De més verdes en maduren

De moment unes manifestacions sense contingut concret i que no comprometen a res, han començant a fer insinuacions sobre la possibilitat de arribar a una millora de la situació financera de Catalunya preàmbul a la discreta reunió dels presidents dels respectius països Catalunya i Espanya.

Aquesta maniobra intenta desviar el vaixell independentista per fer-lo estavellar contra els esculls d'una majoria fallida. Aquesta gent és capaç de treure's del barret alguna fórmula que, a judici d'ells, sigui "molt generosa" i que de cop potser pugui reduir l'empenta del camí empres cap el estat propi a una mesura residual que deixi de fer-los-hi venir migranya.  

En aquesta possibilitat potser hi creuen aquells polítics catalans que encara parlen de federalisme i de confederalisme. Quant en realitat el que defensen de portes endins és deixar el Statu Quo actual i seguir sotmesos a Espanya per interessos personals inconfessables. Compte President l’ham és al vostre voltant.

Però malgrat la ferum de peix podrit, dels cants de sirenes, no podrà invalidar dos fets essencials: El primer és que, cap no donarà un grau suficient de sobirania als catalans i el segon és que en última instància sempre serà Espanya qui prengui la decisió.

El que passa és que per molt que era d’esperar aquesta matussera maniobra per tal de restar al moviment sobiranista el suport de ciutadania senzilla, mal informada, o temorenca, aquesta gent ja ha arribat al límit. Atur, retallades, desnonaments,  corrupcions de dalt a baix, a dreta i esquerra, de dins de fora, això aquesta gent els ha obert els ulls i els ha recordat el compte del llop i les ovelles que per molt que el llop es disfressi amb una pell de xai, segueix sent el mateix llop famolenc de sempre i el xai que se'n refia acaba essent cruspit pel famèlic de les dents esmolades.

El que no acaben de comprendre a Madrid és que amb el trossejament de l'Estatut de Miravet per part dels Alfonso Guerra i companyia, van perdre la darrera oportunitat per mantenir Catalunya dintre de l'estat espanyol i que la van perdre miserablement al final amb la destralada del parc juràssic del TC (Tribunal Constitucional Espanyol).

Circumstància que va fer possible aquest canvi fonamental de l'opinió pública catalana conformant aquest moviment de base que ja no es conformarà ni amb prometences incertes dels que a traves dels segles ens han tingut sotmesos, ni amb pedaços de coloraines de banderes ni senyeres.

Els catalans hem après que de la paraula dels polítics espanyols no ens en podem fiar que el que et donen avui amb la mà dreta t'ho treuen demà amb l'esquerra; que paraules i conceptes com "solidaritat" o "democràcia" les interpreten com millor va als seus interessos sense fer cas de si les desfiguren o les escarneixen. Recordeu quant es van dir que l’Estatut de Miravet s’aprovaria tal com els catalans decidissin?.  Aquesta va ser una lliçó que els catalans no hem d’oblidar mai ni els nostres dirigents o poden obviar. La credibilitat d’Espanya esta malmesa, la de els seus polítics perversa.

Si no ens podem fiar dels polític espanyols, ens poder fiar dels catalans?.

Si els cants de sirena  més o menys desafinats provoquen una melodia agradablement enverinada, camuflades amb una capa de sucre al damunt, possiblement mes d’un dels nostres representants es veuran embolcallats entre la melodia, el sucre, enlluernats pel embolcall de luxe amb cintes blaugranes, amb senyeres, fins i tot estelades.  Podem estar segurs que tot i que vegin bé la brossa que s'hi amaga estaran a l’alçada del que la majoria del poble català vol? Ho tornaran a vendre el país altra vegada per un plat de llenties

Hem d’estar alerta, si aquets cants desafinats de sirena s'incrementen, per desarmar el procés pel flanc dels ciutadans indiferents, beneficiats o acomodaticis... els polítics convençuts fins a tots els grups que treballen voluntàriament per la transició nacional cap a un futur millor, han d’evitar picar en l'esquer enverinat que es pugui posar davant del nas.

Però també per cadascú de nosaltres, per tal d'obrir els ulls a parents, amics, o companys de treball, per tal que no es deixem enlluernar per aquest embolcall.

Esberlada la nostra majoria democràtica no tindríem Estat, ni pervivència cultural ni futur com a nació...".