírica (diftèria, tètan, tos ferina) i per això d'aquestes és moren un 10% cada any: 2,5 milions de criatures que podrien haver-se salvat. Vagi a l'Africa subsahariana una temporada a fer de metgessa i se li passarà de seguida la tonteria.

M'hauria agradat poder valorar una argumentació una mica més consistent.

1.     Que les vacunes tenen efectes secundaris és més que probable, encara que seria interessant que algú ens digués el nom del medicament que no en té cap (i del no-medicament: pa, botifarra, verdura, cervesa.... l’alumini de les cassoles, el tefló de les paelles, etc., etc. el consumim diàriament a petites dosis, però no posem el crit al cel i segur que a algú li fan, o poden fer mal). Però tinguem en compte que abans de les vacunacions massives hi havia un sol efecte secundari diferent, només un: de quan en quan es produïen unes plagues de mortaldats que feien basarda.

2.     Pel que fa al 95% d'eficàcia, quants metges estarien contents de tenir un bon nombre de medicaments que guarissin el 95% dels casos? És la meva impressió, jo no pertanyo al ram de la medicina ni de la ciència, però em sembla que és un resultat prou bo.

3.     Les úniques empreses que volen fer negoci són les farmacèutiques? I tant que les farmacèutiques busquen negoci, com els que venen pa, botifarra, verdura o cervesa..., o un ordinador, uns calçotets, unes calces, un llit o el que s'escaigui, també volen fer negoci. A partir d'ara res de menjar ni de dormir ni d'escriure correus electrònics ni res de res. I de retruc no ens caldrà vacunar-nos, amb vacuna o sense anirem a petar ben de pressa a les mans de les funeràries, que ben mirat potser també volen fer negoci.

Sra. Forcades com és possible que un personatge com vostè amb un tarannà tan dogmàtic, tan superb i egocèntric pugui amenaçar-nos a entrar en política?

Tinc la impressió que la seva trajectòria Sra. Forcades acabarà convertint-se en una caricatura de vostè mateixa.

Déu ens agafi confessats ... que diria aquell.

Alícia segueix en el país de les meravelles...

Camacho exigeix a Mas que dimiteixi i "demani perdó"

La líder del PPC qualifica el president «d'antisistema» i l'acusa de no acceptar la democràcia

Redacció / Agències

Desbocada i pel broc gros. La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit avui al president Artur Mas que dimiteixi i "demani perdó" després que la consulta del 9-N hagi estat declarada inconstitucional pel TC. Camacho ha qualificat Mas «d'antisistema» per voler actuar en contra de sentències i les lleis.

1.     "Demanem formalment que Mas dimiteixi, se'n vagi de la presidència de Generalitat i sigui substituït per una persona que compleixi lleis, acati les sentències, dialogui i es posi a governar per l'interès general i les prioritats reals", ha indicat. Per a Camacho, Mas "s'ha convertit en el gran problema de Catalunya i un dels grans problemes d'Espanya", i els catalans "no es mereixen un president que desafiï la democràcia i actuï al marge de la llei".

A més, amb la seva "resposta d'avui", en la que Mas ha advertit que la sentència porta les aspiracions catalanes a un "carreró sense sortida" i "reforça el caràcter plebiscitari" del 27-S, Sánchez-Camacho ha considerat que el president "demostra que no accepta la democràcia, les regles del joc democràtic i l'Estat de Dret" 

El Singular.cat

Alícia segueix en el país de les meravelles...

Que n'arribes a ser de ridícula Alicia, escoltar-te fa basarda. Tot i reconèixer que tens una moral a prova de bomba. En quin planeta vius? Vius instal·lada en el fracàs continu després de la patacada del teu partit a Catalunya de la que ets l’única responsable. Qui ha de plegar ets tu, hauries d'estar avergonyida i surts a gallejar.

Sempre vas amb el pas canviat, Alicia, no intentis fer mèrits perquè Rajoy et tingui en compte. Deixa de dir tonteries i tracta d'escoltar al poble. Un cop més: NO ÉS ARTUR MAS, ell només ha sabut interpretar els desitjos del poble al qual representa i com a president d’aquest poble escollit democràticament, s’ha posat al davant conduint el que Catalunya vol, saber què fer amb la independència i això es fa amb una votació. És que no t'assabentes !!!

Cada vegada que obres el bec perds pes electoral i fas més independentistes. A mi ja m'està bé, però hi ha una cosa que se'n diu dignitat i tu no sap que és. Ara mateix el PP amb prou feines arriba a la categoria de partit residual a Catalunya. Com t’atreveixes a dir que el President Mas demani perdó? De que? A qui? Tu sí que hauries de demanat perdo, pel mal que has fet aquesta modesta gent que amb les teves bravacunades has mentit, desqualificant i insultant als adversaris polítics per intentar recollir vots. Alicia, el concepte “democràcia” no és modelable a les situacions ni interessos de cap col·lectiu com intenta fer el teu cap de partit, per cert, partit polític, amb més corruptes, imputats, jutjats, i condemnats de tot Europa.

Com deia. El Sr. Rajoy en qualitat de president d'Espanya, va afirmar fa uns dies que els pactes municipals que desplaçaven la llista més votada eren antidemocràtics tot i que els avala la llei (que es de suposar que ha estat votada democràticament). D'això se'n dedueix que pel president Rajoy la democràcia és antidemocràtica quan no li agrada, ni li ve de cara. I ara surt tu a pontificar! Pregunta: si tots som espanyols iguals davant la llei, com és que hi ha articles de l'Estatut de Catalunya que el TC va declarar inconstitucionals i els mateixos articles en altres Comunitats autònomes no s'ha impugnat i anul·lat? El President Mas parlava de democràcia de baixa intensitat, jo diria democràcia de nul·la qualitat. Alicia, no t'hi esforcis que se't veu el llautó d'una hora lluny!

No t’adones que com més ataqueu el nostre president més convençuts estem que hem de marxar, que desconnectar de Espanya, que ja no és un desig que  ara ja és un deure.

Alicia, tant  que t’agraden les lleis, la primera llei de la democràcia es "Una persona un vot!" i que, contra la voluntat d’un poble no hi ha llei que prevalgui ….Declaració, Universal dels Drets Humans

Si sabessis que vol dir Declaració, Universal, Drets, Humans, potser ens deixaries manifestar la nostra  voluntat de voler ser.

Alicia, Qui no sap què fer, el gat pentina i tu tens molts gats a pentinar….

…au, comença

CAL TENIR CONVICCIÓ

"Mireu, si dos anys enrere, el 26 de gener de l’any 2012, ens haguessin dit que en dos anys hauríem fet una manifestació històrica, provocat unes eleccions, tingut un govern sobiranista, fet una declaració de sobirania del Parlament, organitzat una Via Catalana, una V creuen Barcelona, que hauríem realitzat una consulta en contra dels ressorts de l’Estat espanyol i del seu Tribunal Constitucional, què hauríem dit? Això és impossible en dos anys. Però nosaltres ho hem fet possible. Nosaltres, la societat civil, el poble de Catalunya, ho ha fet possible".

Ara és l’hora que des de les votacions del proper mes de Maig al ens mes proper al ciutadà, els Ajuntaments,  la ciutadania s’expressi en clau d’autoafirmació nacional i demostri aquesta voluntat de ser protagonista de la consecució d’un nou Estat, des de els municipis.

Si som capaços de fer que els ciutadà voti en conseqüència del que ens hi juguem, i s'oblidi de dretes i d’esquerres, de personalismes, de que aquest és simpàtic i l'altre no. Si som capaços, dic, de saber que ens i juguem, ho tenim guanyat… Anem per feina que ni ha molta , Si en canvi, ens creiem que ja ho tenim tot guanyat, anem malament. Cal que cap dels nostres amics, companys, coneguts, i saludats, deixin de votar opcions sobiranistes, i això, depèn de nosaltres.

Per sort tenim un ampli ventall ideològic amb un denominador comú, la Independència. I això a quedat palès amb l’acord signat recentment per les dues forces polítiques majoritàries del Parlament, mes les entitats socials i culturals del nostre país i l’associació de Municipis per la Independència

Aquesta es l’hora de la nostra responsabilitat. Fer que el nostre entorn més indecís ho tingui clar. Que el progrés de Catalunya, el benestar de la seva gent amb una millor qualitat de vida, la dignitat col·lectiva i també  individual no serà possible si no es en una Catalunya independent

Desprès del 27S ens vindran temps difícils. Possiblement entrarem en un nou brot de crisi econòmica de caire internacional, els serrells de la qual estem patim ara. La “professionalitat” de molts líders polítics arribarà a la seva fi. Nous presagis de canvis profunds en la política de partit. Res ja no serà igual. El 2016 serà un any convulsiu.

Malgrat tot hem d’evitar que el nostre procés, no es vegi com el causant d’aquesta nova situació que els contraris a la secessió voldran fer veure i ens envairan d’enquestes cuinades, on la desmotivació i la confusió estaran a l’ordre del dia, amb enganys i fal·làcies. Començaran les campanyes de desconcert - ells saben que només ho poden guanyar pels vots-, que, socialment, políticament i jurídicament ho tenen perdut, i per això faran mans i mànigues amb insults, mentides, ocultació de informació i desprestigi, fins arribar a falsejar la història de més de mil anys d’existència. Aprofitaran la nova crisi del any 2016 per culpar el nostre procés de ser la causa, però nosaltres ens hem de mantenir ferms per proclamar la independència l’any 2017, any de la recuperació dels nostres drets, individuals i col·lectius, any on la crisi econòmica anirà a la baixa, i,  en conseqüència, la crisi social s’esvairà

Ells ho tenen clar que ho tenen tot perdut. Però compte, nosaltres encara no hem guanyat res. Ens cal compromís i convicció, hem de tenim clar que res ni ningú ens condicionarà.


No fem cas, passem de l’adversari i assegurem-nos que tot els nostre entorn voti pel benestar de tots aquells ciutadans que vivim a Catalunya. Hem de tenir clar que el nostre futur és sortir d’Espanya  

Som en el moment més il·lusionant de la parella, només 4 mesos, menys que un part. Estem tots amb la il·lusió de veure com la panxa es va arrodonint, mirant dia a dia si esta més grossa. I, com tot embaràs, hi hauran dies de dolor, de malestar, de marejos, algun vòmit segons l’olor del plat que et posen a taula, però això no ens fa perdre la il·lusió i l'alegria de veure el nou nat.

Pot passar que, el part sigui complicat, -es el risc de tots els parts- però, per les ecografies que s'estan fent, va be i serà nena, i si ha qualsevol entrebanc amb una cesària, (DUI) tot solucionat.

Ah!! i la nena, es dirà Catalunya.

La demagògia política de l’Ada Colau, no és prou per fer-la alcaldessa.

Ada Colau va ara contra l'hotel dels Jardinets de Gràcia.
Font: elSingular.cat 02/04/2015

La candidata de 'Barcelona en comú' a l'alcaldia de Barcelona ha assegurat que si arriben a l'ajuntament paralitzaran el projecte de construir un hotel de luxe a l'espai on ara s'aixeca la torre del Deutsche Bank. (El projecte es fa a través d'una operació urbanística a tres bandes entre un inversor, una congregació de monges i l'entitat cultural dels Lluïsos de Gràcia).

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació puntual del Pla General Metropolità per permetre enderrocar la torre i construir un hotel més alt, de 98 metres, al número 111 del passeig de Gràcia, al qual s'oposen la majoria d'entitats veïnals del districte, que han presentat al·legacions.

En una entrevista, Colau ha exigit a l'ajuntament que no concedeixi aquesta llicència i que la modificació del Pla General Municipal estipuli que es facin pisos de lloguer social, que en la seva opinió és el que la ciutat necessita. "Veurem si l'ajuntament s'atreveix a fer un ple extraordinari per aprovar una llicència que clarament està generant polèmica veïnal i té molts indicis d'irregularitats", ha considerat Colau.

Per Colau, el govern de l'alcalde, Xavier Trias, ha de donar explicacions de com s'ha forjat l'operació i cal estudiar si s'ha de revertir l'operació perquè hi ha hagut intervenció directa i activa de l'ajuntament, en la seva opinió, per permetre una compravenda especulativa que no respon a l'interès general, sinó a un interès particular d'un fons especulatiu internacional.

LA DEMAGÒGIA POLÍTICA DE L'ADA COLAU, NO ÉS PROU PER FER-LA ALCALDESSA

Senyora Colau, es pensa vostè que fer política és igual a fer populisme barat?.

Només cal veure el seu tarannà negatiu per qualsevol iniciativa empresarial i pro-ciutat que surt als mitjans, com per demostrar que aquesta dona no té talla per ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de Barcelona ni a cap altra institució.

La “senyora” Colau obre el diari i, on surt Trias, Barcelona, Ajuntament, o progrés agafa titulars i ho barreja tot. Perquè fer pisos socials on precisament el sòl és massa car? On el lloguer sortirà per un ull de la cara? Perquè no fer un altre hotel de 5 estrelles que no en tenim i pujar els mítings de negocis i amb la repercussió econòmica que representa per la ciutat i la seva gent?

Aquesta “senyora” només pensa en ella i el seu ego. No sap ni entén que representa una ciutat rica en els negocis, que crea riquesa als seus conciutadans, en el comerç, en el món empresarial  i en el turisme de qualitat. Tot això genera llocs de treball que, això sí, hem de vetllar que siguin dignes i a la alçada d’una ciutat de primer ordre. Els homes de negocis tenen tota la Diagonal, part alta de la ciutat, la Vila de Gràcia, el poble d’Horta, Sant Genís, Montjuïc etc. per recórrer. Barcelona és molt més que la Barceloneta, el Gòtic, la Ribera, Ciutat Vella… aquest és el nivell que té Ada Colau. Ni s'entera visquent a Barcelona, ni sap fer res més que intentar trencar tot lo que hagi fet l'ajuntament fins el moment, sigui qui sigui qui ho hagi fet, sols perquè "no ho entén". “Senyora” Colau, un hotel pot crear llocs de treball directes i molts més de indirectes.

Els que els aconsegueixin ja no necessitaran pisos protegits i en quedaran més per als altres. Crear feina és defensar els barcelonins amb dignitat. No sols és bo rebre ajudes, és millor poder-te-les guanyar. La tan escoltada frase de “no donar peix, millor ensenyar a pescar”. Però es clar, si aprenen a pescar, si no assoleixen el grau d’autoestima, si no som capaços de creure en les seves pròpies possibilitats, a altres, pocs per sort, se’ls acaba el “modus vivendi” de qui els tenen, i als qui els volen tenir.

La ignorància, potencia les grans fortunes, i enriqueix als demagogs sense ofici ni benefici, i vostè “senyora” Colau, es troba entre aquest darrers.

L'alternativa entre construir un hotel i fer uns habitatges socials és pura demagògia. Primer, perquè el capital privat pagarà i construirà l'hotel, mentre que els habitatges socials els haurà de pagar l'ajuntament. De fet, si pensés mínimament el que diu en comptes de dir disbarats, s'adonaria de que els ingressos addicionals que generarà aquest hotel per l'ajuntament (en forma de taxes turístiques, per exemple) poden servir precisament per a finançar nous habitatges socials. O és que no hi ha pensat?

Voleu de debò que a partir de juny Ada Colau sigui alcaldessa o a la segona o tercera força per que dugui tot el seu sarau interessat, a fer de la política municipal, un cau de il·lusions, de discursos plens de fal·làcies i d’enganys, que només aportin la frustració a la gent de bé, i al descrèdit de la política i en conseqüència de la democràcia?

L'esquerra més repatània de sempre. Si fos per ells encara viuríem a les cavernes, ni Fira, ni comerç, ni turistes ni hotels. Fons de ingressos econòmics per la ciutat, que permet aportar un estat del benestar a la ciutadania.

Ah! I tots els serveis de franc, és clar! Qui paga la festa? Potser es pensen que a sota de l'ajuntament hi trobaran una màquina de fer bitllets. No tenen remei!!!!

Vull pensar que, com la gent cada cop és menys ignorant i cada cop està més desperta, se’n donarà compte que els arguments, explicacions i motivacions d'aquesta dona sempre giren sobre el mateix eix. Reclamació sobre reclamació, queixa sobre queixa, enuig sobre enuig. Rés és amigable o positiu. I amb una "amaniment" d'aspecte social, però sense una mínima base coherent o equànime. Potser va defensar injustícies amb el tema de les hipoteques, els desnonaments, és cert, però alguna cosa més? Aviat, tot just aconseguir-ho, va i deixa la lluita…? serà que rés material li aporta?

El seu “èxit” i ressò mediàtic li ha fet pujar-se en un núvol, on ha quedat absolutament emboirada, desfasada, fora de lloc, desubicada. Confiem en que, tal com dic, al moment d'anar a votar siguem capaços de triar adequadament.

No podem deixar la Capital de Catalunya, d’aquesta Catalunya independent, en mans d’aquets que volen convertir Barcelona en una "capital de Província”, Catalunya "como una región más de España”.  Aquesta Espanya a la que vostè s’ha venut “senyora” Colau, el seu objectiu només és anar contra quelcom important per Barcelona, i el seu progrés. Primer contra el Mobile World Congress i ara contra l´hotel, cèntric en la part alta de la ciutat i a la porta de la Vila de Gràcia, arribar a dir que amb aquest hotel es treuen famílies del barri quan aquest edifici ha estat sempre d'oficines. Al·lucinant!!.

"Senyora" Colau per fer una mica de historia. El barri de Gràcia fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia (1850-1857) i el que li donova nom. El municipi estava format per aquest nucli i per la zona agrícola i de masos del Camp d'en Grassot.

Gràcia, és avui un dels barris més popular i actius de la ciutat de Barcelona. Amb vida pròpia, amb un teixit social i cultural que pot sortir guanyant i millorar la seva oferta sòcio-cultural a la Vila on els reconeguts “Lluïsos de Gràcia” poden ampliar la seva activitat cívico-cultural, i, on el comerç del carrer Gran de Gràcia pot veure reactivada la seva economia.

Barcelona, una ciutat emblemàtica que s’ha guanyat a pols el seu prestigi internacional d’ençà del Jocs Olímpics del 92, que amb l’esforç de tots els que l’han governat, amb més o menys encert,  han contribuït a fer una ciutat característica d’Europa.

Sap fer propostes en positiu? “senyora” Colau; res de res. Una política demagògica que amb dos dies ni el turista més impresentable voldrà trepitjar ni la Sagrada Família ni el Camp del Barça, dos llocs emblemàtics i populars de la ciutat. No és gens estrany, la famosa, afectada-per-les-hipoteques-sense-hipoteca ha trobat el filó per situar-se.

No entenc, o potser sí ho entenc massa, com vostè pot estar en contra de qualsevol mesura que permeti que la ciutat creixi, social, cultural i econòmicament. Sí, es clar, per fer-se notar embolicant la troca i interferint en el procés en que estem immersos posar Barcelona al servei del nacionalisme espanyol, aquest és el seu objectiu.

A Barcelona volem polítics, tant és si d’esquerres o de dretes, amb mentalitat internacional i cultura catalanista.  Coneixedors del que representa Barcelona, com a capital de la Nació Catalana, i compromesos amb el procés de alliberament nacional.

Queda clar “senyora” ?