Donada
la importància d'aquest estudi del professor Roland Vaubel prestigiós
economista, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de
la Universitat de Manheim, en permeto de donar difusió, per tal de que quantes
més persones tinguin coneixement i coneixen les moltes falsedats del govern
Espanyol amb que ens volen intoxicar amb
l'amenaça de l'expulsió d'Europa, de la lluna i del planeta.
Europa
comença a comprendre que el procés cap a la llibertat del poble català no és
broma. De manera empírica són molts el europeistes que veuen amb bons ulls la
independència de Catalunya per dos motius bàsics
1r Catalunya
serà aportadora neta a les arques de la UE
2n Una
Espanya sense Catalunya es veurà obligada a , per fi , fer canvis en la seva estructura
d'estat, eliminar autonomies i els privilegis econòmics que gaudeixen Madrid i
Euskal Herria .
“El dret de
secessió és necessari per tenir les unitats polítiques que reflecteixin les
preferències dels ciutadans”. Ho diu el prestigiós economista Roland
Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la
Universitat de Manheim, en un estudi recent. El mes passat va publicar aquest
estudi, titulat “L'economia política de la secessió a la Unió Europea”, que
analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció
sobretot a Catalunya i Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests
processos seran més grans per a totes les parts, que no els inconvenients.
El
professor opina, que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les
unitats polítiques (no parla de fronteres) s'adeqüin més al que volen els
ciutadans, perquè el que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals
són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals.
Vaubel
considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar
internacionalment, de manera que l'estat escindit tingui l'obligació de
respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de
mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de
dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.
Però
també alerta que en els casos de secessió no pot haver per ara un àrbitre
imparcial, perquè troba que "les
organitzacions internacionals tenen interès en la centralització . Són esbiaixades
contra la secessió”.
No hi ha base per
dir que Catalunya quedaria fora de la UE.
I
en aquest sentit Vaubel critica els principals dirigents de la Unió Europea que
han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE i haurien
de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel
Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van
Rompuy i Martin Schultz. “La seva posició
no té fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc hi ha cap precedent en
la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de
l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre
les organitzacions internacionals”.
Vaubel
és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests
casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn
en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: "Si Catalunya es separa d'Espanya i Escòcia
del Regne Unit , tots continuaran formant part de la Unió Europea . Tant
l'estat escindit com l'altre han d'acordar com es reparteixen els drets i les
obligacions . Si no compleixen les obligacions , tant l'un com l'altre podrien
ser expulsats de l'organització internacional”. I sempre podrien renegociar amb els altres
estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.
