Arribarem
a la consulta cansats i esgotats, però arribarem. No ens aturarem per molt que
vulguin els unionistes, i estic segur que el poble català ja no farà ni un sol
pas enrere. No estarem pas cansats de lluitar, d’explicar, d’intentar convèncer
perquè volem votar, i de mobilitzar-nos tant com calgui. Seran uns pròxims
mesos intensos, històrics, i sense cap dubte, plens d’il·lusió per arribar a
complir el tràmit de preguntar al poble que és el que vol, que en pensa
d’Espanya, i si vol tenir l’oportunitat de crear un nou Estat.
Però
francament, estic cansat de sentir mentides, manipulacions de la història, de
sentir-se insultat i menyspreat, dels discursos que pretenen fer por, de veure
com individus que es passegen constantment per les televisions per cobrar la
seva factureta, se’ls i omple la boca d’indignitats i falsedats. Bona part
d’ells per pura ignorància, ja que realment es creuen que els catalans som tant
borinots de seguir uns líders malvats amb interessos “espuris” (per utilitzar
vocabulari de l'il·luminat socialista Balmón) que ens condueixen com xais per
on volen. Altres, evidentment saben que no es així, però utilitzen aquest
argument per fer ells, amb els seus savis electors el que diuen que el MHP Mas
fa aquí. Aquestes titelles del poder centralista, poder que estan veient com es
dilueix per la voluntat fèrria d’un poble conscient de la seva realitat, es van
desesperant a poc a poc, i creuen que intensificant els seus atacs i la negant
reiteradament la realitat podran fer quelcom més que el ridícul al final.
Cada
dia de cansament, que és també alhora combustible per continuar amb pas ferm
cap a la independència, ens acosta a la possibilitat il·lusionant de crear un
nou Estat, que puguem construir de forma que ens alliberem d’actituds i
d'inèrcies tan típiques d’Espanya i que tant contribueixen a fer de l’estat
espanyol el paradís dels corruptes, de la injustícia (de pagament últimament
gràcies al Gallardón), de la rància constitució monàrquica, dels hereus del
franquisme, del tarannà parasitari ja sigui cap a Europa o cap a Catalunya, i
de tantes i tantes peculiaritats, que converteixen Espanya en el que és.
Cony Carles, trigues a escriure i quant ho fas no deixes a ningú en l'anonimat,
ResponEliminaTorna i fes-ho més a sovint
Joana.
Carles,
ResponEliminaNIngú no et va dir que aquesta és una cursa de fons? Cal tenir molta resistència per arribar a la meta...
Vinga! No podem estar cansats!!!!! Mai dels mais!!!!!
Ànims!
Joan
Una vegada i una altra intentaran desmotivar-nos, trencar la coherència, tòrcer el discurs, incidir en les contradiccions, però amb gent com tu, que del cansament en treu nou combustible, difícilment se'n sortiran
ResponEliminaJaume
Carles no afluixis, el teu cansanci es el nostre i els teus escrits son els nostres.
ResponEliminaFelicitats.
Josep
Després del NO previst, que hem de fer Carles? persistir, o seguir sommiant 300 anys més.
ResponEliminaSussana
Potser més que cansats és avorrits d'escoltar tantes mentides, però ja estem acostumats.
ResponElimina