El sistema polític espanyol en els darrers anys a portat a totes les seves institucions a la fallida, s’han carregat el model productiu, han fet de l’estat autonòmic, un estat de campi qui pugui al voler alienar a tothom per igual sense tenir en compte els fets diferencials de les quatre nacions que conformen l’Estat. No han tingut en compte, que el futur, passa per un model educatiu, seriós, modern, portat a la praxis amb autoritat, on el valor de l’esforç ha de ser la base de l’èxit i no ha estat així segons tots els estudis, els informes d’àmbit europeu han deixat palès al grau de tercermundista en que es troba el model educatiu espanyol, i això ens arrossega a nosaltres, malgrat anar per sobre dels paràmetres analitzats. D’aquí que hem de aprovar a les Federacions de Pares d’Alumnes de Catalunya que han decidit desvincular-se de la Confederació Espanyola d’AMPAS i iniciar actuacions enfocades a establir relacions amb la resta de federacions europees dins d'un Pla de relacions internacionals. Una acció més de la societat civil organitzada que veu que la perinença a Espanya es un mal negoci.
Que dir de l’estat del benestar de les persones, que tan sols han vist com les seves il·lusions han estat el somni de les bones paraules i de l’engany, ens han confos amb l'estat del ben estar, amb la falàcia dels drets adquirits.
Es per aquestes raons, que ens cal seguir amb aquest nou cicle que hem encetat en la vida política i econòmica a Catalunya. I cal que els partits catalans prenguin nota, per tal de sortir d’aquets atzucac que ens arrossegat, no hem de permetre, que les mediocritats que governen a l’Estat ens ridiculitzin, en la política exterior.
No podem permetre que un sentiment d’impotència davant aquesta manera de governar l’estat hipotequi el nostre futur com a poble, crec que hi ha que canviar tot de nou, especialment la forma de participar en política, hem de crear una massa crítica política suficient per reformar i generar il·lusió trencan si cal amb el jou opressor d’un Estat que no ens vol entendre.
Hi ha mesures que ens han estat imposades per l'estat Espanyol i pels ajusts i/o retalls econòmics a què s'ha d'adequar l'economia catalana i que per variar és la que sempre surt perdent (aportant més i rebent menys), però no ens podem oblidar el que està fent la Generalitat tampoc, que està destruint un pilar tan important en qualsevol societat com és la sanitat, aplicant unes retallades brutals allunyades fins i tot, del que els experts que ells mateixos van contractar, desaconsellen. No es pot abaratir una intervenció quirúrgica, ni ajornar proves que puguin detectar un càncer. Què passa amb la resta de sectors de l'economia? Crec que tots estaríem d'acord a tenir un tram de carretera menys, una estació de metro menys modernitzada, anar a 80 en lloc d'a 110 i en tot això s'inverteix, no es retalla. I en educació igual com en sanitat, si retallem en el futur dels nostres fills, què ens espera? Una població ignorant i malalta?
ResponEliminaCarles m'alegra molt que hagis tornat a escriure i espero que els espais entre un i un altre no siguin tan prolongats.
Alicia
Molt d'acord amb la teva reflexió: de cap a peus! Els partits, o els canviem o no ens serveixen per transformar la realitat... Així de clar. I observo que aquest desànim és general a tots els partits: CiU, PSC, ERC, ICV... Quan vulguis, en parlem amb més detalls...
ResponEliminaJoan Badia
I Un cop llegit tot això et pregunto: L'Artur Mas es la solució?
ResponEliminaJoan i Carles, no hem de parlar, hem d'actuar.
ResponEliminaAlber