La esperpèntica manifestació de la ignorància, d’aquells que pensen que si saps una llengua no cal saber-ne un altre i volen imposar aquest criteri buit de lògica, immers en la més pura ignorància intel·lectual i científica donant a entendre que els monolingües mantenen la primacia de la llengua Española per considerar-la més importat.
Quant un territori de l’estat espanyol amb cultura i llengua pròpia, va apostar fa 31 anys per potenciar la llengua minoritària, des de l’escola, implantant un model d’immersió lingüística reconegut internacionalment, com un element de cohesió social en uns moments on la diversitat de races, cultures i religions ja no tenen fronteres i que cal accions que ajudin a la convivència tot i respectant la diversitat, apareixen aquesta gent on per tapar les seves vergonyes i comportaments inconfessables llencen el llumí en el paller.
Però la palla esta humida, el foc no pren com ells esperaven, la societat catalana en el seu conjunt, ha crescut, només aquells que induït per un discurs xenòfob, han estat víctimes de fer el paper de la trista figura davant l’evident realitat de que Catalunya és i ha estat una terra d’acollida, on tots hem fet un sol poble i hem respectat la seva llengua fen-la nostra.
La ciutadania, no té cap problema, la llengua d’ús és el Espanyol tan com el Català, tothom s’expressa com vol a on vol. Quina mostra de riquesa cultural demostren els infants i joves, quant indistintament responent amb la llengua que els i parles... quina pena que la resta de infants i joves de l’estat espanyol no puguin gaudir d’aquesta riquesa lingüística..., però això no està a les nostres mans.
Des de l’Estat mai han volgut reconèixer que España és un Estat plurinacional i plurilingüe on la seva inferioritat és tan manifesta que estan convençuts que el monolingüisme s’ha de mantenir per considerar-lo un element bàsic per defensar la riquesa cultural de España, aquesta España, que estan creant ignorant, pobra, bruta i fosca.
Imposen un model d’Estat que no és el constitucional, aquesta Constitució interpretada a mida de cada moment. I fins el punt de judicialitzar la política, portant davant els tribunals tot allò que per la via política, el diàleg, el consens, la coherència no són capaços de defensar.
Però que podem esperar d’un país governat per alts funcionaris que van créixer, i van ser educats sota la unitària visió del més pur franquisme, d’aquella España en blanc i negre que va intentar veure el colors de l’arc de Sant Martí i en tres anys han començat a fer-se visibles els matisos del gris que ens porta a la més intensa foscor del negre sota aquest individus, que el progrés només l’utilitzen per amagar-se darrera un plasma, rebutjant tot diàleg argumentat els seus raonaments, si és que això de raonar saben que és, i malmeten el seu patrimoni cultural i lingüístic amb la més fatxenda impunitat
Un país que els seus governants menteixen sistemàticament als seus ciutadans, on la crisi econòmica és mantinguda per salvar el frau fiscal, la impunitat amb que la banca ofega el país on la petita i mitjana empresa no pot sobreviure, on l’atur s’està convertint en un fet quotidià on sembla que ens volen fer conviure com si res no passes el menyspreu a la manifestació democràtica de portar a les Corts General una Iniciativa Legislativa Popular...... quant 120.000 famílies del País Valencià han demanar la escolarització dels seus fills en Català, (una variant de la científica llengua Valenciana), han estat també menyspreats i foragitats dels seus drets “Constitucionals” i on les pèrdues produïdes en un casino, són motiu de desgravació fiscal mentre es manté el 21% IVA en cultura, i s’incrementa les despeses militars... per estalviar i retallar en compliment del que mana la UE..... tenen Sanitat, Educació, Serveis Socials.
Sota aquestes circumstàncies no ens podem permetre el luxe de ser pessimistes, la resposta catalana a la crisi és la independència, no hi ha un altra camí. No poden ser corresponsables de la disbauxa espanyola, si hem de pagar paguem el que toqui i fotem al camp ja, tenim pressa el tren s’apropa, l’hem d’agafar i dir amb llàgrimes als ulls..... Adéu España, les alegries les emocions també ens fan plorar.
