Estat, corrupció i llibertat

Bé, potser faig malament de dir-ho, però a mi el tema del President Pujol, no m’ha afectat gens ni mica ni bé ni malament. Em pot haver sabut greu, decebut, però res més. Com que sempre he desitjat la independència de la meva terra, tant me fa el que digui Espanya sobre els catalans.

No la reconec i per tant ja ho he dit molts cops, que visc sense aquell estat tant com puc, i per tant la meva única prioritat és la llibertat nacional del meu país. Que hi hagi un 1 % de corruptes o hi hagi un 6 % de corruptes, em pot molestar més en el segon cas, però que em molesti, de cap de les maneres no canviarà mai la meva prioritat.

És més, potser en el segon cas, pel fet d’haver-hi més corrupció, pensaré que el pensament espanyol ha estat més introduït a casa nostra que no pas que en el primer cas. Aleshores, potser encara tindré més pressa d’obtenir la tan anhelada llibertat per tal que no vagi creixent el tant per cent de corrupció. Per això deia que a mi, no m’afecta ni la corrupció, ni els tripijocs ni els resultats del Barça (en sóc soci), ni els partits de la selecció catalana de qualsevol esport que sigui. Que m’agrada que guanyin els catalans?. Sempre!. Però en cap cas, guanyi o perdi no canviaré mai d’equip ni m’esborraré de soci perquè -suposem- fossin dolents jugant a futbol.

Mentre Catalunya sigui esclava d’Espanya -pel fet d’estar- és un signe d’anormalitat, per tant fa que no ho pugui jutjar i ho voldria fer.

De manera que, fins que Catalunya no sigui clarament independent, no podré viure i per tant jutjar, com si ja fóssim un país normalitzat. D’aquí ve la pressa perquè vingui el dia 9 de novembre de 2014 i poder votar el doble SÍ. Mentrestant, tant me fa que els espanyols em diguin que tinc monos a la cara o cara de mono.

No els hi donaré el plaer que m’afecti. El meu cervell fa molts anys que només el tinc encarat per a la independència del meu país.

La resta, em sobra tot...fins que no siguem lliures!. Queda clar!.

En quant a l’afer del President Pujol considero que només ha de retre comptes a la Hisenda Espanyola i a ningú més. No sé que té a veure amb el Parlament de Catalunya que un home no pagui a Hisenda una herència particular. Només haurà de pagar a Hisenda, el que aquests diguin i vulguin, indiscriminadament.

Però al Parlament, per què?. A més, ha estat l’únic encausat -recordem’ho per un tema personal-, i ha demanat perdó. Qui cregui amb ell, que el perdoni i qui no cregui en ell, doncs que no el perdoni.

Molts polítics que han posat la mà a la caixa -aquests sí, a la pública-, i ni tan sols han demanat perdó i continuant governant i ostentant càrrecs públics de responsabilitat. Això són fets, no especulacions.

Però tota aquesta envestida contra Catalunya i els catalans, és normal. És evident que si busquen trobaran. Ara bé, a nosaltres no ens ha de fer ni fred ni calor. Quan un poble vol la independència és perquè hi té dret. Què té a veure que a aquest poble hi hagi corruptes o malalts, o rics o pobres o alts o baixos o honestos o bones persones?. Un poble és això, gent de tota mena.  

Per tant independents o no, continuaran havent-hi tota classe de gent que he citat abans. O és que algú es pensa que si som independents no hi haurà corrupció?. I ara, que som dintre de l’estat, com s’ha vist, n’hi ha més que mai.

Per això penso que amb la independència tenim més facilitat de fer un país més normal, més anglosaxó perquè qualsevol persona que sigui corrupte (i no parlo de diners), sinó com aquella ministra alemanya que va dimitir perquè va copiar uns exàmens. Amb la independència podem tenir un país així on tots i cadascun de les persones que la integren, tinguin la consciència suficientment alta per tal de dimitir quan hagin fet una cosa mal feta.

A partir d’aquí que cadascú faci el que li dicti la consciència. I un servidor -torne-m’hi- només tinc temps per treballar per a la independència del meu país i res no em distraurà del meu objectiu.