ESCOLTAR LA MAJORIA SILENCIOSA?

Porto uns dies intentant descobrir que ens vol dir cada cop que la líder del Partit Popular "a" Catalunya ens diu o ens vol dir alguna cosa. Per mi tot és un misteri. 

Resulta que l’acte convocat pel Partit Popular a Catalunya a la plaça del Rei de Barcelona, un acte, per cert, per la unitat d’Espanya, hi van assistir 150 persones, segons les fons contabilitzadores, es clar, hi ha que diu que no arribaven al centenar.

Quan en realitat era molt fàcil comptar l’assistència, doncs la pluja els feia estar molt quiets sota el paraigües. Així que ni amb aquestes circumstàncies poden quadrar el números.

Però bé aquí apareixen el meus dubtes, o la meva ignorància comptable: Si a la plaça del Rei de Barcelona hi havien 150 persones, 6.999.850 que no hi eren , que es van “suposadament” quedar a casa, són la majoria silenciosa a favor de la independència?. No sé, pregunto. Potser la Sra. Soraya Sáez de Santamaria m’ho pogués aclarir, són aquesta majoria silenciosa per els que està disposada a vetllar, representar i escoltar, te ous, la senyora, ... escoltar el silenci. Quin prodigi d’orelles...però seguim no perdem el fil.

És evident que per qualsevol que tingui una mica de sentit comú i una mica de decència, és de bojos pensar que les persones que no van assistir a un acte és perquè pensen tot el contrari del que es defensa en aquest acte.

Però encara és més  cínic que el Govern de l’Estat estigui disposat a donar per fet que els 5.400.000 que no van fer la Via Catalana són tots espanyolistes, i en canvi, no se’n recordi que 6.999.850 ciutadans de Catalunya van passar olímpicament d’anar a l’acte que convocava els partits nacionalistes espanyols, Ciutadans i PP en favor de la unitat

d’Espanya.

Quin ridícul. És de lamentar que els espanyols, tinguin un govern tan cínic i tan capaç d’excusar-se amb ximpleries tan ridícules com aquesta d’arrogar-se la representació i la interpretació d’unes certes majories silencioses. Unes sí, però d’altres no, tot i ser més nombroses.

 A veure si l’entenc “Sra.” Camacho, o vostè s’explica millor. Per una banda ens diu, que el partit va demanar valentia i que no fossin còmplices d’uns actes que no representen la realitat. És a dir que vostè, no volia participar als actes oficials de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, perquè el Partit Popular considera que aquest actes no representen la realitat. D’acord, desprès ens diu que no va sortir de casa perquè viu al centre de la ciutat i estava tot “ple de gent i rodejat de senyeres”.

A veure si aprèn a explicar-se: Sí el centre de la ciutat estava ple de gent i senyeres, quina és la realitat? La que el “seu” partit voldria que fos, o la que vostè i el partit al qual pertany els molesta tant que fins i tot s’atreveixen a negar-la per, poc després, contradir-se i reconèixer-la implícitament.

També ens diu “Sra.”. Camacho que estava tot ple de senyeres. Jo pensava que el que li molestava era l’estelada, però no sabia que també li molesta -o la fa incomodar- que tot estigui ple de senyeres.

Ja veig que el seu problema i de tots els qui ens enganyen i s’autoenganyen que són tan catalans com espanyol és que, de fet, són espanyol entenen com espanyol que primer assumeixen i simpatitzen amb la supremacia de la cultura i llengua de la nació castellana i després pretenen conservar cert toc de catalanitat com si es tractés, de quelcom purament folklòric, residual i subsidiari

Siguem honestos, i no es delatin vostès mateixos, ¿sí els carres de Barcelona haguessin estat plens de rojigualdes i de gent amb samarretes de la “roja”  vostè també s’hauria quedat a casa manifestant la mateixa incomoditat que se li va notar quant parlava d’aquesta qüestió? És evident que no.  Em sembla bé que vostè com molts altres es sentin espanyol en clau de supremacia castellana. Són vostès lliures de sentir-se com vulguin. La única cosa que demanem és que no s’autoenganyin ni continuïn enganyant a ningú més amb la cançoneta de que són tan catalans com espanyols.

No, quant la sola presència de moltes senyeres als carrers i en general, tota la simbologia catalana de la Diada és evident que els hi fa nosa, els hi fa estar incòmodes.

La seva realitat, que no és la nostra, és celebrar la Diada onejant banderes espanyoles i la simbologia pròpia de la cultura i nació castellana com a vencedors de la conquesta per la força de les armes.

Però per sort, aquesta no és la realitat que s’evidencia.

Oblidem-nos d’Espanya i comencem a fer neteja a casa nostra

Oblidem-nos d’Espanya i comencem a fer neteja a casa nostra, no podem permetre que el president de la Generalitat sigui pres d’amenaces per part de la més rància i casposa casta que parasita per el nostre país, instal·lada en el nacionalisme català d’arrels, diuen, que cristianes. Aquets que traeixen el seu propi ideari, aquets que sols els importa ser usuaris del pont aeri es posen les mans al cap al no veure recompensada la seva ànsia de poder, entren en al joc brut de les amenaces al més pur estil d’Al Capone al servei de les elits econòmiques del país que tenen als seus servidors pròpiament dits mercenaris, per pressionar, i amenaçar al president de la Nació Catalana escollit democràticament, per el poble. El que més els hi preocupa a questa “camorra pel càrrec” és que el President parla clar i aquesta actitud la consideren traïció a la causa de les seves lucratives butxaques, ostentoses i brutes. 

Aquesta gentussa, que tenen nom i cognoms, i un ampli currículum, nacionalista, deliren per un finaçament per a Catalunya, no superior al actual, no volen perdre el monopoli de l’autonomia de Catalunya amb l’objectiu de privar les oportunitats a la Societat Catalana que reclama valentia al president. Per un president d’una Nació sense estat ha de ser molt difícil governar amb l’enemic ficat dins de casa, aquest “monstres” que treballen i amenacen a rebentar el procés que el poble de Catalunya ha engegat i que el President com a tal ha escoltat. 

Però aquest governant ha de saber, que malgrat les aparences, no esta sol, té un poble que l’avala, un poble que es mobilitzarà fins on calgui, per mantenir aquest lideratge, per sortir-sen. La societat civil catalana ha dit prou, el jovent cada cop és més conscient de la realitat. Els no tant joves, volen veure el somni, que la llarga nit del feixisme els hi va eclipsar. Han perdut la por, no tenen res a perdre. Les retallades, les dificultats econòmiques del nostre govern amb el deute considerable i sotmesos a l’estat espanyol que ni tan sols ens paga el que segons la legalitat que tan presumeixen voler fer complir, ens déu . 

Això no és un incompliment de pagament això és un robatori, de màfia organitzada sota un concepte constitucional. Catalunya ha sortit al carrer, a formar part de la història Catalunya a respondre a l’agressió constant i premeditada de l’estat espanyol, ha omplert centenar de km de carreteres, amb desplaçament de vegades costosos, però amb la il·lusió i la força de saber que res és perdut i amb aquesta força demostrada no cal esperar al 2016 la nostra fita és el 2014 i ho hem de fer possible tots al costat del President. Al 2016 haurem perdut dos anys de negociació. 

Amb aquestes circumstàncies desprès de l’èxit de la mobilització més important feta mai a l’estat espanyol i a bona part d’Europa pot passar de tot i fer imparable, per molt que les elits econòmiques del país vulguin boicotejar el procés cap l’estat propi i, per reblar el clau, el líder de l’altre partit de la federació que governa el país, és passi el dia fent perdre la credibilitat del govern. Aquest individu passarà a la història com aquell que va trair al President de la Generalitat de Catalunya. 

Com aquell, que els de fora el van assassinar, amb aquest des de dins i al seu costat l’han traït. 

Però compte, el poble no oblida aquest gestos.