CAL TENIR CONVICCIÓ

"Mireu, si dos anys enrere, el 26 de gener de l’any 2012, ens haguessin dit que en dos anys hauríem fet una manifestació històrica, provocat unes eleccions, tingut un govern sobiranista, fet una declaració de sobirania del Parlament, organitzat una Via Catalana, una V creuen Barcelona, que hauríem realitzat una consulta en contra dels ressorts de l’Estat espanyol i del seu Tribunal Constitucional, què hauríem dit? Això és impossible en dos anys. Però nosaltres ho hem fet possible. Nosaltres, la societat civil, el poble de Catalunya, ho ha fet possible".

Ara és l’hora que des de les votacions del proper mes de Maig al ens mes proper al ciutadà, els Ajuntaments,  la ciutadania s’expressi en clau d’autoafirmació nacional i demostri aquesta voluntat de ser protagonista de la consecució d’un nou Estat, des de els municipis.

Si som capaços de fer que els ciutadà voti en conseqüència del que ens hi juguem, i s'oblidi de dretes i d’esquerres, de personalismes, de que aquest és simpàtic i l'altre no. Si som capaços, dic, de saber que ens i juguem, ho tenim guanyat… Anem per feina que ni ha molta , Si en canvi, ens creiem que ja ho tenim tot guanyat, anem malament. Cal que cap dels nostres amics, companys, coneguts, i saludats, deixin de votar opcions sobiranistes, i això, depèn de nosaltres.

Per sort tenim un ampli ventall ideològic amb un denominador comú, la Independència. I això a quedat palès amb l’acord signat recentment per les dues forces polítiques majoritàries del Parlament, mes les entitats socials i culturals del nostre país i l’associació de Municipis per la Independència

Aquesta es l’hora de la nostra responsabilitat. Fer que el nostre entorn més indecís ho tingui clar. Que el progrés de Catalunya, el benestar de la seva gent amb una millor qualitat de vida, la dignitat col·lectiva i també  individual no serà possible si no es en una Catalunya independent

Desprès del 27S ens vindran temps difícils. Possiblement entrarem en un nou brot de crisi econòmica de caire internacional, els serrells de la qual estem patim ara. La “professionalitat” de molts líders polítics arribarà a la seva fi. Nous presagis de canvis profunds en la política de partit. Res ja no serà igual. El 2016 serà un any convulsiu.

Malgrat tot hem d’evitar que el nostre procés, no es vegi com el causant d’aquesta nova situació que els contraris a la secessió voldran fer veure i ens envairan d’enquestes cuinades, on la desmotivació i la confusió estaran a l’ordre del dia, amb enganys i fal·làcies. Començaran les campanyes de desconcert - ells saben que només ho poden guanyar pels vots-, que, socialment, políticament i jurídicament ho tenen perdut, i per això faran mans i mànigues amb insults, mentides, ocultació de informació i desprestigi, fins arribar a falsejar la història de més de mil anys d’existència. Aprofitaran la nova crisi del any 2016 per culpar el nostre procés de ser la causa, però nosaltres ens hem de mantenir ferms per proclamar la independència l’any 2017, any de la recuperació dels nostres drets, individuals i col·lectius, any on la crisi econòmica anirà a la baixa, i,  en conseqüència, la crisi social s’esvairà

Ells ho tenen clar que ho tenen tot perdut. Però compte, nosaltres encara no hem guanyat res. Ens cal compromís i convicció, hem de tenim clar que res ni ningú ens condicionarà.


No fem cas, passem de l’adversari i assegurem-nos que tot els nostre entorn voti pel benestar de tots aquells ciutadans que vivim a Catalunya. Hem de tenir clar que el nostre futur és sortir d’Espanya  

Som en el moment més il·lusionant de la parella, només 4 mesos, menys que un part. Estem tots amb la il·lusió de veure com la panxa es va arrodonint, mirant dia a dia si esta més grossa. I, com tot embaràs, hi hauran dies de dolor, de malestar, de marejos, algun vòmit segons l’olor del plat que et posen a taula, però això no ens fa perdre la il·lusió i l'alegria de veure el nou nat.

Pot passar que, el part sigui complicat, -es el risc de tots els parts- però, per les ecografies que s'estan fent, va be i serà nena, i si ha qualsevol entrebanc amb una cesària, (DUI) tot solucionat.

Ah!! i la nena, es dirà Catalunya.