Aquesta gentussa, que tenen nom i cognoms, i un ampli currículum, nacionalista, deliren per un finaçament per a Catalunya, no superior al actual, no volen perdre el monopoli de l’autonomia de Catalunya amb l’objectiu de privar les oportunitats a la Societat Catalana que reclama valentia al president. Per un president d’una Nació sense estat ha de ser molt difícil governar amb l’enemic ficat dins de casa, aquest “monstres” que treballen i amenacen a rebentar el procés que el poble de Catalunya ha engegat i que el President com a tal ha escoltat.
Però aquest governant ha de saber, que malgrat les aparences, no esta sol, té un poble que l’avala, un poble que es mobilitzarà fins on calgui, per mantenir aquest lideratge, per sortir-sen. La societat civil catalana ha dit prou, el jovent cada cop és més conscient de la realitat. Els no tant joves, volen veure el somni, que la llarga nit del feixisme els hi va eclipsar. Han perdut la por, no tenen res a perdre. Les retallades, les dificultats econòmiques del nostre govern amb el deute considerable i sotmesos a l’estat espanyol que ni tan sols ens paga el que segons la legalitat que tan presumeixen voler fer complir, ens déu .
Això no és un incompliment de pagament això és un robatori, de màfia organitzada sota un concepte constitucional. Catalunya ha sortit al carrer, a formar part de la història Catalunya a respondre a l’agressió constant i premeditada de l’estat espanyol, ha omplert centenar de km de carreteres, amb desplaçament de vegades costosos, però amb la il·lusió i la força de saber que res és perdut i amb aquesta força demostrada no cal esperar al 2016 la nostra fita és el 2014 i ho hem de fer possible tots al costat del President. Al 2016 haurem perdut dos anys de negociació.
Amb aquestes circumstàncies desprès de l’èxit de la mobilització més important feta mai a l’estat espanyol i a bona part d’Europa pot passar de tot i fer imparable, per molt que les elits econòmiques del país vulguin boicotejar el procés cap l’estat propi i, per reblar el clau, el líder de l’altre partit de la federació que governa el país, és passi el dia fent perdre la credibilitat del govern. Aquest individu passarà a la història com aquell que va trair al President de la Generalitat de Catalunya.
Com aquell, que els de fora el van assassinar, amb aquest des de dins i al seu costat l’han traït.
Però compte, el poble no oblida aquest gestos.
Crec que ahir el POBLE i només el POBLE és el que ha parlat i ben clar i ara espera una resposta també clara per part del seu President i del seu govern. N’estem tips de parla moltes vegades sense dir el que volem escoltar i ahir vam cridar més d’un milió sis-centes mil catalans “Independència” i si es té por d’entrada del soci que es té a casa no anem bé. Pot ser és l’hora del primer “divorci”. Molt bé Carles endavant.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAra és l'hora de tot el poble! I el Duran, que no es posi davant, que l'onada se l'emportarà...
ResponEliminaUna abraçada.
Joan
Si Carles, si. Fas be de dir-nos una vegada i una altra que l'enemic no pot ser dins de casa. Que no hem de permetre que l'enemic pugui ajudar a traïr tot aquell esforç esmerçat en la lluita. I aquest enemic l'hem de fer fora amb tot el respecte de les urnes, amb tota la força de la democràcia...Però no ens oblidem del principal enemic que no és Espanya, sinò el Gobierno d'aquest pais.
ResponEliminaDéu n'hi do, Carles No has pas buscat la diplomàcia...però tens raó. Hi ha coses que tenen perdó, i en Duran s'haurà de decidir ben aviat.
ResponEliminaTambé estic d'acord amb la teva conclusió : som nosaltres qui tindrem l'última paraula. I això Madrid no ho vol veure o analitza molt malament la situació.
Jo crec que aviat ho sabrem.
Maria Antonia