Les parts essencials, d’un país, no se solen maltractar.

El president de Freixenet i de la Cambra de Comerç, José Luis Bonet, es va mostra contundent afirmant que “Catalunya és part essencial d’Espanya, i així ha de seguir”.

Sr. Bonet, el suposava amb prou nivell intel·lectual com per saber que acaba de dir la bestiesa més gran que una persona catalana pot a arribar a imaginar. O sigui, que Catalunya és part essencial d'Espanya? Miri, si fos així, el govern espanyol no es passaria tot el temps, espoliant-nos i maltractant-nos tal com ho està fent i procuraria que el territori més dinàmic de la península fos el millor tractat.

La seva España Sr. Bonet gaudeix de la Marca Freixenet gràcies al esforç dels pagesos productors de raïm del Penedès als que vostè els hi compra, ves a saber a quin preu, i als treballadors que vostè té en nòmina, ves a saber en quines condicions econòmiques, perquè tot i que tenen una feina, sí un lloc de treball, també estant fent un gran esforç per superar la crisi actual que ens envolta. Aquesta crisi que els grans empresaris com vostè i amb la comllevància de la banca i l’Estat espanyol ens han portat.

És patètic veure que una empresa genuïnament catalana, es pugui vendre al imperialisme castellà desprès d’haver estat el gran objectiu del boicot espanyol als productes catalans. Que toleri i mantingui l’espoli del esforç del seu treball, i dels seus assalariats, que menyspreï la dignitat del seu país, alimentant voltors sanguinaris mancats de tota racionalitat, però sàpiga vostè que Catalunya és tant rica, però tant, que tenim la sort de comptar amb les millors caves del món que produeixen uns grans vins. Uns grans caves que són la delícia de tothom qui els prova i un producte de gran qualitat. Podríem dir el mateix del seu producte? De la seva marca? Són unes preguntes -no hi entenc gaire d’enologia-, però em deixo portar pel meu paladar, i com no, m’agraden més unes marques que altres, potser sense tanta bombolla feta “sota la calaixera” com deia “l’avi Ramonet”

En fi... les seves manifestacions Sr. Bonet son les del típic cas del català que vendria a la seva mare per a oferir noves glories a Espanya, disposar dels diners heretats i aprofitar-se del poder i les possibilitats que donen.

Indigne es diu d’aquell que es ven en defensa de la unitat de l'Estat que, t’espolia, et nega la teva existència amb aquesta contundència irracional, renegant dels seus orígens, traint al nom que porta i embrutant la marca que, amb tant esforç, van aixecar els seus avantpassats.

Sr. Bonet, es deu haver assegurat (com a mínim!!) que tots els "brindis oficials espanyols" es facin amb el seu cava. Doncs, felicitats. Nosaltres, li puc ben assegurar que, quan brindem per la Catalunya lliure, que ho farem (malgrat existeixi gent amb els seus mateixos interessos), no ho farem amb el seu cava, no seria prou digne per a l'ocasió.

Aprengui dels empresaris com el Sr. Grifols que sense pors a nous horitzons que pensen amb el curt i llarg termini en un país lliure i pròsper i en el benestar de la seva gent i els beneficis que sens dubte portarà la independència un cop passada la tempesta.

Bé, Sr. Bonet, la seva posició la podrà defensar democràticament en les properes eleccions amb el vot que li correspon. Perquè malgrat tot el seu “imperi”, li correspon només un vot, igual que a la resta de catalans.

Ah!!!! I sàpiga que la nostra bombolla no s’ha desinflat, puja… i puja, i el 27 de setembre esclatarà.