SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Oliveres: “Amb Catalunya Sí que es Pot corríem el risc d'haver de votar contra el procés”

El líder de Procés Constituent argumenta que la coalició obligava a la disciplina de vot al Parlament i imposava Coscubiela com a portaveu, “que és qui realment té el poder”

Gemma Aguilera - El Singular

Procés Constituent ha decidit no donar suport a la confluència amb Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem i ICV-EUiA. Els adherits a la formació liderada per la monja Teresa Forcades i l'economista i activista Arcadi Oliveres ho han decidit per un 60,6% dels vots, i a més, també han rebutjat explorar acords amb la CUP, de manera que no concorreran a les eleccions del 27S. Les raons del no a la confluència són diverses, “tant ideològiques com d'organització i funcionament”, assegura Arcadi Oliveres a El Singular. 

En primer lloc, PC temia que no fos identificat com un partit del procés: “Si bé com a organització política aquesta qüestió no s'ha definit estrictament, la gran majoria dels nostres adherits són independentistes, i una de les coses que més ens incomodava de Catalunya Sí que es Pot és que oferia massa ambigüitat sobre si el 27S els vots a aquesta candidatura eren o no a favor del procés. El risc era que els nostres vots o no comptessin pel Sí o comptessin pel bloc del no. Això ens feia molta angúnia”, relata Oliveres. Procés Constituent també ha trobat a faltar que en el manifest fundacional de la confluència d'esquerres no es faci referència als terminis per la celebració d'un referèndum d'independència.

D'altra banda, Oliveres posa de manifest diferències en els criteris funcionament de la coalició i algun dèficit democràtic que no podien acceptar. “El fet que s'imposi el portaveu parlamentari té efectes importants en la línia ideològica de la coalició. Nosaltres no tenim cap mena d'experiència política, però sabem que qui mana de debò és el portaveu parlamentari. Ells tenien clar que havia de ser Joan Coscubiela, una persona molt experimentada i contra la qual no hi tinc res, però és que la imposició del portaveu anava lligada a una altra exigència de Catalunya Sí que es Pot, l'obediència de vot. Havíem d'obeir sempre allò que decidís el grup”.

El líder de Procés Constituent reconeix que en aquesta coalició el partit hauria tingut una representació mínima, “perquè si les expectaves electorals són de 18-20 escons i a PC ens n'oferien un parell o tres”. Aquesta circumstància, afegeix “ens deixaria a mercè de les decisions dels altres partits també en la qüestió nacional, de manera que vam considerar que amb aquesta coalició corríem el risc d'haver de votar qüestions que anessin contra el procés al Parlament de Catalunya”.

SÍ QUE ÉS POT, QUÈ?

Últimament l'Arcadi no s'assemblava gens al que coneixíem de Justícia i Pau. Era incomprensible com Oliveres podia caure a les xarxes de Herrera, Camats i Iglesias que tenen el mateix discurs i objectius que en Duran i Lleida, dels habituals del “puente aéreo”.  L’actitud de la Teresa Forcades que malgrat tot encara volia presentar-se en solitari? Per obtenir quin resultat? Per restar quants vots a les opcions independentistes amb possibilitats? Una dona que hi ha qui la considera intel·ligent, que no veia l´evidència? Costa de creure... no ho entenc, tot en grinyola… però algun dia sabrem la veritat de tot plegat. Aquesta dona mai ha estat cosa clara, excés de protagonisme només?, però bé, direm allò tan evangèlic: "perdona´ls que no saben el que es fan"!

No sé què deu haver hagut de passar perquè ús adoneu ara del que era obvi, entenc els vostres dubtes ideològics. Però hi ha una qüestió que és fonamental. És el poble espanyol que no ens vol com a catalans dins de Espanya. Per tant, qualsevol partit que vagi a demanar el vot als espanyols incidirà sempre en contra dels nostres interessos. Individuals i col·lectius …

Cal una reflexió d’aquells de “Catalunya Si que Es Pot.” que realment creuen que s'ha de donar una darrera oportunitat a l'Estat. Sí que Es Pot,  Què? Hem dialogat i pactat durant 35 anys i "donde dije digo, digo Diego". És la seva manera natural de fer. Només valoren el poder, la força. De la paraula només l’engany, No el diàleg.

L’engany de que Podemos guanyarà a Espanya i que s’iniciarà un procés de reforma de la Constitució, on podrem incidir no és més que això, un engany. No ho farà i tots ho sabem. I menys encara obtindrà els 2/3 dels diputats que necessitaria per una hipotètica reforma de la Constitució espanyola. Que a Catalunya no aportaria res de nou positiu, ans al contrari.

Aquesta fal·làcia de donar una darrera oportunitat a l'Estat, de esperar a una nova Constitució per no trencar sentiments, en la majoria dels casos és un tema recurrent, és voler manipular les emocions per amagar la racionalitat i és això el que hem de valorar, la racionalitat per davant de les emocions. Pensem en les diferències entre el procés que es va viure a Euskadi, envoltat de violència, i l'endegat pels catalans, absolutament pacífic.

Realment considereu que ha estat molt diferent la resposta, les actituds que ha tingut el Govern espanyol en un cas i en un altre,?

El diàleg és fonamental i tard o d'hora ens haurem d'acabar entenent (de fet, ells, per repartir el deute, estan molt però molt molt més interessats que nosaltres en dialogar) però, sincerament, admetem que amb els polítics de l'Estat espanyol no hi ha res a fer. El diàleg per ells es mostra de submissió, de pèrdua de poder. Ells són ells, guanyadors nats…

Obrim els ulls perquè no tindrem més oportunitats. Ens hi juguem molt, el nostre present i sobretot el nostre futur i el dels postres fills. Que no ens enganyin, les emocions són vostres, només vostres, i en una Catalunya independent us podreu seguir sentin com vulgueu, espanyols, espanyols / catalans o catalans. Els sentiments no es permeten o prohibeixen. Aquí parlem de política, d’espais que comporten més recursos econòmics, millor gestió un primer pas cap a la millora del nostre benestar Del benestar de tots.

Perquè, en definitiva, d'això tracta tot plegat. De que nosaltres i els nostres puguin estar i viure en les millors condicions. I això és possible en una Catalunya independent. doncs endavant.

Informeu-vos, compareu arguments d'uns i altres i no us quedeu amb aquells que sempre heu escoltat, que sentiu als mitjans de comunicació, etc.  

La decisió és vostra i l'heu de prendre vosaltres, sense influències externes.