21 de març 2013

Ara arribat l’hora d’explicar-nos al món

Davant la difícil situació econòmica en que ens han instal·lat és imprescindible sortir a l’exterior a la recerca de noves oportunitats per sortir de la crisi a fer d’altaveu per projectar Catalunya com un país de prestigi i de qualitat, motor del sud d’Europa i amb unes especificitats que la capaciten per fer front a la  conjuntura actual i la viabilitat econòmica de la construcció d'un nou estat català xifrant el cost de en 383 euros persona/any per mantenir l’estat propi.

 
Un país que concentra el 22% de les empreses innovadores d’Espanya i l’1% de producció científica mundial, on experts en la economia internacional apunten amb arguments els 2.251 euros persona/any que costa actualment pertànyer a Espanya justifica que l’anhel de independència de Catalunya és inevitable, i és inevitable per que és una reivindicació que emana del poble és a dir de baix cap a dalt i davant aquest fet la oposició per part del govern espanyol només la pot endarrerir.

Si qui governa  en l’Estat espanyol tingués un mínim de capacitat de diàleg amb el que això comporta de cessions i transaccions, es donarien compte que davant un fet irreversible la millor manera de minimitzar els costos per a tothom és pactar el procés de secessió.

Catalunya no pot estar sotmesa a les vel·leïtats de una gent que han arribat a governar un Estat a base de mentides, de incompliments, amb tota impunitat i cinisme, que té com a prioritat destruir una identitat, una llengua i  una cultura pròpies, fins i tot negar l’evidencia de la projecció internacional de Catalunya amb 65 oficines repartides arreu del món agrupades en una quarantena de ciutats i una trentena de països projectant-ne la seva capacitat com a país de prestigi i de qualitat a la resta del món.

Ara arribat l’hora d’explicar al món en el marc del procés de transició nacional en la que estem immersos que Catalunya és una Nació i que té el dret a decidir lliurement el seu esdevenidor davant la evidència de  que dins de l’Estat espanyol no hi ha futur.

La afirmació d’aquesta realitat ha fet que els diferents governs de la Generalitat  hagin estat capaços de crear una xarxa de  delegacions arreu del món (Berlín, Londres, París, Nova York i la delegació de la Unió Europea), i per internacionalitzar la realitat econòmica compta amb trenta-quatre Centres de Promoció de Negocis, onze oficines de l’Agència Catalana de Turisme, cinc oficines de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), quatre oficines de l’Institut Ramon Llull, quatre representants de terreny de l’Agència Catalana de Cooperació (Nicaragua, Colòmbia, Senegal i Moçambic) i dues representacions (la Casa de la Generalitat a Perpinyà i l’Espai Llull a l’Alguer).
La situació econòmica i fiscal que pot tenir Catalunya com Estat propi, té una clara justificació econòmica, la competitivitat empresarial i científica o l’atractiu turístic del país, són elements suficientment convincents per poder decidir el nostre futur.
 
Potser no aporti res el que exposo en aquest curt escrit, però, en sembla que donar a conèixer unes dades extretes de documents oficials és obrir la finestra al coneixement, que sols és amb el boca orella com podem prendre consciencia del que necessita aquest país...
La no dependència espanyola.

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina