La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha
assegurat
després de l'aprovació de la llei de consultes que
aquest divendres ha estat "un dia molt trist
per a la democràcia", ja que ha
vist llum verda una "llei inconstitucional
per fer un referèndum il·legal per trencar Espanya".
Aquesta dona i el mimètic relat i discurs que porten repetint
una cop rere l'altra durant 4 anys, em genera una desconnexió mental cada cop
més profunda i quasi automàtica. Últimament ni me'ls escolto. És un relat tant
buit de contingut, tant disseccionat i abastament rebatut, amb una associacions tant infantils i unes regles de tres
tant de pati de col·legi amb unes falsedats tant evidents, que començo a creure
que no apel·len a la manca de la més elemental intel·ligència dels altres, sinó
que evidencien una preocupant i molt seriosa deformació de la realitat més palpable.
La diversitat de les opcions polítiques enriqueixen a una
societat, i a més, dóna la possibilitat d'empatitzar amb altres opcions
polítiques tot i no compartir-les, per tenir perspectiva. Ara bé, algú em pot
explicar que hi té al cap aquesta gent, cóm podem empatitzar per arribar a
entendre o comprendre res ... que diantre tenim a veure amb aquesta gent?. Tant
catalans com la resta, sí, o més, però sincerament se'm fa difícil entendre que
es pot amagar darrere d'aquests cervells menyspreant ,criminalitzar, condemnar
les institucions fins al punt de manifestar que, "Això s'ha acabat, és el final, és fastigós i vomitiu", mentre s’acomiadava d’alguns companys
del PP a la porta del parlament dient:”això serà irrespirable”
Els catalans estem aconseguint que el
nostre País deixi de ser, injusta i brutalment, tractat com "una possessió" d'Espanya. Actualment
aquest, absolutament injust, comportament d'Espanya (fins i tot, sense esmentar el seu terrible comportament dictatorial)
ja no pot ser acceptat per els països civilitzats, dels que Espanya té una
forta i necessària dependència. S'han d'adaptar i ho han d'acceptar. No els
queda més remei.
Sra.
Camacho vostè i el seus companys de secta confonen el que és tenir una decisió
presa, amb tenir que guanyar una consulta. Que el partit que representa faran
tot el possible per rebentar l’exercici, legítim de tota persona de manifestar
el que vol, “Sra.” Camacho, ¿aprovar una
llei de
consultes és una cosa trista per a la democràcia?
però com pot bramar aquestes barbaritats i
que ningú de la seva confiança li faci veure que fa riure, que fa el ridícul….que fa pena.
El Sr.
Cameron els hi ha donat una lliçó de democràcia, de valentia, i de respecte "Podria haver prohibit el referèndum però sóc
un demòcrata" va dir. Per aquest Sr. el respecte als ciutadans del seu
poble, l’ha posat per sobre dels interessos del seu partit i fins i tot de
l’Estat un estat, per cert, compost per 4 quatre nacions reconegudes pel Regne
Unit.
Però
aquí “Sra.” Camacho ens trobem amb un Estat, on el seu president, ens dona a
entendre que: "Podria no haver
recollit signatures i recorregut un estatut que havia superat tots els tràmits
legals i constitucionals desprès de molts anys de consens i pactes i no haver
fet una campanya brutal i repugnant "Contra Catalunya", però sóc un
feixista i faré tot el possible per torpedinar l'enteniment i la democràcia i
imposar la meva voluntat malgrat vagi contra la gran majoria del poble català i
contra el mínim sentit d'estat i de cultura política democràtica"
"Podria haver arribat a un acord amb els
representants de la majoria del poble català, però m'estimo més dir NO, NO i NO a tot i
no fer cas ni a les mobilitzacions, ni al
govern, ni al Parlament, ni a les Institucions catalanes”.
“Sr.” Rajoy precisament avui? 18 de setembre 2014 doncs ha anat
ha
encertar el dia! amb 85% de participació en el referèndum
d'Escòcia, i unes bones lliçons de democràcia i llibertat que han rebut al parlament...no
deuria escoltar.
Però NO, vostès ja tenen una idea
fixa i la resposta preestablerta. NO
El dia 18 de setembre de 2014 ha estat un dia molt trist per la
democràcia. Mentre uns europeus, els escocesos, poden decidir el seu futur, uns
altres europeus, els catalans, no poden fer-ho.
La tàctica del no fer res a la que ens té tant acostumats el Sr.
Rajoy no li ha funcionat....
Votarem i marxarem!!!!!
Tens tota la raó, Carles! Ja cansa aquesta manca d'arguments!!!
ResponEliminaUna abraçada i moltes gràcies.
Joan
Hola Carles.
ResponEliminaFelicitats per l’article, es molt bo.
Reflexions de conya.
Penso que aquesta gent, deuen somiar que assoliran 6 objectius.
1er.
Convertir Catalunya en la mes pobre de les colònies.
2on.
Castellanitzar la totalitat de els seus habitants i no deixar rastre de Català.
3er.
Els que si resisteixi’n i tinguin pensaments pecaminoso, segons el seu credo, seran expulsats, com varen fer amb Jueus i Moriscos.
4ar.
Declarar esclaus, els que pugin quedar, previ jurament de fidelitat i reconeixament de la seva nova condició.
5er.
Quedar-se ells i el seus acòlits, com a amos y senyor de la totalit de la nostra terra, pero deixant molt clar, que els deutes existents son de responsabilitat esclusiva de els esclaus.
6 i últim.
Que quan morin no els jutgi Deu, si no el seu inapel-lable Tribunal Constitucional. (Crec que es immninet el nombra-me´n com a nou jutge de aquet tribunal, el Rouco Varela).
Bona tarda y no fotis aquesta cara.
Joan A.