Quant la mamella queda encastada

La mamella com és evident ha quedat encastada entre l’asfalt i el pedrega, i en aquestes circumstancies poc es podrà munyir. Això s’acaba.

Ja no val criticar a uns i altres, ja ha quedat demostrat que en tots els partits hi ha gent feble, que en quant toquen poder es susceptible de corrompre’s, i tots posem l’accent en el politics, i és evident, en aquets els hem dipositat la nostra confiança escollint-los perquè gestionin la governabilitat del país d’acord amb la nostra manera de pensar.

Però no diem res dels corruptors, d’aquells que sense cap escrúpol en els comptes d’explotació de les seves empreses hi ha partides de “relacions publiques” o “despeses de representació” per fer evidents les febleses humanes des de la ampolla de vi, la panera de Nadal, les vacances pagades o el xalet a la costa.

 

No vull justificar al corruptes, no vull justificar les males praxis del politics, però crec que ja no es qüestió de corruptes i corruptors. Ara s’ha arribat al extrem de passar les ratlles vermelles, aquestes ratlles que tan s’han posat de moda. Ara no es corromp a ningú, ara amb tot cinisme i prepotència es roben diners i se’ls reparteixen entre ells, en sobres i la resta, surten cap Andorra, Suïssa, Liechtenstein,... en definitiva a paradisos fiscals.

Però vull dir que tot està canviant, la classe predominant ja no és qui ostenta el poder sinó la ciutadania, les noves tecnologies ens donen facilitat per la transparència i això ho hem d’aprofitar.

Qualsevol amb dos dit de front es preguntaria que coi està passant amb els catalans i els seus politics que cada cop surten més elements de corrupteles d’alt nivell, la veritat és que tot plegat fa pudor de desprestigi de Catalunya, dels seus politics i fins  i tot de la seva ciutadania.

Ara s’obren totes les portes pel diàleg, ho diu el president del govern Espanyol, de dubtosa credibilitat, però la porta oberta només ens serveix per la sortida ara ja no són els politics els qui han de negociar, aquests ja no els hi queda marge de negociació entre ells, és el poble que ja ha decidit el camí a recorre i l’hem de recorre amb fermesa .

La proposta del Pacte Fiscal sembla que ja ha sortit del calaix i estan disposats a parlar-ne, malgrat les resistències del “Barons” del PP que veuen que la seva economia es veuria afectada a la baixa. Però el govern espanyol no té un altre sortida, sap que amb el Pacte Fiscal podran acceptar un referèndum pel dret a decidir, amb el convenciment  que amb aquest  gest  i les promeses d’estimació a Catalunya el discurs de la por el NO el tenen garantit.

Però una vegada més s’equivoquen, el poble català ja ha vist la llum, la seva dignitat s’ha vist massa menyspreada, masses pactes i acords incomplerts masses lleis i addicionals incomplertes  com per mantenir-nos dins d’un Estat que no ens vol, que el seu únic interès és mantenir-nos per seguir munyin la mamella, aquesta mamella que ha quedat encastada entre l’asfalt i el pedregà.

Bé l’advocacia de l’estat ja s’ha pronunciat

Bé, l’Advocacia de l’estat ja s’ha pronunciat sobre la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya el 23 de gener i segons la Sra. Vicepresidenta del Govern espanyol i com no podia ser d’un altre manera diu que han apreciat arguments per que l’executiu pugui interposar un recurs d'inconstitucionalitat, cosa que el l'executiu espanyol no farà fins tenir un informe del Consell d'Estat per poder decidir (això “de poder decidir”, no és inconstitucional? No ho se pregunto? si interposa o no un recurs davant al Tribunal Constitucional (TC).

Poc clares deuen tenir les coses, si han de fer tantes sol·licituds i consultes.

L'Advocacia de l'Estat ha considerat que el fet de reconèixer el poble català com un subjecte sobirà vulnera quatre articles de la Constitució, segons la Sra. Cospedal com l'1, que estableix que la sobirania recau en tot el poble espanyol; la Sra. Vicepresidenta ha oblidant fer esment a la consideració de l‘Advocacia de l’Estat on especifica que l’article 96 de la carta magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern.

Argumenten que l’article 2, fixa la "indissoluble unitat d'Espanya", però el que no ens diuen és que el Regne d’Espanya va ratificar el 20 d’abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’Assemblea General de l’ONU al 1966. On s’expressa textualment en l’article 1.1 d’aquest dos tractats que “tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació” i que “en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

En aquest informe els seus redactors adverteixen, que en l’article tercer d’aquest mateix tractat, també es fa esment a que els estats que el subscriuen “procuraran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”.

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats i d’acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no es pot emprendre cap activitat per destruir-ho.

Malgrat això, en un col·loqui amb un periodista del setmanari britànic "The Economist", el Sr. Mariano Rajoy amb tota la fatxenderia que caracteritza al personatge, ha reconegut que si algú vol canviar la constitució, ho pot fer sempre respectant les lleis, les seves lleis, doncs és conscient que introduir a la Constitució el dret a decidir és impossible, ja que requeriria una majoria de dos terços al Congrés i el Partit Popular mai ho permetria.

Aquí queda clar, ni Tractats Internacionals, ni reformes ni diàlegs ni consensos, ells sempre s’oposaran a qualsevol acte democràtic, ells són els "amos i senyors" de la seva parcel·la dita Espanya i la ciutadania els camperols que la treballen per que ells puguin presumir i gaudir del seu fruit.

Com sempre, els governs espanyols manifestant el seu domini, en totes les decisions.

Però s’equivoquen si pensen que amb les seves actituds podran ofegar la veu d’un poble no autoritzant la consulta a la gent que viu i treballa a Catalunya a decidir el seu futur, per què la resposta seria contradictòria a la fal·làcia de que la immensa majoria de catalans volen que continuem com fins ara i que ... "és una minoria els que volen privar els ciutadans catalans d'Espanya".

No es donen compte que negar una consulta va en contra dels principis de la Unió Europea? No hi ha pitjor ignorant que aquell que nega la democràcia imposant la seva voluntat per la força.

VOLDRIA SABER EXPLICAR-ME MILLOR......PERÒ

Se que hauria de parlar de retallades, corrupteles, gendres, ducs i caseres d’elefants,  però sabeu que passa que potser diríeu que no dic el que tothom vol que es digui que és el que diu tothom. Uns perquè són dels altres, els altres perquè tenen presumptes motius per callar, els d’allà que són  els dels  “cales” no peguen el que han de pagar i fan que els que han de cobrar tinguin motius d’autodefensa per distreure al personal.  

El petit i mitja empresari ofegat en el desconcert,  els bancs plens d’aturats asseguts fen petar la xerrada i prenent el sol, criticant a aquells que no van votar, per que la culpa de la situació és dels altres, dels que van guanyar. Però com no hi han arguments propis, econòmics ni politics, resulta que aquells són un corruptes, però els altres més i clar entrem en el circ de la xarcuteria on trobem tota classe d’embotits, però casualment el que més predomina és el xoriço per ser la peça més variada en quant a marques i Denominacions d’Origen. 

Nosaltres els catalans no som aliens a tot això, tenim Palaus que a més de esdeveniments musicals, fan obres de caritat ajudant a persones i “ONGS” d’activitats vàries, tenim Revisions automobilístiques, que no sabem perquè serveixen, o potser sí, viatges Andorra a comprar formatge, llet en pols, tabac etc. etc. a un cost desorbitat hem de suportat els propis “presumptes” i els veïns “presumptes” també i aquets com els diners els hi venen de les comunitats, ho fan tot a l’engròs, i “ensobrats”.comptabilitzant en llibres els moviments d’entrades i sortides i els curset d’esquí per terres helvètiques. 

I en aquest negoci apareixen els banques, aquets “Srs.” que quant fan una irregularitat, en l’entitat bancària que dirigeixen són acomiadats amb una bona remuneració i amb l’experiència acumulada se’n van ha assessorar aquelles companyies que abans eren públiques i que ells mateixos  en el seva curta estona (en castellà Rato) en un ministeri, van autoritzar la seva privatització. 

 I ara per adobar-ho tot, menyspreen mes d’1.400.000 signatures reclamant la adhesió al pagament, evitant els desnonaments i es sensibilitzen davant  les respectables 600.000 persones, que el seu gaudi es fer patir un animal, amb la crueltat que això representa, però ull, això és cultura això és un fet identitari, això és una demostració de que qui defensa i protegeix aquest espectacle no és digne de viure en una societat civilitzada on el patiment de les persones de les famílies, d’aquells que han decidit llevar-se la vida davant de tanta opressió  això tan dramàtic de tanta transcendència humana els hi és tan aliè com l’espectacle del acarnissament en públic dels animals considerat d’Interès Nazi....onal. 

Com se que els que en llegiu sou gent amb un grau d’intel·ligència per sobre la mitjana no m’estendré més amb el tema. Ja m’he heu entès, no? 

Tot és qüestió de prioritats i la meva, la nostra, és apaivagar la situació social, els desnonaments, l’atur, la precarietat dels que tenen la sort de tenir feina, i no veure més retallades en l’estat del ben estar en que ens van pujar amb una bombolla, la nostra prioritat és, repeteixo, gestionar els nostres recursos, els recursos que els que treballem i vivim a Catalunya generem evitant que cada any, més de 15.000.000.000 d’€ se’ls emportin per gaudir d’autopistes sense peatges, aeroports sense avions, ferrocarrils d’alta velocitat amb recorreguts de 80km. i viatges de caseres.

 

Que nosaltres hem d’aconseguir endreçar casa nostra, és evident, fer una neteja a fons i canviar tot allò que s’hagi de canviar per realment tenir unes estructures d’estat com les tenen els països del nord. Finlàndia, Suècia Dinamarca, Islàndia etc, etc, on els politics, estan al servei del poble i on la ciutadania té la força i el valor de l’exigència activa envers als seus representants.

CATALUNYA, A EUROPA?

Les darreres, declaracions del “Sr.”José Manuel García-Margallo ministre d'Afers Exteriors espanyol demostren una vegada més que a Madrid no entenen res. No es donen conte que ells ja no tenen la paella pel mànec? Aquesta paella que des de 1939 han estat acostumats a remenar sense adonar-se’n que ja no tenen ingredients ni per la dreta ni per l’esquera a remenar. No hi ha cap tractat a la Unió Europea que els hi doni dret a vet per bloquejar la adhesió de Catalunya.

Per aquest fet, Espanya podria ser expulsada  per violar els tractats de la Unió i del propi Estat espanyol. Les afirmacions del “Sr.” Ministre Garcia-Margallo ens demostra el nivell d’incompetència del propi personatge, i de qui l’anomena’t com a ministre.

La capacitat volcànica amb que més d’un milió i mig de persones sortís al carrer amb el clam de Ja ni ha prou!!! Volem sortir de la precarietat, Volem unes politiques socials d’acord amb el que aportem amb el nostres impostos, Volem evitar les retallades en el nostre territori, en el nostre país, i amb el desig de ser un nou Estat dins la Unió Europea.

La estupidesa de l’Estat Espanyol, d’ignorar tot això i portar-ho a extrems amenaçadors en boca d’alguns militars, nostàlgics i casposos, es deplorable, a no ser que el que es pretengui és portar al país a una confrontació que la ciutadania responsable fa cas omís.

Per ells, el fet és preocupant, les “quimeres dels catalans” que el Rei Espanyol Joan Carles I va esmentar  amb la carta redactada per un o altre, no ell, fan perillar el seu status quo, els seus privilegis, el seu imperialisme, fins el punt que no els importa crear un ambient al del 1936. El cabdill ho espera. És sorprenent, no? Nosaltres a per la I República.  Ells a per la III.

Ni 30 anys de pertinença a la Unió Europea ha modificat prou la mentalitat dels espanyols. Però creuen els militars amb el seus comentaris que poden tenir de nou algun paper en la “democràcia” espanyola? García-Margallo, Felipe González, Alfonso Guerra, José Mª Aznar, Mariano Rajoy, entre d’altres... les abnegades i digníssimes mestresses de casa, funcionaries de carrera que avui fan de ministres, no veuen que ja no hi ha camí de retorn al passat? al passat dels seus antecessors que tan bé els hi va anar.

Ho saben, saben que Catalunya va a per totes, saben no obstant que Brussel·les, intentarà no haver de pronunciar-se sobre aquesta qüestió, però la persistència del poble català en la voluntat de ser reconeguts com el que som, una Nació amb historia, llengua i cultura pròpia que res ni ningú podrà aturar. El pronunciament de Brussel·les serà inevitable.

Que ningú pensi que Brussel·les es posarà al costat de l’Estat Espanyol evitant que els catalans exerceixin el dret d'autodeterminació, estan cometent de nou un altre error aquest cop de judici.

La maquinaria de la  Unió Europea té una Agenda oculta on no sols treballa en comissió, si no també en altres llocs on intenta promoure l’enfortiment del poder de les regions i les nacions sense Estat en oposició als estats tradicionals, causants de la paràlisi cap a la construcció d’una estructura federal dins d’un Estat Europeo.

PER AIXÒ CATALUNYA SÍ A EUROPA