….Gerro d'aigua freda ( II )

Donada la importància d'aquest estudi del professor Roland Vaubel  prestigiós economista, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, segueixo donant difussió a la segona part de la anterior informació, per tal de que quantes més persones tinguin coneixement de les moltes falsetats econòmiques del govern Espanyol, millor.

Desmunta els arguments del no:

L'estudi desmunta algunes de les objeccions que es fan contra la secessió. Per exemple, la que no es respectaran els drets de les minories. “No hi ha cap raó per suposar que la majoria de la gent a la regió secessionista sigui menys tolerant que la majoria de la gent en l'estat predecessor . Al contrari , com que l'estat escindit és més petit que no el predecessor, a les minories en aquest nou estat els serà més fàcil de sortir i és més probable que siguin tractades amb més tolerància que no les minories a l'estat predecessor.”

I fa aquesta consideració: “No hi hauria problemes de drets humans si Escòcia , Catalunya, el País Basc, Galícia, Flandes, Còrsega, el Sud del Tirol o la Macedònia grega s'independitzessin. L'article 2 del Tribunal de la UE protegiria les minories amb més eficàcia si obligués als Estats membres a garantir el dret de secessió de les seves regions, de la mateixa manera que l'article 50 assegura als Estats membres el dret de marxar de la Unió.”

En aquest punt, recorda que hi ha molts estats (entre els quals no hi ha Espanya) que respecten els drets de les minories justament perquè “són països que deuen la seva existència a la secessió: Suïssa (1291), Suècia (1523), Països Baixos (1579), Grècia (1827), Bèlgica (1831), Noruega (1905), Finlàndia (1917), Irlanda (1922/1944), Islàndia (1944), els països del Bàltic (1990), Eslovènia (1991), Croàcia (1991), Bòsnia i Hercegovina (1992) i Montenegro (2006)”.

Raons econòmiques de pes :

“A la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que la resta” , recorda Vaubel . “No és cap coincidència. Las regions més pròsperes com Catalunya són contribuents nets. Subvencionen a les altres regions amb el sistema d'impostos i transferències . Es desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia . A Europa occidental , Flandes i Catalunya són un bon exemple.

En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió . “Amb tot -diu- , el dret de secessió no per a la redistribució interregional. Tan sols la limita.” I raona aquesta afirmació: el dret de secessió s'esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'estat és més gran que els beneficis que obté pel fet de pertànyer a ell . Segons Vaubel, el dret de secessió permet aturar els perjudicis de la redistribució interregional per a les regions que contribueixen en excés.

Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. “Un país petit depèn més de les importacions i, com no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero.”

NO BUSQUI AQUESTA NOTÍCIA A LA PREMSA DE MADRID