04 de setembre 2017

#Jonotincpor, ni dels uns, ni dels altres



La pena de la barbàrie, el dolor i la solidaritat amb les víctimes i familiars la sento i la he sentit com a pròpies i mai no s’esborraran de la meva ment les tres nits posteriors als fets. Per què?... potser indirectament ho vaig viure massa a prop. 

Vergonya aliena vaig sentir al veure desembarcar a tota la classe política espanyola amb el seu cap d’Estat al front, per cert, un cap d’Estat que segons la pròpia constitució queda al marge de qualsevol responsabilitat. 

Títol II de la Constitució Espanyola en l’Article 56 el tercer punt  expressa: La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat. 

L’article 62 de la constitució, apartat h, ens diu... Correspon al Rei: El comandament suprem de les forces Armades. 

Unes forces Armades, constituïdes per l’Exercit de Terra, l’Armada, i el Exercit de l’Aire, que tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i el ordenament constitucional. 

En el Article 64 indica que els Actes del Rei seran referendats pel President del Govern i en el seu cas, pels ministres “competents....” 

Des de fa dues o tres legislatures poques coses hauran referendat el President de govern i els ministres. Ho dic per allò de la competència del president del govern i els seus ministres. 

Anem bé, un Cap d’Estat inviolable, sense responsabilitats i que els seus actes, han de ser referendats per uns membres del govern, President i ministres, d’una clara i manifesta incompetencia. 

I amb tot aquest panorama d’esperpèntics personatges, encapçalant una manifestació en segona fila, uns diuen que el protagonisme era d’aquells que van estar donant la cara, exposant les seves vides i romandre als llocs del fets, fins a vint-i-quatre hores seguides.  

Potser sí, aquest eren els protagonistes.  

Però que feien tots els altres darrere? eren darrere, perquè els i tocava “protocol·làriament per la  vergonya que van sentir al veure la fermesa del clam que la ciutadania s’expressava. Tots allà hi eren per manifestar el rebuig al terrorisme, a la barbàrie produïda per uns pobres innocents víctimes de les desigualtats, de la marginació social, de la manca d’autoestima, posada en mans d’uns pensadors, “religiosos” que en nom de un Déu són capaços de immolar-se, destrossant vides humanes del seu entorn. Els hi podem dir bisbes, imams, rabins.....tots amb un mateix objectiu, dominar les societats amb el discurs de la por, de la fe, les creences del més enllà. 

En realitat qui hi ha darrera, qui fa el gran negoci? Quants dels de la segona capçalera, la dels miserables vinguts de l’imperi, saben o són conscient del caos humà que la seva ambició està originant? 

Aquí ja ningú ens porta a l’hort, tots ens coneixem #NoTenimPor. Era el clam contra el terrorisme, yihadista contra uns assassins, contra uns fanàtics SÍ no tenim por, com tampoc #NoTenimPor als altres, als que no assassinen brutalment, pels carrers i places de les ciutats, aquells que es mouen entre despatxos luxosos, aquells que decideixen qui ha de fer l’acció, per ells aconseguir l’objectiu. SÍ sabem qui són.



Ells van tenir a la segona fila, a la capçalera aquells del gran attrezzo descobrint que ho sabem tot. Tot està documentat, amb cara, amb noms i cognoms. SÍ sabem tant i tant... L'attrezzo que fins hi tot van tenir la gosadia de fer-se arribar als hospitals, sí, als hospitals per posar-ser al costat dels infants víctimes d'un atempatat i convertir la habitació d'un hospital en un estudi fotogràfic, tot per mostrar i fer creure a través de la familia que mantenim la bondat idíl·lica i solidaria de la "familia española" i poder manifestar després que van estar amb les víctimes. 

Aquest que van desembarcar a Catalunya, haurien de reflexionar sobre el seu comportament  desprès del brutal atemptant a les Rambles de Barcelona. Què faran a partir d’ara aquests miserables que des de España ens governen o es pensen  que ens governen?  

Portem anys patint la incapacitat d’un govern espanyol, que ni sap ni vol viure la realitat del segle que vivim, ells viuen instal·lats pel Dret de Conquesta amb la caspa densa dels Borbons. 

I malgrat el nostre tarannà de obertura de cooperació i bon veïnatge de intentar ajudar a modernitzar aquest poble espanyol sotmès a la ignorància, insubmissió i corrupció, hem pogut comprovat amb els dissortats fets de les Rambles que la nostra vida, la vida la seguretat dels que treballem i vivim a Catalunya els importa un “ou” als poders espanyols.  

Les clavegueres sabien més, del que podia passar, les clavegueres només tenien un objectiu, el fracàs de la seguretat de la ciutadania catalana, les clavegueres sabien massa.

I el fracàs se’ls hi va tombar. Catalunya és una Nació i com a tal va actuar, fins el fet que ha demostrat que pot ser un Estat, un estat lliure i independent.

Aquesta actitud, aquest comportament de les clavegueres ens porta a reflexionar sobre els fets, això va molt més enllà respecte a parlar dels greuges que patim dia a dia de l’abandonament del manteniment de Rodalies amb un obsolet sistema de infraestructures. Del menyspreu al nostre sistema Sanitari, reconegut internacionalment, per la seva alta qualitat humana i professional, malgrat que fins i tot un miserable ministre sectari i el seu mercenari s’enorgulleixen de haver-ho destrossat.

Si parlem d’Educació un altre exministre pertanyent a la mateixa secta, de pensament únic que l’anterior que manifesta que el seu objectiu prioritari és, “Españolizar los niños catalanes” amb una clara mostra de menyspreu a la Cultura i Llengua Catalana. 

Miserable “Sr.” ministre Werd, el 1er. objectiu que ha de tenir l’Educació es integrar i cohesionar des de l’escola la societat, aquesta societat tan diversa que ens toca viure al segle XXI, i evitar que en un futur els fanatismes religiosos, sectaris, incideixi en la joventut a executar actes de terrorífics, com els que van viure a Barcelona el 17-A.

La nació catalana ha passat la prova del cotó el horrible cotó de la barbàrie d’un atemptat terrorista, un atemptat amb víctimes directes. Catalunya ha sabut donar reposat al terrorisme amb eficàcia i eficiència. En 60 hores ha estat desmantellant un escamot yihadista.

No podem reaccionar tard l’Estat ens ha alliçonat molt temps i si no és té un esperit, rebel i crític no és percep aquest parany magnífic que ens han posat. Tot i que el parany l’hem vist, el tenim davant darrere, a la dreta i a l’esquerra. 

Un parany edificat sobre el autoritarisme, la corrupció i la benedicció de la “Secta” coronat per una dinastia Borbònica no exempta de escàndols i com no... de corrupció



Fem que el 1 d’octubre la monarquia Borbònica tingui data de caducitat

Catalunya, 1714-2017.