Foc nou....

No volíeu una Convergència que apostés per l'Estat propi? doncs ho ha manifestat en el darrer congrés. Ara està per veure que fan a les pròximes eleccions, reflectiran en el programa electoral l’aposta de portar al país a la plena sobirania nacional? 

Per tal de establir-ne la plena legitimitat de la proclamació parlamentaria unilateral de independència, si arribes el cas, es indispensable la declaració programàtica dels partits politics, per tal de tenir un mandat atorgat per les urnes.

Fins ara CDC poc havia a fet mes enllà de proclames Nacionalistes, Catalanistes..., amb el convenciment que el que calia era apostar per l’encaix de Catalunya - España, 40 anys han estat suficients perquè la gent de CDC s’adonessin que era una utopia, conviure dins d’un Estat absolutista que ens roba i ens maltracta constantment. 

Mai es tard quan s’arriba, El 16è congres de CDC a presentat una ponència per debatre, esmenar, i consensuar on explícitament es manifesta aquesta voluntat de dotar a la Nació Catalana amb Estat Propi. Ha estat aprovada: Això s’està coent a foc lent,.... però depèn dels nostres actes (no d' opinions solament) que la cosa maduri més o menys ràpidament.  

Prou bé, però el pedal s'ha de pitjar més a fons, donar embranzida per no caure, evitant aturar-se a mirar enrere i mirar que diran els “d’allà”. Nosaltres tenim clar el posicionament d’ERC, SI, SC, PP i C’s. apostem per el de CDC i de les iniciatives civils en el marc de l’Assemblea Nacional Catalana es facin, com la “marxa per la independència” prevista per l’estiu del 2012 entre d’altres.

No ens queda tan clar que ICV-EUiA, PSC-PSOE i UDC apostin per aquesta transició cap l’Estat propi dins del context europeu.

Però no defallim, fem pinya, no es pot renunciar a que Unió Democràtica de Catalunya i el PSC si sumi al projecte nacional català. Esta vist que el projecte federal del PSC a fracassat, Espanya no he estat mai un país federal ni per la dreta ni per l’esquerra, sempre ha mantingut una actitud obstruccionista a qualsevol legació de poder. Donades les circumstancies actuals hem de remar tots en la mateixa direcció amb força quant el vent ens ve de cara i no aturar-se quant ens empeny per l’esquena per aconseguir conformar una majoria social que ens permeti la creuada cap l’Estat propi. 

No ens val ser de dretes o d’esquerres, tot i que qualsevol moviment d’emancipació se’n marca en l’espai progressista, perquè aspira a millorar les condicions de vida del ciutadans, ara ens toca avançar cap a la independència i centrar els esforç per aconseguir aquest objectiu.
Catalunya ofereix a Europa set milions i mig de ciutadans amb un grau alt de civisme i valors democràtics, posats a prova en moments difícils; aquí fem referèndums democràtics i prohibim les curses de braus mentre altres disparen trets i maten elefants. 

Gandhi deia: primer t’ignoren, després se`n riuen, mes tard t’ataquen i al final tu guanyes.

 

Sindicats catalans ?

Ara els sindicats, ens convoquen a una vaga General contra les mesures presses pel govern de l’Estat, i com es evident, les sucursals dels sindicats a Catalunya, com no podia ser d’altra manera mobilitzen, i convoquen a la vaga general amb al·lusions al govern català per les “retallades”. Retallades obligades pel incompliment sistemàtic, xulesc, cínic, faxenda del governs de l’Estat Espanyol de les seves obligacions amb Catalunya, del pagament del fons de competitivitat (1.450.000.000 €), del compromís del pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut ( 750.000.000 € ) entre d’altres.

Hem de tenir en compte que les mesures presses pel govern de l’Estat han estat per tapar el forat de 8.400 milions d’euros en els comptes públics que no sabem des de on s’arrosseguen , be sigui de la “España va bien” fins a dir que l’Estat te superàvit per tant, retornar 400€ als contribuents: i la crisi “anar-hi nan” i els catalans pagant.

Be, dos apunts, Que fa Espanya amb Catalunya,? Que fan els defensors de la classe treballadora, es a dir el sindicats catalana per el seu benestar?.

De l’Estat no cal dir res: Exactament el mateix discurs del PP i del PSOE, els dos cleptòmans principals, responsable de la nostra situacio.

Dels sindicats, aquets que darrera les seves sigles afegeixen ...de Catalunya (millor seria afegir ...a Cataluña) en comptes de despertar la societat perquè es rebel·li contra el lladre, l’empenyen perquè esclafi el qui n’administra les engrunes que deixa.

El ciutadà de Catalunya ha de saber que España en roba anualment 22.000.milions d’euros i que es la causa real del nostre enfonsament, i que d’això el sindicats no diuen res i no diuen res per la coincidència ideològica amb partits politics que el seu objectiu principal es la unitat de España, aquesta unitat, garantida constitucionalment per l’exèrcit espanyol. (sabeu allò de la raó de la força? ) doncs això.

Per tant Catalunya pateix un dèficit de sindicats nacionals, que sàpiguen defensar els drets dels treballadors de Catalunya, sense demagògies ni invocant el dret a decidir tan sols com un “dret infinit” proclamant-se defensors de “la veu dels treballadors” demandant consultes populars perquè la ciutadania digui si vol retallades o no vol retallades, obviant manifestant-se per les causes i fixar-se tant sols amb les conseqüències. Visca la demagògia! 

Naturalment que es poden criticar determinades maneres de retallar per part de la Generalitat, naturalment que hi pot haver discrepància sobre la seva manera d’administrar les engrunes que tenim, però les retallades, ara mateix, són inevitables gràcies al espoli sistemàtic espanyol. Algú pot pensar quines retallades haurien a Catalunya amb aquest 22.000.000 € en mans del nostre govern? Cap. Podem pensar quin estat del ben estar tindrien els ciutadans de Catalunya? Ensenyament, Sanitat, Afers Socials.... És vergonyós que aquest defensors de la classe treballadora se serveixi d’una situació com l’actual per fer política d’erosió governamental en lloc d’assumir les seves responsabilitats en els fets que han provocat aquestes retallades. 

Els treballadors estan farts de tanta demagògia, de tanta manipulació. Molts es pregunten que feien aquets dirigents sindicals que el 10 de juny del 2010 encapçalava la manifestació pel Dret a Decidir i desprès girar l’esquena a les consultes per la independència, fins al punt d’intentar boicotejar-les en la majoria de municipis “Només des del cinisme es pot impedir que es doni veu als ciutadans per decidir a on volen pertànyer, de dir prou a tanta humiliació, al espoli continuat per part d’un Estat que no ens vol com som i amb el vist i plau dels defensors de la classe treballadora. Els Sindicats”.