Entre els argument més punyents per fer el salt polític
cap a l’emancipació és que, representant el 16% de la població de l’estat, produïm
el 20% amb una aportació econòmica del 24%, d’aquestes dades ens retornen el
10%, deixen d’executar fins el 40% de pressupostat, i patim un 30% de
inspeccions.
Amb aquestes dades entre d’altres a l’emancipació
política de Catalunya ha passar de ser una quimera de quatre il·luminats a
esdevenir, l’horitzó desitjable de, com a mínim, mes de la meitat de ciutadans
que viuen i treballen a Catalunya conscienciats d’on som i de cap on volem
anar.
Hem deixat de caminar adormits, de fer proclames
i demostrar els arguments que ens donen la raó a la nostra voluntat de independència
envers a l’Estat Espanyol. Som a la fase constructiva de una societat que ha
estat capaç de canviar el rumb dels nostres representants polítics i fer-los
deixar de banda la fal·làcia de voler seduir a l’enemic, i intentar l’encaix de
Catalunya dins de l’Estat Espanyol.
Aquest plantejament ha arribat a la seva fi, ara cal
dedicar totes les energies en trobar nous amics, amics que ens reconeguin tal
com som, que reconeguin el instint de supervivència que al llarg de la nostra historia
ens ha fet resistir en les pitjors condicions que es poden imaginar i que ens
ha portat la nostra emoció nacional al
cor i al cervell, hem passat de la rauxa al seny.
I és des del seny que han cristal·litzat en un
estol d’organitzacions, les iniciatives populars que han donat lloc a experiències
tan reeixides com les consultes populars per la independència amb l’emoció de
veure la mobilització de més d’un milió de persones al 10J-2010 en defensa de
la integritat de la nostra carta magna L’Estatut i que les Lleis refrendades
pel poble de Catalunya i refrendades per les Corts Espanyoles no hi ha cap
tribunal que les pugui retallar.
I malgrat el retrocés en el nostre esdevenir
nacional que va representar la retallada, més sagnant que he patit la gent que
avui conformen la Nació Catalana al 11-S del 2012 més d’un 50% es varen sumar, més
de un milió de persones van fer palès que Catalunya es una Nació i que té dret
a ser un Nou Estat d’Europa.
Aquesta fita sols la aconseguirem amb la força
que dona la societat civil, aquesta societat que amb un obrir i tancar d’ulls, 14.600
persones han fet possible fer evolucionar aquest procés, tranquil, madur, cap
la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana on més del 65% municipis de
Catalunya ja s’han adherit.
Votem? o, marxem directament?
Crec que hem de fer via i el proper 11 de setembre hem de ser-hi el major numero de persones al carrer units amb un únic objectiu que la nostra presència sigui un Clam per la independència. Serem observats arreu del món i no podem fer marxa enrere, aquest dia estarà en joc el nostre futur.
ResponEliminaMolt bo l’article Carles, però carai no triguis tant !!!!
Ascensión
Gràcies, Carles, jo també hi seré...
ResponEliminaÉs reconfortant que posis paraules, ànims, desitjos a aquest pensament que ja és de molts.
Sóm molts els convençuts...
T'agraeixo el teu esforç, la teva paciència, les teves ganes.
Gràcies amic!!
Gràcies a vosaltres que teniu la velentia de llegir el que penso i de vegades repetitiu, pero es que el moment no ens fa dir ni fer res més que anar crean conciencia de llibertat. El que si us demano es que tan sols poseu un nom al final del vostre comentari, Miquel, Jaume, o el que ús correspongui.
EliminaGràcies
El cami es complicat però l'energia, la força, la claretat, la inteligéncia, la contància, l'educació, el respecte, l'autoestima, la veritat, etc. d'aquest poble ens portarà a l'exit.
ResponElimina