04 d’abril 2014

ESTEM CANSATS



Arribarem a la consulta cansats i esgotats, però arribarem. No ens aturarem per molt que vulguin els unionistes, i estic segur que el poble català ja no farà ni un sol pas enrere. No estarem pas cansats de lluitar, d’explicar, d’intentar convèncer perquè volem votar, i de mobilitzar-nos tant com calgui. Seran uns pròxims mesos intensos, històrics, i sense cap dubte, plens d’il·lusió per arribar a complir el tràmit de preguntar al poble que és el que vol, que en pensa d’Espanya, i si vol tenir l’oportunitat de crear un nou Estat.

Però francament, estic cansat de sentir mentides, manipulacions de la història, de sentir-se insultat i menyspreat, dels discursos que pretenen fer por, de veure com individus que es passegen constantment per les televisions per cobrar la seva factureta, se’ls i omple la boca d’indignitats i falsedats. Bona part d’ells per pura ignorància, ja que realment es creuen que els catalans som tant borinots de seguir uns líders malvats amb interessos “espuris” (per utilitzar vocabulari de l'il·luminat socialista Balmón) que ens condueixen com xais per on volen. Altres, evidentment saben que no es així, però utilitzen aquest argument per fer ells, amb els seus savis electors el que diuen que el MHP Mas fa aquí. Aquestes titelles del poder centralista, poder que estan veient com es dilueix per la voluntat fèrria d’un poble conscient de la seva realitat, es van desesperant a poc a poc, i creuen que intensificant els seus atacs i la negant reiteradament la realitat podran fer quelcom més que el ridícul al final.

Cada dia de cansament, que és també alhora combustible per continuar amb pas ferm cap a la independència, ens acosta a la possibilitat il·lusionant de crear un nou Estat, que puguem construir de forma que ens alliberem d’actituds i d'inèrcies tan típiques d’Espanya i que tant contribueixen a fer de l’estat espanyol el paradís dels corruptes, de la injustícia (de pagament últimament gràcies al Gallardón), de la rància constitució monàrquica, dels hereus del franquisme, del tarannà parasitari ja sigui cap a Europa o cap a Catalunya, i de tantes i tantes peculiaritats, que converteixen Espanya en el que és.


6 comentaris:

  1. Cony Carles, trigues a escriure i quant ho fas no deixes a ningú en l'anonimat,
    Torna i fes-ho més a sovint

    Joana.

    ResponElimina
  2. Carles,
    NIngú no et va dir que aquesta és una cursa de fons? Cal tenir molta resistència per arribar a la meta...
    Vinga! No podem estar cansats!!!!! Mai dels mais!!!!!
    Ànims!

    Joan

    ResponElimina
  3. Una vegada i una altra intentaran desmotivar-nos, trencar la coherència, tòrcer el discurs, incidir en les contradiccions, però amb gent com tu, que del cansament en treu nou combustible, difícilment se'n sortiran

    Jaume

    ResponElimina
  4. Carles no afluixis, el teu cansanci es el nostre i els teus escrits son els nostres.
    Felicitats.

    Josep

    ResponElimina
  5. Després del NO previst, que hem de fer Carles? persistir, o seguir sommiant 300 anys més.

    Sussana

    ResponElimina
  6. Potser més que cansats és avorrits d'escoltar tantes mentides, però ja estem acostumats.

    ResponElimina