L’excés de crispació creat per un personatge, que es pensa que tot el món gira al seu voltant, ha fet que una entitat centenària amb un més o menys prestigi de seriositat, on en l’àmbit esportiu consten 9 copes d’Europa en totes les seves variants i modalitats, 31 lligues espanyoles, 17 copes de Espanya entre “Generalisimos” i Reis, amb 8 Súpers copes espanyoles i 1 súper-copa Europea entre d’altres des de les retransmeses per TV en blanc i negre, aquesta entitat emblema de l’Espanya que tant a fet per aquell país en èpoques del dictador, fins a les de la TV de color en democràcia caigués en el més gran i inacceptable dels ridículs.
Ens demostra el seu immens complex de inferioritat, on necessita el triomf a qualsevol preu perquè és conscient que sense aquets ell no és ningú, com demostra el fet de caure en les més grans baixeses pel que diu i del que fa, demostrant la seva impotència amb les injuries contra el rival abocant un munt de deixalles sobre aquells que li han demostrat el més vulgar de la seva realitat, fins el punt de perdre el sentit del ridícul i la seva ubicació en aquesta societat.
És obvi que amb aquesta actitud el que ha pretès aquest individu és desacreditar la victòria del rival, ha intentat distreure l’atenció, per tal de evitar que els seguidors, socis i aficionat del equip que entrena, un equip amb una certa seriositat i prestigi esportiu, l’ha convertit amb un equip sense identitat, covard, destraler, indigne de gestionar un pressupost de més de 400 milions d’euros i de alinear en les seves files un bon grapat d’estrelles amb una alta cotització en el mercat futbolístic, això sí dirigits per un enemic del futbol com va definir The Times, potser per que comparava el seu futbol, amb altres que es practiquen i veuen per els camps d’Europa i en la mateixa lliga espanyola.
Però aquest personatge només vol l’èxit aconseguit per enaltir el seu nom, no pas fer un bon espectacle esportiu, donar prestigi a la entitat que el paga, molt bé per cert, fer gaudir als aficionats, simpatitzants, socis d’aquesta entitat. I el que no sap el personatge és que el futbol amés d’un esport, és sentiment passió, per uns colors, per definir una identitat. El Real Madrid, és tot això també, passió, sentiment i identitat i el seus dirigents no poden malbaratar els més de 100 anys de historia d’aquesta entitat deixant-la en mans d’un individu mediocre en lo professional, acomplexat en lo personal i necessitat de reafirmació com Maurinho
I sols una reflexió al Magnat de la construcció; Quant ell va néixer el R. Madrid ja existia, abans de fer-se ric, el R. Madrid va estar dirigit per altres persones que en menys fortuna i menys poder econòmic el va fer nou cops campió d’Europa 31 de lligues espanyoles i no tantes copes, 17 però també. Des de juny del 2009 va ser de nou escollit President i d’entrada i a cop d’efecte ha invertit 159 milions d’euros amb els dos noms més mediàtics del futbol Cristiano Ronaldo i Kaká aquest fitxat segons les pròpies paraules del president, "por la amistad que tengo con Galliani porque es un gran amigo del club. Que esto no se olvide nunca". Que voldrà dir amb aquesta frase, després de pagar 65.000.000 € per amistat ?
Això és el món del futbol.
Encertat
ResponEliminaCompletament d'acord, independentment de quin sigui el color o les idees no hem d'oblidar que és un esport i la famosa paraula "fair play" ha de prevaler abans que res i aquest "senyor" desacredita al club que representa, en aquest cas el club blanc però crec que abans ho va fer amb altres i ho continuarà fent.
ResponEliminaÉs clar que també hi ha la responsabilitat del president de torn per permetre que el "reclam del desprestigi" prevalgui per davant del saber estar, cosa que és d'admirar i molt per exemple amb Pep Guardiola un gran senyor.
Carles felicitats no ho podies haver escrit millor.
Alicia
M'agradaria, poder coneixet personalment, per felicitar-te per aquest escrit amb una encaixada de mans, mai podia imaginar-me que es pogesin dir tantes coses sense dir res, es a dir sen se senyalar a ningú més enllà del que es just.
ResponEliminaJoan Antoni
Consogre, he trigat uns dies a obrir el correu, saps que estic a Segur. Com sempre estas al punt exacte amb els teus comentaris. Et felicito i t'envio una abraçada.
ResponEliminaJosep
Això dic jo, perquè no escrius més articles. Albert
ResponElimina